març 2023
Salomó Torres, el març del 2023
ALBERT GARCIA – La cooperativa degana de l’agriculura ecològica ha fet 30 anys. Distribueix productes hortofructícoles exclusivament ecològics. Sempre ha anat creixent paral·lelament a la demanda. Actualment, però, amb 30 socis i 30 treballadors, vol avançar-se a un nou escenari. Salomó Torres (Blancafort, 1960) va agafar la presidència el juliol del 2021. Va formar part del grup impulsor de la cooperativa a final dels vuitanta i ara és el veterà que s’entén amb els joves per afrontar els canvis.
Hortec es va constituir el 1992. Quines han estat les claus per perdurar en el temps?
Ara com aleshores fer una plataforma de distribució de producte ecològic és un bon objectiu. Hem estat 30 anys fent-ho. Tenim 30 socis productors distribuïts per tot el territori català, entre d’altres, Montsià, Baix Ebre, Priorat, Terra Alta, Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà, Pla d’Urgell, Segrià, Penedès, Osona, Bages, Maresme, Gironès i Cerdanya. Programem el que venem, és a dir, no produïm més del que som capaços de vendre. I, alhora, servim bàsicament botigues especialitzades de tot Catalunya —fem rutes cap a Lleida, Girona, Catalunya Central, Tarragona, no només de l’Àrea Metropolitana—, menjadors escolars, cooperatives de consum i serveis puntuals a empreses. I servim indústries que fan transformats o elaborats de fruita i verdura ecològiques.
Quina és la vostra relació amb la gran distribució?
No servim la gran distribució perquè, quan ho vàrem intentar, ens va semblar que les condicions eren tan draconianes que no tenien dret de tenir el nostre producte allí. No sé si hi acabarem anant, peròara com ara, no ens convé.
No heu deixat de créixer en 30 anys.
El pic del consum dels nostres productes ecològics va ser durant la pandèmia. Per a nosaltres, va ser una oportunitat, ja que la majoria de la nostra gent ven a botiga especialitzada, en mercat de barri o cooperativa de consum. I durant el confinament la gent va descobrir les botigues de barri; per tant, el 2020, per tot el sector va ser un any de facturació extraordinari. L’any següent vam tornar a la facturació del 2019. En el sector ecològic mai havíem tingut un retrocés.
I això què us indica?
A Catalunya, demanda i consum han crescut en paral·lel, rarament hem hagut d’exportar per vendre la producció, més aviat hem estat deficitaris. Els factors de creixement de l’ecològic han anat en funció de les crisis alimentàries que anaven sorgint. Avui hem deixat de ser un sector refugi per la societat. I, a això, s’afegeix que la Política Agrària Comuna té l’objectiu de convertir un 25 % dels conreus a l’agricultura ecològica. La Unió Europea vol socialitzar l’alimentació ecològica. Això vol dir col·locar als lineals de la gran superfície producte ecològic a preu convencional. Fins ara, el perfil del consumidor ecològic era qui estava disposat a pagar més perquè sabia que el que fèiem era més car de produir. Respectava que el preu d’alimentació ecològica fos més alt. Som del parer que els productes han de tenir un preu just. L’ecològic el té. El convencional, no. El convencional es dedica a arruïnar famílies pageses, d’això, la gent, n’hauria de ser conscient.
La futura producció agrària sostenible és una amenaça?
La producció agrícola sostenible crearà més confusió a la societat: hi haurà producció ecològica, de proximitat, local i sostenible. Hi haurà gent que es farà un embolic. Hi haurà empreses amb gran capacitat econòmica capaces de fer una ofensiva comercial amb això de la producció sostenible que ens distorsionarà el mercat ecològic. Com a cooperativa, ens hem d’avançar a aquest escenari de futur, perquè el sector ecològic, per primera vegada a la història, està en un escenari de decreixement.
Amb quins objectius assumeixes la presidència de la cooperativa?
L’aposta és ser més eficients, no créixer més del que ens puguem permetre i tenir un impacte comunicatiu important. Com a Hortec, em plantejo que si hem de créixer, hem de créixer millor: aprofundir en l’oferta de producte de proximitat, ajustar costos, ajustar costos de marges comercials per arribar al púbic final amb un valor del producte més assequible per a més gent, cosa que no vol dir més barat. Tenim 30 nòmines de treballadors, un espai llogat a Mercabarna, la crisi energètica ens ha passat una factura important si volíem mantenir el producte en fresc, tenim una flota de furgonetes i el dièsel s’ha disparat de preu.
Venen ajustos?
Sí, fer seguiment del producte, calcular bé la ruta de distribució, filar prim a l’hora de programar els conreus i buscar la notorietat pública com vam fer l’any passat amb l’ultra trail a Bagà, que la vàrem esponsoritzar. Amb trenta anys d’història, si volem ser al mercat, hem de tenir una notorietat pública, hem de fer una marca i vendre. No aconseguirem l’objectiu de fer explotacions agrícoles viables amb unes rendes dignes si no tenim la capacitat de mantenir el lideratge en l’escenari de la distribució del producte fresc ecològic.
Què diu la vostra marca?
Volem que la gent, quan entri a la botiga, identifiqui Hortec més amb un projecte social que empresarial, pels valors cooperatius, pels seus socis i també pels seus treballadors, i això a l’entorn de l’alimentació ecològica.
Quin model de cooperativa defenseu?
Quan parlo de model cooperatiu, parlo de control democràtic. Que la decisió, fins i tot del dia a dia, sigui de la propietat i que no estigui condicionada per una gerència. La propietat ha d’entendre que la cooperativa és una prolongació de la seva empresa personal, això és la implicació dels socis en la cooperativa.
Les cooperatives han de concentrar oferta?
Durant els darrers anys s’ha criminalitzat el llarg bagatge cooperatiu que tenim a Catalunya, per ser antic, per poca capacitat per comercialitzar de manera correcta, per no professionalitzar la seva gestió. Hi ha hagut una pèrdua de control democràtic que s’ha anat produint aquests últims anys. En concentrar l’oferta el que ha passat és que si hi havia 10 cooperatives amb 10 problemes, has creat un problema més gros. Segur que a algunes els ha resultat. Però la realitat és que molts pagesos no veuen la cooperativa com a seva, la veuen lluny, molt lluny.
El discurs de fer-se més gran ha caducat?
Si un model comercial gran està venent molt de producte, però resulta que la base social està perdent calés, vol dir que tenim un problema. I el problema és que si no et guanyes la vida, acabes plegant. L’objectiu d’Hortec és posar tot l’aparell tècnic de la cooperativa al servei dels socis, això implica fer explotacions viables, que la cooperativa tingui la capacitat dirigir conreus dels socis i valorar els actius que tenim: la terra, l’aigua i el clima, la biodiversitat, i les particularitats de cadascú
