gener 2024
Santi Gómez, director global de recerca i programes de la Fundació Gasol. / Foto: Fundació Gasol
CRISTINA SEGURA | L’últim informe Pasos de la Fundació Gasol, del 2022, conclou que un de cada tres menors a l’Estat té sobrepès o obesitat. Santi Gómez (Cornellà de Llobregat, 1983), director global de recerca i programes de la fundació impulsada pels germans Marc i Pau Gasol, jugadors de bàsquet, n’assenyala el baix nivell econòmic com a factor determinant, a més de manca d’exercici i exposició excessiva a les pantalles, entre altres. El consum de productes amb gran valor nutricional, com llegums i fruita seca, va a la baixa en infants i adolescents.
L’últim estudi Pasos de la Fundació Gasol conclou que del 2019 al 2022 el percentatge d’infants i adolescents que segueix dieta mediterrània ha disminuït un 4,4 %.
D’una banda, hi ha una tendència negativa, també reflectida en altres estudis. En l’àmbit científic, un article demostra que entre el 2000 i el 2019 ja s’havia produït un deteriorament elevat i rellevant de l’adherència a la dieta mediterrània entre els 8 i els 16 anys a Espanya. En la comparativa del nostre estudi, entre el 2019 i el 2022, el nivell de deteriorament en només tres anys és equiparable al que havíem alertat entre el 2000 i el 2019.
Aquest deteriorament pot haver estat per la pandèmia?
Segurament que hi té a veure, tot i que hi ha molts factors que hi poden intervenir. La pandèmia, per una banda, ha accelerat el creixement de les desigualtats socials a la nostra societat. Això, sumat a les conseqüències d’altres crisis, conflictes bèl·lics, ha fet créixer el preu dels aliments que considerem saludables, característics de la dieta mediterrània, versus els que considerem en l’àmbit científic no saludables, com els ultraprocessats o les begudes ensucrades. Si a això hi afegim que cada vegada hi ha un percentatge més alt de població que viu en situació o en risc de pobresa i que creixen els preus dels aliments saludables, podem tenir una de les hipòtesis que explicarien aquest deteriorament tan accelerat de la dieta mediterrània.
Aquest augment de preus dels productes frescos no repercuteix en la pagesia, la baula més baixa de la cadena alimentària.
És rellevant el fet de poder regular amb polítiques públiques aquest creixement dels preus. S’ha de protegir el sector primari com a part essencial i imprescindible de la cadena alimentària, i més enllà, promoure que pugui ser robust, perquè entenem que això acaba beneficiant els hàbits d’alimentació.
Una conclusió de l’estudi és que és determinant el nivell econòmic en la influència de la dieta.
Sí, hi ha una associació claríssima entre el nivell de les famílies i els hàbits d’alimentació d’infants i adolescents. En un nivell socioeconòmic més baix és més probable un nivell baix d’adhesió a la dieta mediterrània. Això té a veure amb la capacitat econòmica de les famílies d’accedir a determinats aliments però també amb l’entorn en què viuen. A les grans àrees urbanes, en barris de nivell socioeconòmic més baix és on hi ha més carència, per exemple, de fruiteries i productes frescos. Els comerciants aposten més per envasats perquè tenen millor sortida. Això fa que l’accessibilitat dels aliments frescos en aquests barris sigui més difícil.
Arran de l’alerta sobre l’obesitat infantil en el vostre informe Pasos 2019, el Govern estatal va posar en marxa el Pla estratègic nacional per reduir l’obesitat infantil.
En l’àmbit social, l’obesitat infantil és una epidèmia. El deteriorament dels hàbits de salut, l’alimentació, l’activitat física, el son, el benestar psicològic d’infants i adolescents també són epidèmies i hem de posar grans evidències científiques damunt la taula perquè les administracions reconeguin que no anem per bon camí i que calen accions decidides i amb objectius clars per canviar aquesta tendència. Aquesta acció política, en el cas d’Espanya, es tradueix en el Pla estratègic nacional per reduir l’obesitat infantil, que té 200 mesures que busquen canviar els grans factors estructurals i de l’entorn i que va ser elaborat amb tots els sectors econòmics i socials. Posa fins al 2030 d’horitzó per cap a on hauríem d’anar en termes d’evolució d’hàbits d’alimentació, activitat física i tot allò que determina l’obesitat infantil. El que ha de promoure aquesta acció és un canvi cultural.
Un altre factor decisiu en el sobrepès i l’obesitat és la publicitat de productes que no són saludables. En vau demanar una regulació.
La regulació de la publicitat sobre aliments i begudes no saludables era una demanda que fèiem històricament com a Fundació Gasol, ja que grans organismes internacionals com l’OMS o Unicef ja feia anys que tenien un posicionament clar sobre la necessitat de regular la publicitat d’aquests productes com una política clau per abordar la prevenció de l’obesitat infantil. En el Pasos 2022 hem avaluat l’exposició a la publicitat d’aquests productes i com això s’associa als hàbits d’alimentació. Els infants exposats consumeixen més freqüentment aquests aliments, com el menjar ràpid de grans cadenes o les begudes ensucrades o pastisseria industrial o llaminadures respecte als que no hi estan tan exposats. Una altra conclusió és que aquests aliments ja es mengen tan freqüentment a la nostra societat que estar exposat o no a la publicitat no canvia el fet que se’n mengin amb certa freqüència. El que fa la publicitat és augmentar-la. I alhora hem demostrat que això s’associa amb la ingesta calòrica. En el període de 8 a 16 anys, un infant exposat a aquesta publicitat consumeix molt més sucre afegit que un de no exposat.
Treballeu en un estudi específic sobre els efectes de l’exposició a la publicitat de determinats aliments.
És una línia de recerca en la qual volem aprofundir amb articles científics els propers anys. Sí que sabem que en l’acord de Govern [estatal] de l’actual legislatura està inclosa la regulació de la publicitat sobre aliments i begudes no saludables. Per tant, esperem que sigui una mesura que aprovin aviat perquè sabem que això beneficiaria els hàbits d’alimentació d’infants i adolescents.
Heu detectat si els més joves han deixat de consumir aliments concrets amb valor nutricional?
Tenim estudis que demostren que en grups d’aliments de gran valor nutricional, com els llegums, s’ha reduït el consum, en aquesta tendència de 20 anys i en la dels últims tres. Altres aliments de gran valor nutricional,com la fruita seca, també han baixat. I sovint la que es consumeix és amb additius, amb sucre o amb sal. Creiem que, com la fruita i la verdura, el peix, determinats tipus de carn, l’oli d’oliva, són aliments que s’han de valorar, i a través dels nostres programes i les nostres iniciatives de sensibilització, com d’incidència política, tractem de promoure la recuperació del consum d’aquests aliments.
En comparació amb altres països europeus, la situació és similar?
Els països que presumim de tenir la dieta mediterrània l’hem perdut, i hauríem de recuperar això que ens defineix culturalment. Són països on s’han deteriorat molt els hàbits d’alimentació dels infants i ha crescut molt la prevalença de sobrepès i obesitat infantil.
