juny 2015
MARIA CARRERAS/Bítem (Baix Ebre) – El 2008, en Joaquín Giné, citricultor de Bítem (Baix Ebre), va decidir, juntament amb els socis de SAT Varsella, reconvertir les 40 ha de cítrics que menava a la producció ecològica. “Vam entrar en l’ecològic amb la idea de comercialitzar nosaltres el producte per defensar-ne el preu; havia caigut molt i no podíem aguantar com estàvem”, explica. Així va començar el canvi en l’orientació de l’explotació. “Quan estudiava a l’escola agrària, els professors ens deien que havíem de fer qualitat i quantitat en grans finques… però t’adones que no cal fer gran volums, sinó aconseguir vendre a un preu just”, apunta.
El pas a l’ecològic no els va costar perquè ja feien una gestió molt respectuosa del cultiu. El més dificultós va ser la gestió de l’herba: el fet de no poder tirar herbicides feia que creixés de manera molt abundant; en un primer moment, van comprar la maquinària pertinent per segar-la, però era un cost molt elevat, sobretot d’hores, i també per la competència que exercia sobre els arbres. “És bo que hi hagi herba en el sentit que conserva l’ecosistema que es crea i per no trencar la cadena i l’equilibri dels depredadors. Així, l’arbre, com que està més exposat, crea més resistències i s’enforteix. Ara bé, quan està sota la zona de reg és un inconvenient molt gran perquè es menja bona part dels adobs orgànics que tirem i genera una competència molt elevada amb l’aigua”, explica en Joaquín.
ENCOIXINAT • Del problema, en va fer sol·lució, i el 2010 va decidir col·locar un encoixinat amb malla tèxtil, de polipropilè: “A diferència del plàstic, sí que transpira i això fa que no s’acumuli tanta humitat a sota, cosa que, la converteix en menys propensa a agafar la fitòftora, un fong que provoca que es podreixin les arrels”, diu el citricultor.
Giné reconeix que, al principi, els va espantar una mica per la dificultat de col·locar la malla, però, aviat van tenir el convenciment que havia estat un encert: “Primer, ho vam instal·lar a 4 ha, però vam veure claríssim que tot havia d’anar així”. De fet, afirma: “En convencional hi ha molta gent que ho està posant i també en altres cultius a banda dels cítrics, sobretot, per l’estalvi de costos de producció que suposa: t’estalvies molts maldecaps per l’herba, moltes hores, i molta aigua i adob”. I destaca que en els cultius ecològics és especialment interessant: “Et resol en gran mesura el problema de l’herba, que és molt empipadora, sobretot, la que creix a vora del troncs, perquè és molt difícil segar-la sense fer mal a l’arbre. Ara, pràcticament, només passem el tractor pels carrers, entre els arbres, quan veiem que l’herba és molt alta”. I encara un altre avantatge: “I el fet de no haver de segar constantment l’herba, t’evita el risc que es trenquin mangueres de reg”.
ESTALVI DE RECURSOS I MÉS RENDIMENT • A banda de resoldre la gestió de l’herba, els costos de producció també minven per la necessitat de menys aigua i adobs: “Estalvies entre un 25 % i un 30 % d’aigua de reg, això també suposa un estalvi energètic, i, a més, com que l’arbre no ha de competir per l’aigua, creix molt millor”. I afegeix: “Com que la malla és negra, reté l’escalforeta de la terra i l’arbre creix més vigorós; a vegades, fa que broti una mica més aviat i t’anticipes a l’època dels pugons i t’estalvies algun tractament”.
En Joaquín també explica que també beneficia l’aplicació dels adobs: “Com que fa teulada, quan plou, l’aigua rellisca sobre la malla i impregna els fems que has col·locat a vora la malla i es filtren millor al sòl”. I a l’hora de collir, també facilita la tasca: “És més pràctic i la fruita que creix sobre la malla no es podreix perquè no agafa fongs”.
El citricultor resumeix, parlant de resultats: “La malla ajuda molt a aconseguir que l’arbre no es debiliti perquè tot l’aliment és per a ell, perquè no ha de competir amb la flora del voltant. I com que està ben alimentat i fort, agafa menys malures i és més productiu”.
MANTENIMENT I AMORTITZACIÓ • El manteniment que requereix aquest tipus de malla és molt esporàdic: “Només cal passar-li aire per damunt de tant en tant perquè, si hi cau fem o terra al damunt, no foradi la tela, perquè les llavoretes sempre busquen la terra”.
Pel que fa al cost i a la recuperació de la inversió: “Són uns 7 euros/arbre en la plantació amb línia, que són uns 3.500 euros/ha; la inversió es recupera en tres o quatre anys”. A més, també comenta que la garantia solar, pels raigs ultravioleta, és de cinc anys. “Però he parlat amb gent que fa més de vuit anys que ho té col·locat, i no ha tingur cap problema”, afegeix.
EL FUTUR AMB GANES • El canvi que va decidir emprendre en Joaquín, el 2008, ha donat resultat, no sense esforços, però amb gratificació. Ara, pot dir que comercialitza sense dependre d’intermediaris, i ho fa a comerços de la zona, a través d’Internet, a EcoEbre.cat —un establiment que el cunyat té a Barcelona—, a cooperatives ecològiques de València, i, fins i tot, algun palet, a l’estranger. “Ara treballem amb il·lusió, veiem que el client està content, tenim la satisfacció d’oferir un producte de qualitat, i tot això ens dóna ànims per continuar treballant”, sentencia en Joaquín.
