abril 2022
Després de les tractorades del 3 de març, Unió de Pagesos ha seguit la mobilització contínua i generalitzada a tots els sectors de producció. El 15 de març, el sindicat va portar la campanya #LaPagesiaDiuProu davant del Ministeri d’Agricultura a Madrid amb una manifestació, i el dissabte 26 de març, davant centres de la gran distribució a tot Catalunya.
Una setmana abans, el 18 de març, els sindicalistes van protestar durant la inauguració de la Fira de Mollerussa i, encara, el 31 de març, els pagesos de la Garrotxa persistien en la lluita amb talls a la sortida del túnel de Bracons. El 2 d’abril, els ramaders tornaven a l’Esclat de Malla (Osona) contra les marques blanques de la llet. I el 4 d’abril, els viticultors protestaven a la Fira de Barcelona.
Madrid · Unió de Pagesos, conjuntament amb Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders, va portar el 15 de març la manifestació #LaPagesiaDiuProu davant les portes del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, on va reunir 3.000 pagesos i pageses d’arreu de l’Estat, uns 300 dels quals vinguts de Catalunya. Principalment, va reclamar al Ministeri polítiques per uns preus justos i uns costos assumibles, i la modificació del Pla Estratègic espanyol de la PAC perquè els agricultors de sofà no siguin perceptors d’ajuts.
Les unions van presentar el manifest #ElCampDiceBasta amb els mateixos continguts que la plataforma reivindicativa d’Unió de Pagesos a Catalunya [vegeu La Terra de març] amb l’afegit de la demanda de mesures pal·liatives urgents davant els efectes de la sequera de l’hivern, tant a través dels instruments previstos europeus com amb ajuts d’Estat per als agricultors i ramaders professionals.
En la mateixa línia, amb motiu de la inauguració de la Fira de Sant Josep a Mollerussa (Pla d’Urgell), un centenar de pagesos i pageses van reclamar a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, mesures urgents davant la sequera i l’escalada dels preus dels costos, incrementada ara per la invasió d’Ucraïna, menys pressió burocràtica, legislació per fer possible un mercat de preus justos i transparent i, entre altres, una legislació que acabi amb la ineficient gestió de la fauna cinegètica.
El sindicat també va demanar el suport de la resta del sector, com ara les empreses de serveis als professionals agraris, presents a la fira aquells dies, advertint que sense una pagesia i ramaderia catalana forta, aquestes empreses també patiran perquè no vendran els seus components: maquinària agrícola, adobs, fitosanitaris, material de reg, entre altres.
Accions a centres de la distribució • El 26 de gener, Unió de Pagesos va mobilitzar la pagesia en 10 punts del territori i va arribar a fer accions en una vintena de centres comercials per informar la ciutadania, com a consumidors, de la crisi de preus a molts sectors de producció de productes bàsics pel fet que la gran distribució conjuntament amb la gran indústria provoquen preus ruïnosos pagats a la pagesia mentre aquests obtenen grans beneficis. Així, les accions es van fer al Mercadona de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), a l’Esclat de Malla (Osona), al Carrefour de Figueres (Alt Empordà) entre altres, al BonPreu de Girona (Gironès), també al BonPreu i Lidl de Ripoll (Ripollès), al Mercadona d’Olot (Garrotxa), on a més es va fer un tall al túnell de Bracons. A Lleida, es van fer accions a Opencor, Condis, Carrefour, Mercadona i BonPreu. Encara més: al Carrefour de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), al Carrefour de Tarragona (Tarragonès), al Mercadona de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) i a l’Esclat de Móra la Nova (Ribera d’Ebre).
Tot plegat va servir per explicar que la gran distribució i la gran agroindústria abusen de la posició de força a la cadena alimentària i són responsables que la pagesia sovint no pugui cobrir costos ni guanyar-se la vida. Cadenes com Mercadona, Carrefour, Lidl, Dia, Bon Preu, Condis, Caprabo provoquen que s’arrosseguin a la baixa els preus en origen de productes com llet, vi, oli, cítrics, fruita seca, fruita dolça, arròs, carns de vedella i de conill, i banalitzin aquests i altres productes amb marques blanques rere les quals, sovint, hi ha la inducció a preus sota costos de producció.
El sindicat va recordar que els governs miren cap a una altra banda i han fet cas omís a la demanda que la Llei de la cadena alimentària defineixi una quota de mercat de la posició de domini de la gran distribució, com passa al mercat energètic, amb l’objectiu que l’oligopoli de la indústria i de la distribució no acabi pagant preus ruïnosos. El sindicat també denuncia que els governs permeten la revenda a pèrdues entre baules de la cadena alimentària, ja que transformació, distribució, majoristes i detallistes haurien d’afegir els seus costos directes i indirectes als preus que traslladen a la baula següent. // ALBERT GARCIA
