febrer 2023
El pantà de Rialb, a Tiurana (Noguera), a
L’església de Sant Romà de Sau, a Vilanova de Sau (Osona), a la qual s’hi pot accedir a peu, tot i haver estat inundada pel pantà fa anys, o els immensos marges secs que el pantà de Rialb ha deixat de cobrir perquè ha baixat fins a l’11 % de la seva capacitat són imatges que defineixen l’impacte de la sequera. En l’actual estat d’alerta hidrològica, les collites, més curtes, i avançades unes quantes setmanes, així com un nivell de danys de fauna salvatge que no para de créixer, en part també per la sequera, completen la dimensió dels efectes del canvi climàtic al sector agrari. En aquest escenari, Unió de Pagesos insisteix en la necessitat urgent d’aconseguir la màxima eficiència en l’ús de l’aigua.
Mesures • El pla de treball del sindicat per al 2023, aprovat en l’Assemblea de Vic (Osona) el 9 de febrer, inclou avançar en la modernització dels regadius, la modificació i la millora del finançament d’aquests, la reutilització de les aigües, la modificació de les concessions dels embassaments en mans de les companyies elèctriques, i l’atenció prioritària dels usos de boca i les necessitats alimentàries. Un altre dels objectius del sindicat és el d’assolir representativitat a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre [CHE] i al Consell Nacional de l’Aigua estatal, per participar en la gestió dels regadius de la zona occidental.
Les restriccions per l’actual estat d’alerta per sequera hidrològica declarat per l’Agència Catalana de l’Aigua [ACA] i previst en el Pla especial de sequera per a les conques internes, que afecten actualment 27 comarques i 515 municipis, no impliquen, de moment, una situació extremadament compromesa per a l’agricultura (reducció del 25 % del reg agrícola i del 10 % de l’aigua per a usos ramaders) perquè la campanya encara no ha començat. Tot i això, caldria que al març i a l’abril plogués de manera suficient perquè no s’incrementés la reducció d’aigua en percentatges molt més elevats.
Pel que fa als regants dels canals pertanyents a la Confederació Hidrogràfia de l’Ebre, el sindicat adverteix de la manca de transparència i de previsió d’aquesta entitat. Ramon Augé, responsable d’Assegurances d’Unió de Pagesos i membre de la Junta de govern del Segarra-Garrigues, considera que la CHE no ha comunicat quin pla té contra la sequera: “Cada 15 dies ens diuen si s’ha de regar o no. Tot i la incertesa climàtica, caldria que hi hagués més previsió i més informació per als regants”.
Una altra de les qüestions que el sindicat reivindica és la millora del sistema de finançament dels regadius a càrrec de la pagesia per fer-los assumibles, tot i els ajuts que pot rebre, tenint en compte que les grans empreses elèctriques disposen de concessions dels embassaments molt beneficioses.
En aquest sentit, Unió de Pagesos reclama a les administracions un esforç econòmic per fer més eficient l’ús dels regadius, amb reg de suport per garantir les produccions en zones de secà.
També cal canviar el sistema de les assegurances agràries. La pagesia d’herbacis de secà, per exemple, ha cobrat menys del 10 % de les pèrdues reals per sequera en una collita que ha minvat entre un 50 % i un 60 % respecte a un any normal. Per compensar aquestes pèrdues, el sindicat demana ajuts, així com l’adequació de la fiscalitat i exempció de l’IBI. En el cas de la ramaderia ecològica, l’Administració ha facilitat, a petició sindical, les autoritzacions excepcionals perquè el bestiar es pugui alimentar amb farratge convencional.
Ajuts i demandes • En les al·legacions al Reial Decret Llei 04/2022, de mesures urgents contra la sequera, el sindicat ja va assenyalar les insuficiències que presentava per a alguns sectors, i va demanar que es tramités com a llei i que el Govern de l’Estat aportés mil milions d’euros com a suport a les explotacions. Algunes de les propostes, que possibilitava la Política Agrària Comuna [PAC], com l’augment dels ajuts, la flexibilització d’obligacions ambientals i l’ús del fons de reserva de crisi, van ser acceptades per les administracions.
Alternatives • L’ús de l’aigua regenerada després de passar per les depuradores és una altra opció contemplada en algunes zones, com és el cas de la pagesia del Baix Camp i el Tarragonès, que han demanat la reutilització d’aigua de la depuradora de Reus per a reg agrícola. En aquest sentit, Unió de Pagesos reclama les inversions necessàries per proveir d’aigua els conreus d’aquestes comarques i també que impulsi reg de suport per al Priorat. Així mateix demana una bona gestió per al canal de la Dreta del Llobregat, que ha d’anar substituint l’aigua que ve del riu per la de la depuradora del Prat de Llobregat.
En un futur previsible de sequera més severa també caldria desenvolupar una agricultura de precisió, amb conreus més resistents, i les eines que pot posar a disposició l’IRTA amb la recerca i la transferència, per poder conèixer molt millor les necessitats d’aigua relacionades amb l’estratègia d’adaptació dels conreus al canvi climàtic. Per al sindicat, és indispensable la inversió i el coneixement perquè la pagesia pugui posar-ho en pràctica.
La majoria dels embassaments sota mínims
L’estat dels recursos hídrics de les conques internes de Catalunya està sota mínims des de fa mesos a causa de la sequera persistent. Les reserves d’aigua dels embassaments d’aquestes conques, amb una capacitat total de 694,45 hm3 i que l’Agència Catalana de l’Aigua [ACA] actualitza diàriament, eren del 28,48 % (197,77 hm3) el divendres 9 de febrer, mentre que les reserves del mateix conjunt d’embassaments era del 55,7 % (389,48 hm3) un any abans. La mitjana del volum total dels últims cinc anys, a la mateix data, ha estat de 510,57 hm3.
Entre els embassaments més perjudicats per la manca d’aigua hi ha el de Siurana (Cornudella de Montsant), amb el 7,74 %, quan fa un any estava al 30,27 % ; el de Riudecanyes, al 10,24 %, davant del 21,59 % de fa un any; el de Sau (Vilanova de Sau), amb el 17,72 % i fa un any, el 46,64 %, o el de la Llosa del Cavall (Navès), amb el 26,66 % (tenia el 53,48 % fa un any).
Embassaments de l’ebre • Pel que fa a l’estat dels embassaments catalans gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre [CHE], difereixen més segons la zona, tot i que el cas més paradigmàtic és el del pantà de Rialb, el cabal del qual és essencial per a la Plana de Lleida, ja que abasteix el Canal d’Urgell i el Canal Segarra-Garrigues. El mateix 9 de febrer estava al 10,52 % (42,5 hm3) de la seva capacitat, quan un any abans havia arribat fins al 44,33 % (178,90 hm3). El de Guiamets està a l’11,19 % (1,1 hm3), i fa un any, al 38,48 % (3,7 hm3). L’embassament d’Oliana està al 35,21 % (35,6 hm3), i fa un any, al 40 % (40,5 hm3).
Pel que fa a la resta d’embassaments de Catalunya pertanyents a la CHE (Baserca, Camarasa, Cavallers, Riba-roja d’Ebre, Talarn i Terradets, tots han augmentat el seu volum respecte de fa un any. • C. S.
