gener 2019
MARIA CARRERAS – Vallbona d’Anoia (Anoia)/L’únic pagès que queda a Vallbona d’Anoia, població d’uns 1.400 habitants del sud-est de l’Anoia, es diu Eudald Planella i té 25 anys. Es va incorporar professionalment al sector agrari al maig del 2017. “Vaig començar amb l’olivera perquè és el cultiu més accessible perquè, com que costa que surti a compte, ningú se’n vol ocupar”, apunta.
Ara disposa de la seva pròpia empresa —Sarau Agrícola—, mena unes 10 ha de vinya i unes 12 d’olivera, de les quals set pertanyen a la finca de mas Marquet, al terme de Piera (Anoia), i les altres a Hostalets de Pierola i a Vallbona d’Anoia.
Tot i que el temps ha dut la majoria de pagesos de la zona a abandonar el cultiu de l’olivera, l’Eudald es mostra tossudament decidit a preservar-lo, tant per un aspecte sentimental, que explicarem més endavant, com per la riquesa que aporta pel que fa a la biodiversitat el fet de garantir un paisatge divers. “És complicat treure rendiment de les oliveres de per aquí perquè com que són molt velles no se’n pot mecanitzar el maneig, a banda que el relleu del terreny tampoc no hi ajuda. Per això, molts pagesos han optat per arrencar les oliveres i plantar més vinya”, explica l’Eudald.
Per a ell, però, l’aposta ha estat una altra: elaborar l’oli i diferenciar-lo al mercat mitjançant un envàs innovador i atractiu que aportés valor afegit: la bossa encapsada, coneguda en anglès com bag-in-box.
El BAG-IN-BOX • El sistema bag-in-box o bossa encapsada consisteix en un bossa de plàstic alimentari on s’hi diposita l’oli encapsada en una caixa de cartró. La bossa es va contraient a mesura que es dispensa l’oli a través d’una aixeta antidegoteig. Des del punt de vista tècnic és l’envàs que conserva millor les caracterísitques i les propietats de l’oli d’oliva verge extra perquè el preserva dels seus dos principals enemics: l’aire i la llum. Així, evita l’oxigenació de l’oli i els polifenols no es volatilitzen, no disminueixen els greixos i, en definitiva, no s’enranceix l’oli.
L’Eudald en va cuidar molt el disseny i la tria del material: “El primer que s’ha de fer per donar valor al producte és que sigui atractiu a la vista”. A més, cal dir que el cartró del bag-in-box està fet al poble veí de Capellades (Anoia), seu de la històrica indústria paperera de Catalunya.
“Vaig agafar de referent el que ja fa temps que es fa en el sector del vi, principalment per la conservació però també perquè crea menys residu: ja que la bossa de plàstic alimentari suposa una quantitat considerablement inferior respecte d’una garrafa de plàstic. I el cartró, evidentment és reciclable”.
La comoditat i la practicitat també són dos punts forts d’aquest tipus d’envàs: “Per exemple, a la gent gran, els és més complicat dispensar l’oli amb una garrafa de 5 litres que no pas obrint l’aixeta del bag-in-box que poden tenir sobre el taulell de la cuina”.
EL VIOLINISTA • Aquest és el nom de la marca amb la qual l’Eudald ven l’oli. Un nom amb una bonica història al darrere que, en part, és la responsable que el jove pagès s’hagi aferrat a la conservació d’aquest cultiu. “Les oliveres les va plantar, cap al 1920, en Magí Costa Palau, el besavi dels masovers de mas Marquet que m’han cedit la gestió de la finca. Era pagès i violinista i les va rebre com a paga de les actuacions que durant un temps va fer regularment amb els bastoners de Sant Quintí de Mediona”. Així, la marca és un reconeixement a la història, la tradició i els orígens. “Jo no podria, com ha fet altra gent, canviar la ubicació d’aquests arbres, perquè me les estimo com ells se les han estimat tota la vida malgrat em costi més rendibilitzar-les, en l’àmbit personal m’aporta molta satisfacció”, diu l’Eudald.
Varietats i formats • L’Eudald treballa majoritàriament amb arbequina però també conrea vera del Montserratí. “És una varietat local que es troba, sobretot, al vesant sud de Montserrat, i a mesura que ens apropem cap a la costa li va guanyant terreny l’arbequina”, explica. I afegeix: “La vera aporta més valor a la feina i a la venda perquè és una oliva local; va estar desvaloritzada perquè dona menys rendiment que l’arbequina però, en canvi, té molts més polifenols i un alt contingut en antioxidants. És un oli que es manté bastant més estable que el d’arbequina”.
L’Eudald cull i mòlt les dues varietats per separat i en fa dos olis monovarietals.Les olives es molturen al molí de Piera el mateix dia de collir-les, i l’extracció de l’oli és en fred i de primera premsada.
L’oli d’arbequina l’envasa en bag-in-boxs de tres i cinc litres, mentre que l’oli de vera del Montserratí, en ampolles de vidre de 750 ml. “Els formats petits permeten donar més valor al producte, a banda, que de vera enguany només n’he fet 350 litres, mentre que d’arbequina n’he fet 3.000”. Els quilos restants els ven al molí i part dels beneficis serveixen per pagar les despeses de molturació.
VENDA • Al carrer Major núm. 26 de Vallbona d’Anoia, l’Eudald té llogat un local on ven l’oli els dissabtes al matí, sobretot, durant la campanya d’hivern. Topa, però, amb la competència de pagesos no professionals que venen oli de manera no regulada i que l’ofereixen, fins i tot, per sota dels costos de producció. “Em suposa un problema perquè se m’esvaeix el primer cercle de possibles clients de proximitat ja que jo, que he de complir tota la normativa i tots els requisits sanitaris l’he de vendre més car per cobrir els costos”, observa. I afegeix: “Cal fer pedagogia perquè la gent entengui que ha de prioritzar el producte del pagès professional perquè, sense ell, no hi hauria camins arreglats, ni ametllers florits, ni gestió forestal, ni perdius entre les oliveres”
