març 2022
Lluís de la Cámara amb una de les vaques i alzines ennegrides pel foc al fons
PEP CORRAL – Agullana (Alt Empordà) No fa ni tan sols un mes, entre el 21 i el 22 de febrer, un incendi va cremar més de 400 hectàrees de terreny dins dels límits del Parc Natural del Cap de Creus a Roses (Alt Empordà). Un primer ensurt de la temporada que, enguany, ha arribat força més aviat del que sol ser habitual i ho ha fet com una advertència: contra els incendis forestals, s’ha d’estar sempre alerta, no només a l’estiu.
Precisament en aquesta línia s’hi inscriu la iniciativa Ramats de Foc, un pla que treballa per tal de garantir que prats i pastures de les comarques gironines considerats com a estratègics tinguin un sotabosc net i, en cas d’incendi, puguin actuar de tallafocs o de refugi contra les flames. La manera d’aconseguir-ho és ben senzilla, duent-hi a pasturar bestiar com el que mena Lluís de la Cámara, un jove ramader establert a Agullana (Alt Empordà) i responsable de l’explotació (Mu)DA, dedicada a la cria de vedella ecològica.
Una aposta, aquesta, que distribueix per venda directa de proximitat actualment organitzada al voltant de grups de contacte per WhatsApp que reuneixen els compradors interessats. Una opció que De la Cámara complementa amb una venda en línia que espera que cada cop guanyi més presència.
UN MODEL DE PROXIMITAT • La venda concentrada principalment en uns pocs quilòmetres a la rodona de l’explotació és una conseqüència més d’un estil de treball i de vida que té en la producció ecològica i la proximitat la seva raó de ser.
Així, a banda del naixement i del creixement, a la finca d’Agullana, també queden en un cercle proper altres tasques vinculades a l’explotació, com ara les feines de sacrifici i preparació de la carn per a la venda, que es duen a terme entre l’escorxador cooperatiu de l’Armentera, del qual a (Mu)DA en són socis, i carnissers locals i la producció de farratge per a l’alimentació dels animals, que provenen tant de la finca com d’altres, de pagesos del poble.
En aquesta línia, De la Cámara explica que, juntament amb d’altres agricultors veïns, fa temps que treballen en la creació d’una xarxa de suport en forma d’associació per a productors de farratge ecològic. Una eina, aquesta, que ha de servir per posar en contacte professionals i evitar que, en cas de necessitat, hagin de recórrer a proveïdors de més lluny i que no es dediquen al sector ecològic.
RAMATS CONTRA FLAMES • Comptar amb sinergies amb d’altres productors locals implica, també, una preocupació especial pel paisatge on aquests viuen i treballen. Això mateix és el que va empènyer Lluís de la Cámara a enrolar-se en el projecte Ramats de Foc.
Sorgida com a prova pilot l’any 2016, aquesta iniciativa va néixer a partir d’unes quantes trobades informals entre diverses veus del territori que compartien una mateixa inquietud: com parar els peus, per mitjà de la ramaderia, als devastadors incendis que, campanya rere campanya, assoten les comarques gironines.
Des del seu naixement, l’objectiu d’aquest pla ha estat el manteniment de zones de prats netes mitjançant la pastura, per tal de delimitar zones estratègiques on, en cas d’incendi, el foc hi trobés el pas barrat. Això ha de permetre dues coses bàsiques: d’una banda delimitar zones segures perquè els bombers hi estableixin campaments de treball durant les tasques d’extinció i, de l’altra, tenir baixa càrrega de combustible en certes localitzacions per dificultar la propagació de les flames i facilitar-ne el control.
Així ho explica Ona Alay, tècnica de paisatge resilient de la Fundació Pau Costa, una de les entitats implicades en la posada en marxa i el funcionament del projecte, que resumeix la filosofia de Ramats de Foc explicant que, tot i que en un entorn com el mediterrani, els focs forestals són i seran una realitat, “volem aconseguir que siguin localitzats i que siguin uns focs que puguem controlar”, puntualitza.
La intenció s’encamina, doncs, a evitar que qualsevol petit foc que pugui sorgir s’acabi convertint en un monstre devorador com l’incendi de final de juliol del 2012 a l’Alt Empordà, que va provocar la mort de quatre persones i va deixar un rastre de més de 13.000 hectàrees cremades. Un incendi que Lluís de la Cámara coneix massa bé, ja que les flames van arribar fins, literalment, a les portes del seu mas d‘Agullana, tal com evidencien els troncs d’alzina ennegrits que, encara avui, envolten els camps del mas com un recordatori.
Ja sigui per casualitat o per causalitat, De la Cámara subratlla que, precisament, en aquella fatídica ocasió, el foc va córrer com la pólvora pels boscos propers fins a arribar als prats on llavors hi pasturaven les vaques del ramader de qui en va heretar el negoci tres anys més tard, per on no va poder seguir avançant.
UNA ZONA SENSIBLE • Amb aquests precedents, la tasca de Ramats de Foc es concentra actualment en ramaders, carnisseries i restaurants de les comarques gironines. Així, de les tres explotacions i cinc restaurants que van participar en el pla pilot del 2016, s’ha passat a una vintena de ramaders i ramaderes de boví, oví i cabrum que donen servei a una vintena de botigues i restaurants de municipis de la zona.
Unes xifres que, afegeix Alay, apunten cap a la consolidació de la marca i d’un projecte i que implica productors i consumidors en un repte de present i de futur com és la preservació del paisatge de casa nostra i aquells qui el treballen.
