juny 2021
La Gemma Arnillas i en Jordi Terés, al seu corral d’Algerri (Noguera), amb les ovelles aragoneses.
Buscaven un complement per tancar el cercle de la finca agrícola. Els calia suplir dues mancances: per una banda, la necessitat de disposar de fems per adobar els terrenys de cereal, olivera i fruita ecològica i, per l’altra, volien treure profit del cereal i el farratge ecològic sense haver de malvendre’l. Aquest va ser el plantejament que va portar la Gemma Arnillas i en Jordi Terés, d’Algerri (Noguera), a incorporar-se al sector oví. La Gemma va deixar la seva feina a l’empresa privada del sector de les telecomunicacions i van aprofitar la seva incorporació com a jove agricultora per unir esforços i fer aquest gir a l’explotació del Jordi. Així va ser com, el 2014, van comprar un ramat d’ovelles aragoneses, dues naus de porcs que van habilitar per al corral i una hectàrea de terreny. “Pel tipus de fem, el tipus de maneig i per les característiques de les nostres terres, l’oví era el que s’adaptava millor”, apunta la Gemma. Així, començava una nova etapa: l’inici de PlaOví; una etapa que ha anat avançant fins al punt, el 2019, d’obrir un espai propi de venda directa a Algerri mateix: La Botigueta de PlaOví.
Avui es pot dir, doncs, que han acomplert l’objectiu: ara són més autosuficients —no han de comprar fems i el cereal i farratge ecològic el tenen per al ramat i no l’han de malvendre. I un altre aspecte molt important: el preu del producte final està, almenys en major mesura, a les seves mans: “El Jordi no volia seguir amb la mateixa dinàmica que regeix el sector de la fruita dolça pel que fa als preus, i veia claríssim —perquè estava molt escarmentat— que havíem de ser nosaltres mateixos qui venguéssim el nostre producte al consumidor final per fer-ho a un preu just. L’objectiu era i és un preu digne, ni més ni menys”, argumenta la Gemma.
De complement a ocupació principal • Tot i que la perspectiva a curt termini és ampliar el nombre de caps, avui, la Gemma i en Jordi menen un ramat de 400 ovelles de raça aragonesa: “Buscàvem una raça que tingués una bona aptitud càrnia perquè la nostra idea des d’un inici ja era fer venda directa”, diu la Gemma; i afegeix: “A més, el ramat cada dia surt a pasturar i això fa que la carn sigui de gran qualitat i poc greixosa. De fet, els xais, fins al dia que van a l’escorxador, beuen llet de la mare i pasturen”. A banda, no mediquen el ramat ni tampoc processen la carn més enllà de l’especejament. La carn de PlaOví és carn fresca 100 % i com tota la de corder, és rica en vitamina B6, en zinc i molt baixa en sucres.
El ramat, doncs, s’alimenta tant en terres pròpies com en d’altres de pagesos del terme d’Algerri: “Estem molt agraïts a tots els pagesos d’aquí que ens deixen pasturar les seves terres i també a l’Ajuntament d’Algerri; sense la seva bona predisposició en seria molt més complicat tirar el ramat endavant”. Per a la pastura, s’ajuden d’un pastor elèctric mòbil que esguarda el ramat durant les nits de bon temps amb la companyia dels gossos. “També hi ha qui ens demana que les portem a pasturar als seus camps per la incorporació de fem que suposa o l’esporga, i també fem gestió forestal del sotabosc, a vegades sense que ens ho demanin, i d’altres a petició dels propietaris”, afegeix la ramadera. Per exemple, han establert una bonica sinergia amb les vinyes de Lagravera, al mateix poble: “És un luxe perquè hi deixem el ramat durant 10 o 15 dies, està controlat i hi tenen aigua i menjar variat i a dojo; i a ells els va bé perquè els hi netegem el sòl, els hi incorporem adob, els hi espampolem i si hi ha algun fong a la fulla, no cau a terra i no es contamina el sòl”.
Un altre dels aspectes característics del seu ramat és que treballen amb la munta natural: “Fem cinc muntes l’any: durant un mes tenim els marrans barrejats amb la resta del ramat i el mes següent els traiem. Així no forcem les ovelles i trien si estan preparades per quedar-se embarassades o no ho estan”.
En definitiva, la gestió del ramat ha acabat sent l’ocupació principal per al Jordi i la Gemma: “Teníem la idea d’un ramat estabulat però quan vam veure que amb quatre mesos s’havien menjat el que els teníem previst per a un any vam veure clar que havien de sortir a pasturar sí o sí. I això són moltes hores al dia”.
La botigueta de PlaOví • “El canal més efectiu per donar sortida al nostre xai és la venda directa, sigui a la botiga o sota comanda”, portant-la a domicili o enviant-la després d’haver fet l’encàrrec a través del seu web. A més, també serveixen a restaurants, a dues botigues de Barcelona i a una de Lleida i, darrerament, a través del Mercat Arrels, del qual, remarca la Gemma: “N’estem molt contents!”.
Dels contratemps que va suposar la pandèmia de la covid-19 també en van saber fer virtut: “Vam apostar per les xarxes socials —quan no hi crèiem massa— i pel web, i sort n’hem tingut! Ens hem obert a molta més gent i ens han incrementat les vendes per internet”, explica la ramadera. De fet il·lustra: “Avui, de mitjana, un 70 % de la venda és a fora i un 30 % és local”. Sigui com sigui, l’objectiu no ha variat i estan a punt d’assolir-lo: “Volem que tots els xais que sacrifiquem els puguem vendre nosaltres per tenir més marge i per poder donar la cara pel nostre producte”.
La Botigueta de PlaOví, a més, és un servei que ofereixen al poble d’Algerri, que no arriba als 300 habitants, on a banda del seu corder també venen productes de la zona que encaixen amb la filosofia del seu projecte. Les últimes incorporacions que hi trobareu: hamburgueses i pinxos de corder, amb la bona pensada de fer més habitual el consum de xai a les llars, més enllà dels dies de festa i brasa.
