maig 2018
MARIA CARRERAS, El Masroig (Priorat)/ Els quatre socis del celler Ortovins del Masroig (Priorat), en Joan Asens, en Jordi Beltran, en Josep M. Beltran i en Josep M. Jové, van decidir, el 2008, iniciar el seu propi projecte vitivinícola: “Per donar valor al patrimoni de què disposàvem: les varietats autòctones i les vinyes velles que ens van deixar en herència”, amb l’objectiu de “fer vins que representin el nostre territori”, explica en Josep M. Bertran. El camí que van trobar per traduir els seus anhels a la màxima expressió va arribar de la mà de l’agricultura biodinàmica i de l’agricultura regenerativa. Un dels aspectes en què es van centrar va ser el de recuperar la fertilitat del sòl, considerant el sòl, no com un simple substrat, sinó com una part activa i decisiva en el cicle del cultiu. De resultes d’aquest treball ara poden dir que han reduït els costos de producció i la incidència de plagues i fongs; a banda que ha millorat la qualitat dels fruits.
En el trajecte formatiu per optimitzar la gestió de les finques (unes 14 ha de vinya, 4,5 ha d’olivera i 1 ha d’ametller), Josep M. Beltran va recórrer a l’enginyer agrònom i màster en agricultura ecològica, Josep Ramon Sainz de la Maza qui, sota el paraigües de les associacions SueloVivo i Geaorgànica es dedica, des de la perspectiva de l’agricultura regenerativa, a l’assessorament i a la formació de pagesos, especialment, en aspectes relacionats amb la fertilitat del sòl i el compostatge; d’altres àmbits com la gestió de plagues i malalties o la línia clau se n’ocupen l’Inna Herrainz i el Manel Badia, tots dos socis del Josep Ramon a Geaorgànica.
ANÀLISI DEL SÒL • En Josep Ramon explica que un sòl ben estructurat cal que disposi de les 3 ‘m’: matèria orgànica, minerals i microbiologia. I argumenta: “L’agricultura convencional es carrega la microbiologia amb les llaurades, o quan s’apliquen biocides o adobs químics; llavors el que provoca és que necessitis adobs químics, uns adobs que només contenen tres elements —NPK: nitrogen, fósfor i potassi— quan les plantes, en necessiten uns 30. Per tant, el cultiu deriva en un problema sanitari per falta de nutrients, ens veiem abocats a haver de comprar biocides, i ja ens tenen lligats de mans i peus. I revertir aquest estat és un procés”. Per fer-ho, comencen per una diagnosi que determinen així: “Fem una anàlisi de com està l’explotació: una analítica de sòl, una analítica de laboratori per mirar el nivell de minerals, un aixecament botànic per saber quines herbes hi neixen (que ens indiquen quin tipus de sòl hi ha a sota), i una cromatografia, que és una analítica qualitativa (jo faig cursos per explicar com es fan) que et proporciona una interrelació de com està la matèria orgànica amb els minerals i la microbiologia”, explica l’enginyer agrònom.
A partir d’aquí, s’estableix un pla de treball i es defineixen les mesures “Fem una planificació d’aportacions, aplicacions i seguiment”. I afegeix: “El que intentem és formar el pagès perquè sigui autosuficient i que sigui ell qui faci la major part del seguiment”.
En el cas del Josep M. Beltran, el diagnòstic general va ser falta de matèria orgànica i microbiologia: “Els terres, aquí, estan molt castigats perquè fa molts segles que es conreen”.
MESURES • Algunes de les mesures que aplica el pagès són: la utilització del compost, cultius amb cobertora per minimitzar les llaurades i preparats biodinàmics o regeneratius. “No estem deixant de llaurar tota la finca, sinó que fem un banc sí i un banc no, i així guanyem temps: amb els bancs que llaurem millorem el sòl fent aplicacions de compost, de microbiologia i de sembra d’adob verd. Mentrestant, als bancs no llaurats hi tenim coberta permanent que actua de reservori de microbiologia i també està construint sòl”. I en Josep Ramon afegeix: “El que es tracta és de no perdre ni diners ni collita. I durant el temps que pot durar la transició fins a aconseguir un sòl ben estructurat —que pot ser entre 3 i 7 anys, segons el punt de partida— recomanem l’aplicació d’adobs foliars de fabricació casolana per complementar el que el terra encara no li pot donar”.
El compostatge, però, és la base de la fertilització dels sòls d’Ortovins. El mateix Josep M. és qui prepara el compost, que representa una aportació estable de microbiologia i de matèria orgànica. “Fem aplicacions d’entre 8.000 i 10.000 kg/ha”, explica. I afegeix: “Un quilo de compost de qualitat pot arribar a retenir 22 litres d’aigua; a més, a diferència del fem, que alimenta la planta per la vena, el compost alimenta el sòl”.
RESULTATS • “Hem pogut retallar en coure i sofre; hem pal·liat mancances de les plantes degut a l’estat del sòl (per exemple, hem reduït la clorosi). Els cultius, a banda de la millora qualitativa —els vins guanyen amb aromes, gustos, complexitat—, també guanyen a l’hora d’afrontar anyades difícils, de sequera intensa, suporten millor l’estrès hídric, en anyades de podridura, les nostres vinyes tenen tendència a podrir-se menys perquè podem treballar amb biofertilitzants fets amb zinc i manganès que reforcen la pell del raïm. Per nosaltres, la millora és palpable i jo no em veig fent-ho diferent. També hem abaixat la incidència dels fongs, tant en la vinya com en l’olivera. I en olivera igualem o superem els rendiments respecte de l’agricultura convencional”, explica Beltran. Així doncs, els resultats han donat la raó al convenciment que les coses es podien fer diferents.
