febrer 2016
ALBERT GARCIA – Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell)/Rossend Saltiveri mena un explotació porcina de cicle tancat a Ivars d’Urgell, on va néixer fa cinquanta anys. La granja Cataró té 500 verres, produeix uns 12.000 garrins a l’any i compta amb 15 hectàrees. Saltiveri exerceix el càrrec de responsable nacional del Porcí d’Unió de Pagesos des del 2000.
Els darrers mesos el preu ha caigut.
La mitjana del preu del 2015 respecte del 2014 s’ha reduït un 11 %. Mercolleida ha passat d’un preu de mitjana d’1,27 el 2014 a 1,13 euros per quilo de canal. La baixada de preus de l’últim trimestre fa que es tanqui l’any amb marge negatiu, perdem un cèntim per quilo. A partir de l’octubre produïm sota costos.
Com s’explica?
Hi ha una cosa força clara: en aquests moments hi ha més oferta que demanda. El 2015 es produeix un important creixement de producció a Espanya, al conjunt de la Unió Europea i als Estats Units. Ens coincideix també amb la pèrdua del mercat rus, que fa que els preus encara ens baixin més.
No és el primer any del veto rus.
No, això va acompanyat per l’increment de producció, el 2013 i el 2014 són anys bons i això anima els productors a incrementar la producció o a fer més inversions, coincideix que s’havien obert els mercats asiàtics, els escorxadors doblen la capacitat de matança i les empreses integradores s’han engrescat a incrementar la producció. Tot plegat se suma al fet que els bancs han tingut calés i han apostat per aquest sector. La millora sanitària també ha contibuït a l’augment de la producció i encara es pot incrementar més.
En canvi, el preu de venda al públic es manté.
El petit comerç sí que abaixa preus, en canvi, la gran distribució es beneficia d’aquesta situació. La formació del preu a Mercolleida és transparent, el preu reflecteix la realitat, tot i que els productors cobrem a cinc cèntims per sota d’aquest. No depenem de la gran distribució, exportem la meitat del que produïm. Però ens agradaria que el consumidor d’aquí pugués comprar la carn a un preu més assequible i això contribuís a incrementar el consum, ja que en els darrers anys s’ha estabilitzat o més aviat ha anat a la baixa.
La Llei d’organitzacions interprofessionals pot ajudar?
El sector està ben estructurat i organitzat. Tenim una interprofessional que ha fet ja la segona extensió de norma; ens ha servit per fer promoció —ha ajudat a fer que no baixés més el consum.
El sindicat fa anys que denuncia municipis per ordenances que van més enllà de les seves competències i volen limitar l’ampliació de les granges.
Tot i ser municipis ramaders, moltes vegades encarreguen la redacció del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal a gabinets tècnics que posen molt l’accent en la part urbana, a vegades tan sols han copiat i enganxat un text d’un altre POUM. Aquests plans municipals no han de ser més restrictius que la normativa sectorial i han de donar la màxima viabilitat possible a les explotacions existents.
De vegades les amenaces vénen de més amunt. Tenim un Decret d’ordenació ramadera que ha estat concertat amb el sector, però el Director General d’Urbanisme el posava en qüestió.
Només fa un any i mig que es va aprovar el decret d’ordenació que regula moltes coses, no toca afegir-hi més regulació des d’Urbanisme.
En canvi, és indispensable un drecret de fertilització.
Sobre la base de la directiva de nitrats toca actualitzar-lo cada quatre anys i ara ja en fa més de cinc i no s’acaba de fer. No ha de ser més restrictiu que el que marca la directiva europea, però és bàsic regular les zones d’alta densitat ramadera i la millora de la bioseguretat per la continuïtat de les granges existents. Si hi incrementem granges, els que tenen més poder econòmic acaparen la terra i fan fora les granges existents. Les granges noves i les ampliacions s’han d’ubicar allà on hi ha zona agrícola per gestionar els purins i, en canvi, l’Administració pot limitar-les a les zones d’alta densitat i, a més, evitar donar mala imatge del sector.
Hi ha hagut manca d’ordenació d’aquesta situació?
Sí, hi ha hagut manca d’ordenació, aquesta situació no es produïa cinc anys enrere, i s’hauria d’haver publicat el decret.
Quin treball heu fet davant el tancament de les sis plantes de tractament de purins el febrer del 2014 per la reforma del sistema elèctric?
Vam defensar que els recursos per als afectats servissin per crear infraestructura de tractament, ja que els diners per pagar el transport no ho resolien a la llarga. Per tant, en primer lloc, incrementar la capacitat d’emmagazemament, perquè et permet aplicar els purins a les èpoques adequades. En segon lloc, fer inversió en equips d’aplicació de purins i, en tercer lloc, invertir en sistemes de tractament. Després, tot això ha d’anar acompanyat de la reducció del purí a través de la dieta.
Reclameu que cal recuperar la partida estatal del 2011 del programa de sanitat animal?
Dins del sector porcí, el medi ambient, el benestar animal i la sanitat són importants amb el creixement que hem fet els darrers anys. El sector ha aconseguit eradicar les malalties, créixer i exportar. Si exportem el 50 % del que produïm, tots els recursos són inversions per evitar l’entrada de qualsevol malaltia que ens pugui portar a una situació econòmica molt complicada. És important que l’Administració acutiï, que faci els màxims controls possibles i que les explotacions prenguem les màximes mesures de bioseguretat.
El Sistema de Pesatge, Classificació i Marcatge de les Canals Porcines funciona?
S’ha aplicat parcialment, ens falta que l’Administració sigui partícip de la informació per guanyar el màxim de transparència.
Quines polítiques més demanaries?
Ens falta cobrir els dèficits en comunicacions viàries i ferroviàries. D’altra banda, hem de millorar la bioseguretat. Cada vegada hi ha més integració, i cada cop que hi ha una crisi, augmenta. Això ha donat seguretat al granger però alhora ha fet que es relaxés en la millora de la bioseguretat. La integració ha afavorit un creixement que ha suposat un excés d’oferta; si totes les parts fessin front a les pèrdues d’igual manera potser no hauríem crescut tant. Caldria fer complir la Llei de contractes d’integració, el ramader integrat encara assumeix costos que no li pertoquen.
