juny 2021
Camp de girasols devastat pels senglats a Canet d’Adri (Gironès)
Els danys causats per la fauna salvatge són tot un maldecap per a la pagesia de casa nostra. Un gota a gota que, constantment, fa malbé collites i sembrats sense que els pagesos i les pageses puguin veure una solució real i efectiva a les seves queixes a l’Administració. Des dels arrossars del Delta de l’Ebre fins als ramats del Pallars, els danys s’estenen arreu del territori mostrant tota la seva varietat, tant de conreus afectats com d’espècies responsables, ja siguin de fauna cinegètica com, sobretot a alta muntanya, de protegida.
És per aquest motiu que el sindicat treballa des de fa temps en un moviment que considera clau a nivell estratègic com és la redacció d’una proposta de nova llei de caça moderna i actualitzada a les necessitats actuals i que substitueixi l’actual, encara vigent de l’època franquista.
Conscient de la gravetat dels danys de fauna, la tasca sindical no s’atura, i en les darreres setmanes s’han dut a terme diverses accions per demanar mesures en aquells territoris més afectats i per mostrar el desacord, quan ha estat necessari, amb polítiques concretes. És el cas, per exemple, de la petició de mesures que Unió de Pagesos va fer el 31 de maig al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per tractar els danys causats pel flamenc i la polla blava als camps d’arròs del Delta i la petició entrada el dia 13 de maig per combatre la sobrepoblació de senglars en les zones protegides del Bages.
Paral·lelament, el sindicat també duu a terme accions de denúncia, com ara la campanya a les xarxes socials amb l’etiqueta #proudanysdefauna, que des de principi d’any ja ha recollit fotografies i vídeos de més d’una quarantena de danys d’arreu del país.
Per tot plegat, el responsable de Fauna Cinegètica d’Unió de Pagesos, Ramon Comes, assenyala la necessitat d’unir esforços per resoldre aquest problema entre l’Administració, titulars de les àrees privades de caça i pagesia. Un treball en equip que s’aplica amb diversos resultats segons el territori. Així, mentre Comes en destaca el bon funcionament a la Plana de Lleida, a les comarques gironines el sindicat va abandonar el maig passat el Pla de monitorització del senglar a les Gavarres i Rocacorba en considerar que obviava la pagesia [vegeu La Terra 473].
Més enllà del treball unitari, el sindicat també ha fet arribar a l’Administració diverses propostes per tal de “no exterminar sinó arribar a un equilibri” en la presència de fauna al territori, com diu Comes. Entre aquestes, el responsable sindical destaca peticions com la creació dins del cos dels Agents Rurals del Grup Especial de Captura d’Animals [GECA], la de declarar l’emergència cinegètica quan se superin els llindars establerts o que el Departament dugui a terme un cens exhaustiu de les espècies que fan més mal.
Tot plegat fa que Comes sigui realista i destaqui que aquesta és una qüestió per a la qual no se’n té una fórmula màgica que resolgui el conflicte. “No existeix una solució fàcil i ràpida per a aquest problema. L’única sortida passa per ser-hi i anar fent feina i capturant quan faci falta”, explica.
Memòria de l’activitat cinegètica 2020 • Les denúncies del sindicat i dels seus afiliats donen testimoni del que recull la memòria de l’aleshores Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, presentada el març, amb dades de l’activitat cinegètica del 2020 i la temporada de caça 2019-2020.
Un dels aspectes que contempla és el nombre i la tipologia d’autoritzacions excepcionals de caça per danys tramitades, una dada que recull totes aquelles actuacions dutes a terme fora de l’àmbit habitual i que serveix per posar sobre la taula els danys més habituals i les espècies més problemàtiques.
En aquest sentit, la memòria identifica l’agricultura com la gran damnificada, amb prop del 83 % dels 1.762 procediments presentats. I dins d’aquests danys, la pitjor part se la van endur els cultius de cereals, amb més d’un terç dels casos (34 %), seguit per la fruita dolça (18 %) i els horts (15 %). Pel que fa a les espècies, les xifres són clares i assenyalen el senglar com a gran responsable amb el 45 % de casos, a molta distància d’altres animals, com ara el conill (18 %), el tudó i l’ànec collverd (ambdós 6 %) i la garsa (5 %).
Fauna protegida • El sindicat també ha denunciat en reiterades ocasions el problema que suposa la fauna protegida a les comarques de muntanya, amb l’os i el llop com a exemples més visibles. En el cas de l’os, el sindicat es manté alerta a l’hora d’aixecar la veu i fer públics cadascun dels atacs d’aquest animal contra el bestiar al Pirineu.
El llop, per la seva banda, de moment es manté amb una presència que es limita a algun exemplar solitari a casa nostra encara que això no garanteix que en un futur no acabi derivant en un hàbitat estable, com passa en d’altres punts de l’Estat. Precisament en solidaritat amb els ramaders d’aquestes zones, Unió de Pagesos va participar, com a part d’Unió d’Unions, en la concentració del 9 de juny a Madrid de la plataforma Convivencia Lobo en contra de l’augment de la protecció del llop a la Península.
