Visca la terra! 50 anys d’Unió de Pagesos

Discurs de Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, en motiu de la inauguració de l’exposició

“Visca la Terra, 50 anys de la Unió de Pagesos”

(Palau Robert, 8 de febrer del 2024)

Avui que donem el tret de sortida als actes commemoratius del 50è aniversari de la Unió de Pagesos, les paraules que us vull adreçar són d’agraïment i de reivindicació de la Unió i del sector. Em sembla just remarcar que l’exposició que avui inaugurem, Palau Robert i Unió de Pagesos, està pensada perquè vagi arreu del país. Les paraules que avui us adreçaré han de servir d’agraïment també a la ciutadania, al sector agrari i a la gent de la Unió de Pagesos.

En primer lloc agraïm a la ciutadania el seu suport. Els darrers dies n’hem tingut un exemple, com tantes altres vegades que hem sortit al carrer ens ha aplaudit i ens ha encoratjat. La societat ha estat, és i serà sens dubte la nostra aliada, sap perfectament que som un sector estratègic. La mateixa exposició busca el simbolisme d’apropar la terra a la ciutadania en general.

En segon lloc, l’exposició fa un agraïment a la gent del sector i a la gent de la Unió de Pagesos perquè la trajectòria d’aquest sindicat s’ho mereix, ja que des dels seus inicis ha estat un actor destacat de la història democràtica d’aquest país.

Als inicis, la gent de la Unió de Pagesos va contribuir a crear un teixit social antifranquista molt determinant arreu de les comarques catalanes durant la represa democràtica. Des d’aleshores, Unió de Pagesos ha estat l’eina útil de la pagesia per reivindicar-se i el sindicat agrari compromès amb les llibertats, la cultura i el país.

La lluita de la pagesia és necessària. Podríem fer un llistat des de les primeres grans tractorades del 77 fins avui, i seria molt llarg.

Podríem enumerar les reunions, les accions, les concentracions, les manifestacions, les tractorades … i això donaria una xifra molt elevada. Però cal destriar-ne la repercussió qualitativa de tot això que, al meu entendre, és que ha augmentat l’autoestima de la pagesia. La pagesia és un sector de la societat que ha patit una reconversió brutal des de mitjan segle XX. I ha estat Unió de Pagesos qui els darrers 50 anys ha retornat als pagesos i pageses l’orgull de ser pagès. I això ha estat gràcies a la gent que l’ha fet possible.

Primer, gràcies als fundadors d’Unió de Pagesos, que participaven  a l’Assemblea de Catalunya en la lluita contra la Dictadura, a les seves acaballes. Ells van posar les bases d’Unió de Pagesos com un sindicat democràtic, unitari i independent. La democràcia participativa ha estat un dels valors del sindicat durant 50 anys i és vigent avui dia gràcies a pagesos i pageses que han dedicat el seu temps a treballar solidàriament pel col·lectiu. Això ho ha fet com ningú la gent d’Unió de Pagesos.

Ho hem d’agrair a en Pep Riera, que en va ser el coordinador nacional durant 22 anys, a una llista llarga de quadres sindicals i a la base de l’afiliació que no ha faltat quan se l’ha cridada.

Ningú pot retreure a tota aquesta gent que hagi fet prevaldre interessos personals o partidistes. Qui digui això s’equivoca i fa mal a qui ha treballat per la tasca sindical.

Perquè durant 50 anys, l’orgull de ser pagès ha anat associat a ser d’Unió de Pagesos. Als seus valors. I aquí els teniu ben representats al vídeo i a l’exposició que avui inaugurem. On s’hi veu reflectida l’energia d’homes i dones que senten l’orgull de ser d’Unió de Pagesos.

Homes i dones que han donat continuïtat a la idea dels fundadors de defensar l’agricultura familiar com a signe d’identitat del sector i del país.

Avui, tornem a cridar: Volem viure de la terra!

Tornem a reivindicar que volem viure dignament del camp.

Unió de Pagesos sempre ha estat on tocava per fer sentir el clam de la pagesia. Nosaltres sempre hi hem estat. Sempre hi som. Avui celebrem que el crit de la pagesia es torni a fer sentir amb força. El repte que tenim al davant és molt gros. Hem de posar el focus de la política, a Catalunya, en la necessitat d’una pagesia forta. D’aquesta dependrà la resiliència de la nostra societat.

Per això, posem l’accent en aquestes qüestions principals:

• La crisi per la sequera està portant i portarà unes greus conseqüències per al sector i cal una resposta de país, perquè som un sector essencial. No se’ns pot tractar com qualsevol altre sector econòmic.
• Els preus són baixos i les grans distribuïdores fan l’agost. Cal fer política d’una vegada per corregir els abusos al mercat.
• Cal un replantejament de cap a peus de les mesures de suport als joves. El nombre de pagesos no pot continuar baixant. És una pèrdua per al país. Cal invertir la tendència. Per créixer en nombre de pagesos, calen polítiques de foment decidides i valentes per part del Govern.
• L’excés de burocràcia penalitza els pagesos. Ja n’hi ha prou. Necessitem l’administració al nostre costat no a la contra.
• Necessitem urgentment una llei de gestió de la fauna que sigui eficaç. Les mesures fins ara han estat clarament insuficients. Hem de canviar el pas.

Per acabar, una reivindicació clau més, que ens porta a l’exposició:

• Defensar la terra per a ús agrari és important perquè és el principal factor de producció de la pagesia. I cal defensar el model agrari que tenim: majoritàriament petita i mitjana explotació ben distribuïda al país.

Per això demanem al món polític que lluiti al nostre costat contra tota especulació del sòl i de l’aigua si vol defensar el model de la pagesia d’aquest país.

Visca la terra!

Visca Unió de Pagesos i Visca Catalunya