juliol 2025
Nil Port amb les vaques del seu ramat.
PEP CORRAL · La principal preocupació d’un ramader extensiu és tenir controlat el seu bestiar. És a dir, saber per on es mouen els animals mentre estan sols i quins són els seus hàbits i els seus comportaments, que poden anticipar problemes de salut o, fins i tot, el moment en què les femelles embarassades van de part. Ara bé, quan els ramats són a dalt a muntanya, aquesta tasca es complica.
Per tal de posar a prova eines per resoldre aquest problema, el programa europeu Life_eCOadapt50 ha mogut fitxa. I, per fer-ho, l’ens ha desenvolupat un pla pilot que crea tancats virtuals amb l’ús de collars equipats amb un sistema GPS i una aplicació instal·lada al telèfon mòbil del ramader o la ramadera responsable del ramat. Un pla pilot en què hi participa, a casa nostra, el ramader Nil Port, responsable de la granja La Fàbrega, una explotació de boví de carn de raça bruna instal·lada al terme de Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa).
El bestiar que mena Port es reparteix entre les instal·lacions de la granja i uns camps a muntanya, fins ara delimitats per uns tancats fets amb filat elèctric que requeria manteniment constant. Precisament la dinàmica, aquesta, que el projecte de Life_eCOadapt50 busca tallar d’arrel i capgirar.
Del fil a les ones • Amb aquest projecte, en canvi, el paper que abans feien els cables ara el fan les ones que reben els collars GPS que du el bestiar. Gràcies a l’aplicació instal·lada al seu telèfon mòbil, en Nil Port pot definir una àrea concreta de muntanya perquè funcioni com a prat de pastura. En el moment en què els sensors dels collars detecten que l’animal ha sobrepassat el límit fixat sobre el mapa, emeten un so i una petita descàrrega per tal que el bestiar faci marxa enrere.
“Estem acostumats als tancats fets amb fil i, d’entrada, costa d’entendre que un collar farà que un animal no creui la carretera si vol fer-ho. De fet, jo era el primer que no em creia que funcionés, però he vist que va molt bé”, resumeix el ramader.
A banda de marcar el perímetre on es poden moure els animals, la senyalització GPS serveix també perquè a la pantalla del telèfon mòbil aparegui la ubicació a temps pràcticament real del bestiar. Una utilitat, aquesta, que tant permet estudiar el comportament dels animals en solitari com prendre notes de les relacions que teixeixen els caps de bestiar entre si. Així, tal com recorda el ramader, no convé oblidar que cada animal té una manera de ser i unes pautes de comportament diferenciades. D’aquí que, com resumeix, “la clau dels collars rau en el fet que tots els animals en porten. Si només en duen uns quants, no funciona”, ja que no es poden extreure pautes generals de comportament i, per exemple, el fet que les vaques amb més lideratge es quedin dins dels límits del tancat virtual no implica que aquelles més gregàries no surtin de les àrees marcades.
Tot i que cada animal té habilitats i recursos diferents, afegeix, tots els caps del ramat s’han acabat avesant a aquest nou mètode de maneig. Això no impedeix, però, que alguns dels animals no s’hagin endut més d’un petit ensurt abans d’interioritzar plenament fins on arriben els tancats. Res, però, que no passi també força sovint amb els cables dels tancats físics. “Amb els filats elèctrics convencionals també passen aquestes coses, però no ho veiem”, diu en Nil Port per treure ferro a aquesta qüestió.
Una prova pilot • Per la seva utilitat i per la senzillesa del maneig, en Nil Port fa una valoració positiva de les provatures en què ha participat amb els collars GPS. Ara bé, el ramader també identifica quin és, segons el seu punt de vista, el principal punt dèbil per a la implantació d’aquesta tecnologia: el preu.
De fet, ell mateix reconeix que si ha pogut treballar durant aquests mesos amb aquestes eines ha estat, precisament, per haver-ho fet com a participant de la prova pilot de Life_eCOadapt50, que li ha facilitat els collars a canvi de la seva participació. “Si ho hagués hagut de pagar de la meva butxaca, no m’haurien sortit els números”, admet.
En aquest sentit, el responsable de La Fàbrega reconeix que mentre no es desenvolupi aquesta tècnica i se n’abarateixin els mecanismes serà difícil que bona part dels ramaders hi puguin accedir. Per aquest motiu, Port fa una crida a l’Administració per tal que es comprometi a ajudar els professionals que es vulguin sumar a aquesta dinàmica. Unes ajudes que, suggereix, es podrien articular per via de subvencions directes o com a part del Kit Digital que anualment concedeix el ministeri estatal per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.
El ramader defensa aquesta via, ja que, argumenta, “és una opció útil amb la qual hi sortiríem guanyant tots” ja que, resumeix, els ramaders veurien simplificada la seva feina i, afegeix: “es recuperarien pastures que s’han perdut per diversos motius”. Això, defensa, ajudaria a mantenir prats i boscos més nets i a reduir el risc potencial d’incendi forestal i, de rebot, a dignificar i destacar la tasca dels ramaders extensius de casa nostra. “Fem una feina que té molt mèrit, encara que de vegades sigui poc valorada”, resumeix el garrotxí.
Dins d’aquests possibles beneficiaris, però, en Nil Port també hi ubica els mateixos consumidors, que podrien obtenir una certificació veraç i fàcilment verificable de la cria en extensiu dels caps de bestiar, així com dels llocs on han viscut. Així, per al ramader, una simple ullada als registres d’activitat i moviment dels animals pot servir, diu: “com una manera de demostrar que les coses es fan ben fetes”, una manera més gràfica que les certificacions actuals.
Per arribar a aquest punt, però, Port té clar que primer cal democratitzar i afinar aquesta tecnologia: “És una manera de treballar nova que ha vingut per quedar-se, però quan surt una novetat com aquesta hem de treballar entre tots per anar-la millorant”, opina.
