abril 2026
Joan Giráldez davant algunes de les plantes de cafè de la finca Castellvilar de Sant Vicenç de Torelló (Osona).
PEP CORRAL · Si parlem de plantacions de cafè, la imatge popular que ens ve a la ment sempre és força similar: grans extensions de terreny, cobertes de verd i sota un clima temperat i plujós. Ens venen al cap, de fet, estampes de països com ara el Brasil, Colòmbia, Etiòpia o Indonèsia, alguns dels principals productors a escala mundial. El que potser no vindrà tan fàcilment a la imaginació, però, serà el clima d’Osona, malgrat que aquesta comarca compta amb una plantació de la varietat aràbica, la Castellvilar, erigida com la primera a escala mundial fora de clima tropical o subtropical.
Amb tota una vida laboral dedicada al món del cafè, ara fa deu anys Joan Giráldez va decidir fer un cop de volant. Així, després d’anys treballant amb aquest producte venent maquinària i oferint serveis al sector de la restauració, Giráldez va optar per una alternativa inesperada i agosarada: conrear i produir el seu propi cafè. D’aquesta manera, i juntament amb la seva companya Eva Prat, van començar la recerca d’una finca amb un sòl, una pluviometria i, en general, unes condicions adequades per arrelar-hi aquest tipus de cultiu.
Després de dos anys de recerca, Prat i Giráldez van trobar a Sant Vicenç de Torelló (Osona) una vall amb les característiques idònies per iniciar les primeres proves amb llavors comprades per a l’ocasió. “Les prop de 5.000 plantes que hi ha a la finca han crescut directament de llavors, no hem importat cap planta”, explica Joan Giráldez. Una decisió, aquesta, molt meditada i que, tot i haver alentit considerablement el procés, els responsables de Castellvilar consideren clau.
Plantes osonenques • El principal repte a l’hora de posar en marxa una plantació de cafè al cor d’Osona era, reconeixen els seus impulsors, aconseguir plantes resistents a unes condicions molt diferents a les dels entorns on solen créixer. No en va, el clima osonenc està caracteritzat per una forquilla de temperatures molt ampla, amb temperatures molt baixes durant els mesos d’hivern i magnituds molt elevades durant els mesos d’estiu.
Això fa, per exemple, que durant algunes setmanes de l’any les condicions meteorològiques a l’aire lliure siguin massa rigoroses per a aquest tipus de cultius. Aquest fet va dur els responsables de Castellvilar a buscar solucions imaginatives per resoldre aquest problema. Tal com explica Giráldez: “Sempre es parla de cultius d’interior o d’exterior. Però, per què no hi pot haver una combinació dels dos?”.
Dut a la pràctica, això implica treballar les plantes d’una manera mòbil, fent-les créixer a l’exterior durant els mesos en els quals el clima ho permet i, quan no, duent-les a l’interior dels hivernacles específicament dissenyats de què disposen les instal·lacions de la finca. D’aquesta manera, resumeix el cafeter: “ens aprofitem de les condicions del terreny durant 9 mesos a l’any i la resta de temps posem les plantes en cobertura i les aguantem fins a l’any següent”. El fet que la finca s’ubiqui “en una vall enclotada”, resumeix Giráldez, fa que durant els mesos en què les plantes estan a l’exterior puguin treure el màxim partit del seu entorn i del seu clima.
Això no treu, però, que l’alternança de climes no condicioni el creixement de la planta. D’aquesta manera, explica el cafeter, mentre que en els climes tropicals i subtropicals el creixement de les plantes és sostingut durant tot l’any, en el cas d’un entorn com l’osonenc aquest desenvolupament només es produeix durant les èpoques més temperades. El creixement de les plantes i la seva entrada en fase productiva, rebla, s’interromp quan les temperatures són més extremes, motiu pel qual s’allarga molt més dels entre 4 i 5 anys que sol durar el cicle als països tradicionalment cafeters.
Per això, diu Giráldez, la producció d’aquestes primeres campanyes ha estat limitada i enfocada, pràcticament en la seva totalitat, a generar llavors per a futures plantes, ja nascudes i genèticament preparades per al clima osonenc, amb les quals podran ampliar la producció i fer el salt definitiu al sector comercial.
Finca total • De moment, explica Joan Giráldez, mentre la collita de cafè no sigui suficient, el gruix de l’activitat a Castellvilar el centra les visites temàtiques al voltant del cafè i la producció de l’altre cultiu que practiquen: els nabius, que conreen de manera hidropònica.
Aquesta elecció, afegeix l’agricultor, no és gens casual. La varietat aràbica que conreen, expliquen, adopta matisos propis dels conreus que l’envolten; tret, aquest, que ens els països cafeteres s’aprofita envoltant les plantacions amb cultius com la canya de sucre, el cacau o certs fruits. En el cas de Castellvilar, l’elecció dels nabius com a oferta complementària és deguda, exposa Giráldez, a dos motius. En primer lloc al fet que ambdós cultius es retroalimenten; “aparentment són independents, però aporten qualitats al sòl de les quals es beneficien mútuament”, diu. De l’altra, i no menys important, el ganxo i la sortida comercial d’aquesta fruita a casa nostra.
A banda de les qualitats que pugui aportar el cultiu dels nabius, també exerceix un paper fonamental en el creixement del cafè la flora pròpia de la finca Castellvilar, marcada pels roures i les alzines. Dos tipus d’arbre diferents entre si i que compleixen funcions complementàries. D’aquesta manera, il·lustra Giráldez, “les alzines són perennes i els roures, de fulla caduca. Com que tenim roures a la part central de la plantació, a l’hivern cauen les fulles i deixen passar la radiació solar i a l’estiu tornem a tenir les ombres necessàries”. Alhora, continua, tots dos arbres tenen fulles acidòfiles, de manera que quan cauen a terra i es descomponen acidifiquen el sòl i aporten nutrients clau per a ambdós cultius.
Cafè i nabius són, per Giráldez, dues de les tres potes de la finca, juntament amb les cabres de Rasquera. Uns animals, aquests, que amb la seva presència i alimentació ajuden a mantenir la finca neta i el sotabosc endreçat.
