setembre 2023
Cristina Segura
Les pluges abundants de final d’agost no han fet pujar els pantans.
Perquè plogui un dia no s’omplen els embassaments. Fa més de 30 mesos que no plou, però les pluges de l’agost han servit perquè el de Sau pugi dos hectòmetres dels 160 de capacitat que té. Són pluges que ajuden des del punt de vista dels incendis, perquè mullen el territori, que està tot molt sec. Necessitaríem dos mesos per notar-ho als embassaments.
Cal més participació de l’Administració catalana a la Conca de l’Ebre?
Treballem força coordinats, però es tracta de filosofies diferents de la gestió de l’aigua. Catalunya té, en un àmbit, 3.500 hectòmetres en els embassaments de la Conca de l’Ebre amb Mequinensa, i a les conques internes, 700 hectòmetres, i en consumim al voltant de 1.000 a l’any. En canvi, a la zona de Lleida, amb els 3.500, on el 95 % es destina a l’agricultura, la situació és molt diferent. La CHE [Confederació Hidrogràfica de l’Ebre] potser dona més llibertat als usuaris, mentre a l’ACA [Agència Catalana de l’Aigua], que hem de garantir l’abastament, hi fem un seguiment més exhaustiu. Amb la CHE participem en el tràmit d’expedients, però estaria molt bé, i més amb aquesta sequera, que poguéssim participar o marcar unes directrius de la gestió de l’aigua quan n’hi ha poca. Aquest 2023 hem trobat a faltar avisos a llarg termini. Nosaltres, al Ter, vam pactar al març amb els regants quina seria la dotació d’aigua de juny a setembre, i és la que s’ha donat. Això no ha passat a l’Ebre, i ha estat una de les grans queixes.
El model català de gestió de l’aigua pot influir més en el de la CHE?
Hem presentat al·legacions al pla especial de sequera de la CHE per poder tenir previsions a molt més llarg termini. Ells treballen amb conceptes diferents dels nostres. Aquí tenim alerta, excepcionalitat i emergència, i ells, prealerta, alerta i emergència. Som dos models diferents. També cal entendre la idiosincràsia del territori. Hem parlat amb molts alcaldes, comunitats de regants, polítics…
Us consta si s’avança en la demanda de modernitzar el Canal d’Urgell?
La previsió de modernitzar-lo és de més de 1.000 milions. El model actual de finançament (70 % l’Administració i 30 % l’usuari) és molt costós per a l’usuari. Per això, el Govern està treballant perquè l’Estat hi posi la part que hi haurien de posar els regants, perquè després aquests han de fer la modernització dintre de la parcel·la. A més, ara hi ha un Govern estatal en funcions. A nosaltres ens han de construir dues dessaladores (l’ampliació de la Tordera i la del Foix), que produiran 80 hectòmetres més. Hem de veure si aquests compromisos es mantindran.
Quina previsió té l’ACA per a aigua regenerada d’ús agrícola?
Volem invertir uns 120 milions en diferents plantes els propers dos anys. Una de les importants és la de Reus. Ha estat un any difícil al Camp de Tarragona pel que fa a l’àmbit de Riudecanyes i les comunitats que depenen d’aquell territori. Treballem per garantir el reg i crear un sistema més resilient. L’aigua que surt de la planta de Reus és la que necessita la comunitat de regants de Riudecanyes. Això no ens passa en altres llocs, com la Muga, ja que la depuradora de Figueres està al voltant dels 5 hectòmetres i les comunitats de la Muga en necessitem 25.
Riudecanyes és un territori complex; Priorat i Baix Camp tenen infraestructures de més de 30 anys. L’embassament de Siurana està gestionat per l’ACA però està a l’Ebre. És un trasvassament d’aigua cap al Baix Camp. El 2021 vam crear la Taula Siurana-Riudecanyes. No ens en vam sortir del tot però estem compromesos amb els dos territoris. La planta de regeneració permetrà tenir aigua en aquell territori. Cal aconseguir dos territoris independents, autosuficients, on l’abastament i l’economia, en la vinya, el reg, l’avellana, sigui sostenible a llarg termini. Tenim quatre anys al davant per al projecte i les obres, perquè el Priorat no perdi població i el Baix Camp tingui garantida l’aigua.
De cara a la campanya de l’any que ve es pot fer alguna previsió?
És difícil perquè en un mes pot canviar molt la situació. Hem de veure les pluges de la tardor i la primavera i treballar amb el sector per fer les previsions com més aviat millor. Hem de treballar amb recursos no convencionals, amb aigua regenerada i la dessalada. El problema és que això té un termini de tres a quatre anys. Com més reduccions fem, més aigua hi ha en el medi i les activitats poden tenir més garantit el funcionament.
Quins resultats n’espereu, de la Taula Nacional de l’Aigua?
El Pla de gestió de l’ACA preveu inversions per garantir l’aigua els pròxims anys, sabent que les pluges baixaran, però també n’hem de reduir la demanda. Hem de modernitzar els regadius, ser més eficients en els municipis, tancar el cicle de l’aigua i reutilitzar-la. Ja ha entrat en vigor el reglament d’aigua regenerada per a l’agricultura. La Taula de l’Aigua anirà molt orientada a l’estalvi per mantenir les necessitats i tenir la mateixa producció a totes les activitats. Per això, hem de tenir dades reals de consums, per sectors i tipologies (reg a manta, per aspersió). El Pla especial de sequera marca unes restriccions a l’agricultura. Si un usuari és més eficient que un altre, les reduccions no són iguals. Hi ha molts agricultors i indústries que han invertit en modernització i hem de ser equitatius. La tecnologia ens ajudarà a entendre les necessitats reals gràcies a les dades que recollim.
Si s’hagués aprovat el règim sancionador a principi d’estiu, s’hauria estalviat més aigua?
Penso que el que ha promocionat més l’estalvi ha estat la publicació de les dades d’ajuntaments i operadores, a la web de l’ACA. Ha fet que molts ajuntaments iniciïn expedients sancionadors i incitin a estalviar. Cal tenir números al davant. A vegades es criminalitza el sector agrícola perquè es diu que utilitza molta aigua. Les dades ens poden ajudar a entendre millor el cicle de l’aigua.
L’agricultura serà el sector més perjudicat per la manca d’aigua?
Tant de bo només tingués el problema de manca d’aigua. Hi ha els fenomens com el Filomena, danys de fauna, temperatures altes. Ens hi haurem d’adaptar, no només des de la perspectiva de manca d’aigua, sinó de la variabilitat i de les accions extremes del clima. Aquest és el gran repte. Amb varietats més resistents als canvis i sistemes de protecció. En el sector vinícola de secà estudiem si quan hi ha aiguats molt forts podríem construir unes basses que evitessin inundacions i anar donant l’aigua necessària.
