maig 2021
Parar l’orella i anticipar-se. Aquest és un aspecte clau en qualsevol inversió quan el que busques és diferenciar-te; i així ho va fer fa un parell d’anys l’Aleix Sala, porcicultor al capdavant de la granja Carló, de Sant Guim de Freixenet (la Segarra), quan va decidir fer una ampliació i invertir en 72 places de paridores en semillibertat.
A diferència de les paridores convencionals, que són boxs pensats per evitar els aixafaments dels futurs garrins (per això la verra té la mobilitat limitada i només pot alçar-se i ajeure’s), les paridores en semillibertat són habitacles d’uns 6 m2 on la futura mare té espai per moure’s. Als boxs, les verres s’hi estan des de la setmana del part, fins entre 21 i 28 dies després, quan es desmamen els garrins; en canvi, en aquestes paridores, estan en semillibertat fins un o dos dies abans de parir, i després d’una setmana d’haver criat, quan els garrins ja han crescut una mica, que se li torna a obrir la plaça perquè la verra pugui conviure amb els seus garrins fins al desmamament. A més, per al confort dels garrins, aquestes paridores compten amb unes plaques que irradien escalfor, i també amb un seguit de protectors per evitar esclafaments, la causa de mort més habitual dels petits.
“En una paridora en semillibertat tots tenen més espai i benestar; la mare menja més i compensa el gran desgast que té en període de lactació, i els garrins pugen millor. En definitiva, la verra surt d’aquesta fase en millors condicions per encarar el proper cicle reproductiu”, exposa l’Aleix com a beneficis.
De moment, però, l’Aleix encara no té adaptada tota la granja amb aquestes paridores ja que suposa una inversió important. La seva granja és de producció mixta: s’ocupa de 800 verres i dels garrins fins al deslletament (18-20 kg), i compten amb el certificat WelFair de benestar animal; a partir d’aquí, porten els engreixos, uns 9.000, a fora.
Escoltar la societat • “Em vaig guiar pel que la societat demana”, argumenta l’Aleix per haver apostat per aquest tipus de paridores. I afegeix: “Quan ensenyes una granja a algú que no és del sector —que és qui t’has d’escoltar, perquè és el teu consumidor—, als primers comentaris, t’indignes, però després reflexiones i ho comprens. Els que han vist sempre una verra tancada en una gàbia ho tenen normalitzat però a algú de fora li costa d’entendre: no agrada veure un animal tancat”. De fet, en l’àmbit europeu alguns països estan començant a promoure la supressió de gàbies i també ha prosperat alguna iniciativa ciutadana en el mateix sentit. “Tot i que ara no pugui revertir el cost en el producte final, és una inversió amb perspectiva perquè veig que el futur va cap aquí… potser, fins i tot, categoritzaran les granges de porcs de la mateixa manera que classifiquen els ous segons el règim de les gallines”, apunta.
L’Aleix també destaca el valor diferenciador que aquesta aposta li atribueix: “Per a la viabilitat de l’empresa familiar, com a petit productor, és impossible competir amb un industrial, que cada dia va a més volum perquè els marges són cada vegada més ajustats; per tant, he volgut preparar-me per al que vindrà”, exposa. I acaba amb una consideració cabdal: “Això sí, cal un client que ho valori, ho demani i ho pagui”.
El que s’havia fet sempre • De fet, les paridores en semillibertat són una versió moderna dels antics corrals amb palla. “Quan la producció es va anar intensificant, van desaparèixer els patis i es van posar en gàbies, sobretot, per evitar la mort de garrins peresclafament. I, certament, és van reduir moltíssim. Ara, amb aquestes parides noves, també hi ha alguna baixa per aquesta raó, menys que quan vivien en els corrals, però més que quan estan al box”, explica l’Aleix.
Alimentació • A la granja Carló també disposen d’un sistema d’alimentació molt eficient que els permet optimitzar el rendiment dels animals tenint en compte que en una granja de verres prop d’un 70 % dels costos se’ls emporta l’alimentació. El sistema es diu spotmix i permet individualitzar les porcions segons les necessitats de cada animal, possibilita la combinació de diferents pinsos segons l’estat productiu i, com que té tots els animals xipats, pot conèixer l’evolució dels augments i adaptar-hi la dieta. Els xips entren en joc, sobretot, en la fase de gestació confirmada: “Les verres comparteixen un pati gran amb dues estacions de menjar on hi entren quan tenen gana. La màquina llegeix el xip, detecta quina verra és, i li subministra el menjar que li correspon de manera dosificada perquè no n’hi sobri i s’ho mengi la que vindrà darrere: així cadascuna menja el que li toca i tenim un control exhaustiu de cadascuna”, il·lustra l’Aleix.
Els pilars: sanitat, aigua • “Si les mares funcionen, els garrins surten; si no hi ha garrins, no hi ha negoci. Per tant, tot allò referent a sanitat, bioseguretat, higene, aigua de boca… ha d’estar perfecte per ser competitiu”, sentencia l’Aleix.
A la seva granja, les garanties per a una bona sanitat passen per limitar l’entrada d’animals de fora: “Fem autoreposició; d’aquesta manera també tenim una cabana més estable i homogènia”; i dins de la granja no hi entren camions externs: “Vam comprar un camió per gestionar-nos el transport d’animals”, explica.
Sobre la importància d’oferir aigua de qualitat als animals, explica: “Abans n’utilitzàvem del pou i, tot i que la tractàvem, ocasionava problemes digestius als porcs, que es traduïen en porcs prims, medicaments, endarreriments en els cicles, baixes… sí que l’aigua era més barata però el cost eren aquestes conseqüències. Des que gastem aigua de xarxa, aquests problemes s’han acabat”. // MARIA CARRERAS
