març 2021
Santiago Caudevilla, responsable nacional del sector dels Cereals i Herbacis d’Unió de Pagesos.
Amb quin objectiu treballa el sector dels Cereals i Herbacis del sindicat?
Per defensar els interessos del sector, perquè els joves trobin un sector viable i per desmitificar la mala imatge que es té del pagès.
Quina radiografia fas del sector?
Venim d’una inèrcia de fer les coses perquè tocava. Però ara cal un canvi: amb el tipus de territori que tenim, no podem competir amb extensió, sinó que hem d’aprofitar els recursos i treure’n partit buscant una qualitat diferenciada i un producte especialitzat. Hem de saber fer competitius els nostres sectors per si mateixos, sense dependre d’ajudes.
Quina incidència té el sector productor en la formació dels preus?
Cap. Qui marca el preu avui és una fórmula de pinso segons els productes disponibles al Port de Tarragona. Per tant, penso que o bé el sector dels cereals es complementa amb la ramaderia o bé ha de buscar la revaloració que comentava abans.
Si bé queda clar que difícilment es pot incidir en el preu, Unió de Pagesos sí que ha treballat per la reducció de costos del sector. Per exemple, proposant ajuts específics.
Sí, en relació amb els ajuts podem parlar de quatre propostes sindicals. En primer lloc, demanem que als afectats per males herbes invasores se’ls compensi per deixar de fer panís durant cinc anys; volem que se’ns alliberi de les obligacions de la PAC per poder tractar el problema, per exemple, amb rotació de cultius, falses sembres… En segon lloc, hem demanat a Agricultura que ens permeti sembrar plantes de cànem a les finques de panís per evitar plantacions il·legals de marihuana, ja que el cànem pol·linitza la marihuana i la fa inservible per al mercat. En tercer lloc, el 2019 vam acordar amb el Departament que en condicions meteorològiques excepcionals per les quals no es pogués sembrar, el Departament ens alliberés de l’obligació de la diversificació que estableix el pagament verd (greening). Per acabar, proposem que el guaret d’hivern es pugui fer a l’estiu, llaurant les franges perimetrals de boscos, carreteres i línies elèctriques per contribuir en la prevenció d’incendis alhora que permetria complir el pagament verd. Aquestes quatre propostes no costarien ni un duro al Departament, i el pagès estaria content, perquè minimitzaríem el lucre cessant que origina el pagament verd i el risc d’incendis. Si no, que ens ho paguin dins del PDR.
Justament, en nom de la prevenció d’incendis, el 2019, el Govern va prohibir la sega… Com vau reaccionar?
Va ser una falta de respecte a la nostra feina i una desconeixença del territori. La decisió va fer perdre al sector dels cereals i els herbacis més de 15 milions d’euros. Vam intentar que entressin en raó i que, com a mínim, excloguessin d’aquesta imposició les finques amb reg no limítrofes amb boscos, però no va haver-hi manera. A la campanya 2020, van acceptar la nostra proposta pel que fa a les finques de reg, i ara fa poques setmanes, hem lliurat a Agricultura un estudi exhaustiu especificant les pèrdues econòmiques que suposa l’aplicació d’aquella mesura perquè es pogués defensar davant d’Interior.
Un altre factor per reduir costos és l’adequació fiscal en cas d’adversitats climàtiques. Com la treballeu?
Cada any fem una recopilació de danys climàtics patits perquè els qui tributen per mòduls tinguin una fiscalitat justa, tot i que el que s’hauria de fer és adequar la fiscalitat als ingressos. Si guanyo per damunt de costos, fiscalitzo, si no, no.
Quines propostes heu fet en relació amb l’assegurança?
Hem treballat per millorar el funcionament de diferents línies que afecten el sector, però la qüestió de fons és que caldria un replantejament del sistema perquè sí que sigui viable per Agroseguro quan hi ha una catàstrofe de veritat i que els altres factors no ens aboquin a viure d’Agroseguro. Ara, el Departament aboca a Agroseguro problemes socials que tenim, com els danys de fauna.
Quines solucions plantegeu per als danys de fauna?
Hem proposat diverses mesures. En primer lloc, una nova llei de caça que doni una resposta efectiva a la problemàtica. També demanem que les eines que tenim, per exemple, cremes controlades —sigui en zones de caus de conills o de senglars— s’executin des del mateix Departament. Proposem que tots els que viuen del sector —no només els productors; maquinària, indústria química, farmacèutica, càrnia…— facin una col·laboració econòmica als caçadors. El Govern ha de ser més proactiu.
Com valoreu el Decret de fertilització?
Aquest Decret ens ha maltractat i afecta directament la rendibilitat. De poder ser un sector competitiu ens ha convertit en un sector fiscalitzat, penalitzat i obligat a fer les coses malament perquè amb el fertilitzant que permeten aplicar no es pot produir en condicions; a més, com s’entén que estiguem destruint nitrogen a les granges però puguem comprar urea al Port de Tarragona? Demanem que se suprimexin les obligacions de més respecte de la normativa europea. Proposem que s’obligui a fer un curs perquè la gent sigui eficient a l’hora de fertilitzar i creiem que caldria fer auditories de sòl.
També és a l’ordre del dia la competència pel sòl agrari arran de les propostes de marcoinstal·lacions d’energies renovables. Què en penseu?
En relació amb el preu/hectàrea, els promotors provoquen una distorsió del mercat. Estan apartant el sector de les terres més fèrtils. Per tant, estem en contra d’aquestes macroplantes. El que cal és acostar la producció d’energia als punts de consum i que aquests projectes comptin amb la participació i el vistiplau del sector agrari.
El sindicat també ha impulsat l’ADV de Conreus Herbacis Sostenibles a la Catalunya Central.
Està molt bé perquè ofereix assessorament independent de camp. També considero interessant apostar per un assessorament més específic i global en termes de mercat.
Proposeu alguna mesura de mercat concreta?
Justament tenim demanada una reunió amb el Departament per instar al Ministeri que hi hagi més control en les importacions i més facilitats en les exportacions.
Per acabar, com es troba la problemàtica amb Geslive en relació amb la llavor de sembra?
Nosaltres proposem que es pagui a Geslive en funció de si es cobreixen costos o no. A banda, hem continuat assessorant la pagesia perseguida per utilitzar part de la collita com a llavor de sembra.
