gener 2022
El veterinari Sergio Calsamiglia
El veterinari Sergio Calsamiglia (Barcelona, 1964) ha centrat bona part de la seva carrera a investigar sobre com contribueix l’alimentació a evitar malalties, principalment en el sector boví. Actualment és un dels membres del Servei de Nutrició i Benestar Animal, òrgan vinculat a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona que investiga mètodes i pràctiques per millorar les condicions de vida del bestiar
Vostè parla més de la feina preventiva del veterinari que no pas de la cura. Quin paper té el veterinari en les explotacions actuals?
La funció clínica sempre ha existit i ho seguirà fent, però crec que és més important prevenir que curar. Les malalties són inevitables, però de moltes se’n pot reduir la incidència, com ara fem nosaltres posant-nos les mascaretes. No només és un aspecte de salut i responsabilitat sobre els animals i de garantir-ne el benestar, sinó que té un retorn econòmic enorme, ja que produeixen més. La producció de llet, per exemple, és un procés natural i és una manera d’assignar uns recursos que són limitats i que, quan hi ha una malaltia, no es poden dedicar a la producció.
Com ha canviat la seva feina en els darrers anys?
El coneixement avança i moltes malalties que fa 50 anys crèiem part natural del procés ramader, ara veiem que no és així i que una malaltia mai és una situació normal. Fins ara, per exemple, quan una vaca estava molt quieta i asseguda pensàvem que estava trista; ara veiem que està malalta, que s’ha de tractar i que el fet que no doni llet pot ser un símptoma. Una malaltia costa més pel que la vaca deixa de produir que pel cost del tractament en si.
Una de les claus per poder assolir la salut i productivitat dels animals és la nutrició.
Aquest és un aspecte fonamental. En primer lloc perquè una bona nutrició garanteix una bona salut general, mentre
que un animal mal nodrit pot tenir moltes malalties que es poden derivar del que no menja. Hi ha un bon grup de malalties, que coneixem com a metabòliques o de la producció, que es podrien evitar amb una bona alimentació. També cal tenir en compte que el cost més important de produir un litre de llet és l’alimentació. No només la salut del bestiar sinó també l’economia del ramader en depenen. Avui en dia tot és tan complex que no es pot menystenir cap factor.
S’alimenta bé el bestiar català?
Probablement, molt millor que nosaltres. Actualment, el bestiar català i el de la resta de l’Estat segueix una dieta formulada en què ingereix aliments amb suplements vitamínics i minerals. Fan una dieta estrictament calculada i nosaltres això no ho fem ni en broma. Totes les vaques de Catalunya passen per un dietista i el seu balanç alimentari és molt bo.
És possible per als ramader fer quadrar els números?
Aquí hi ha factors, com ara la normativa ramadera de benestar i salut dels animals, que és bo que hi siguin, ja que com a consumidors necessitem aquesta garantia. També cal tenir en compte una cosa que no he sabut trobar en cap altre negoci, com ara que el preu el posi el que compra. Normalment, poses un preu i l’altre decideix si comprar o no. Això en la llet no passa. Jo no vaig al supermercat, omplo el carretó, m’ho enduc i els dic que ja tornaré l’endemà a pagar en funció del que m’agradi. El normal seria al revés, però això no passa. La llet té un preu de venda que no reflecteix el cost i això és fàcil de veure quan ho comparem amb altres productes. Per exemple, en les begudes vegetals, el procés és molt més senzill: s’agafa el cereal o la llavor que sigui, es posa en remull i s’esprem. En canvi, un cop al mercat, és més car un litre d’una beguda vegetal que un litre de llet de vaca. Això és una incongruència que només es pot explicar per les pressions de les grans cadenes i pel fet que, mentre els ramaders sovint van a títol individual, en les begudes vegetals es negocia d’empresa a empresa. Una part de responsabilitat també és del consumidor, que és molt sensible i a la mínima que puja una mica el preu, se’n va a la competència. Crec que el consumidor hauria de ser conscient que això no hauria d’anar així.
Com han viscut els veterinaris l’evolució del sector lleter?
Les reestructuracions són en certa manera normals. Fa 20 o 30 anys hi havia moltes petites botigues de queviures i ara, en canvi, hi ha més grans superfícies. Hem viscut una transformació en tots els sectors, també en el primari amb la desaparició de granges petites i una gran tecnificació. Aquesta pressió ha fet desaparèixer petites explotacions, tot i que també ha tingut una part bona, ja que ens ha obligat a millorar i a aconseguir una qualitat productiva que a Catalunya és molt alta. Els consumidors haurien de saber que es fa una llet d’una qualitat extraordinària.
Com es poden combatre els mites sobre el consum de llet que arrosseguen molts consumidors?
La societat està fascinada amb portar la contrària perquè la diferència és molt seductora. Així, si sempre hem fet un consum raonable de llet, ara hi ha una fascinació per no ser omnívor. L’ésser humà, des del punt de vist evolutiu, és el que és perquè durant milions d’anys ha evolucionat per ser omnívor. No té cap sentit voler canviar una condició que ens ha fet com som i amb unes característiques molt concretes. El nostre cos no està preparat per no ser omnívor, ja que necessita una sèrie de nutrients que hem ingerit durant milions d’anys i el nostre sistema digestiu està preparat per digerir una dieta omnívora. Deixar de menjar carn o de prendre llet té inconvenients, com també en té augmentar el consum de vegetals. La distorsió atrau més quan es porta la contrària que no pas quan es fa servir el sentit comú i es veu què necessita realment el nostre cos.
Una altra etiqueta és la que diu que la ramaderia contamina.
La producció animal contamina i és important controlar-ho, però s’ha de posar en perspectiva, ja que és una aportació més petita que la del sector industrial. Tots els sectors embruten i han de posar solució als seus problemes, però la visibilitat que s’ha donat a l’agricultura és desproporcionada. A la gent li agrada veure unes vaques pasturant en un prat de muntanya, tot i que contaminen més que unes vaques en sistema intensiu. Però no només perquè elles contaminin menys sinó perquè quan les tens localitzades les pots controlar millor. La societat demana coses, com ara que els animals pasturin sols, que són contradictòries amb altres coses que demanen, com ara que contaminin menys. Aquesta contradicció és molt difícil d’explicar a la societat.
A la Universitat Autònoma han desenvolupat una plataforma per ajudar els ramaders a optimitzar els seus recursos. En què consisteix?
Fa set o vuit anys vam desenvolupar una eina que preveu què farà l’animal el dia següent. I si tu defi neixes bé què és el que passa és molt fàcil de preveure i més amb una vaca: si pareix, primer donarà una mica de llet, després una mica més i al fi nal menys; si arriba l’hivern tindrà més risc d’agafar la grip, però si la vacuno no, tot i que això té un cost… El programa et calcula el cost de diverses situacions segons les variables que li introdueixis. Això ens ha permès observar i avaluar quines coses es poden canviar perquè l’explotació funcioni millor. // PEP CORRAL
