març 2019
MARIA CARRERAS – Batea (Terra Alta)
Han calgut deu anys de tràmits, des que al maig del 2008 el Consell Regulador del Vi de la Denominació d’Origen Terra Alta va lliurar la sol·licitud a l’Institut Català del Vi [INCAVI], perquè l’Estat reconegués el raïm morenillo —propi de la Terra Alta— com a varietat autoritzada en el marc de la DO. Això, finalment, va ser una realitat el desembre del 2018 i des de llavors viticultors i celleristes de la comarca tenen la possibilitat de fer bandera d’aquesta varietat i fer-la servir de punta de llança de les expedicions comercials. “Comercialment és un tret distintiu que et diferencia dels altres vins. Et dona exclusivitat”, apunta Juanjo Galcerà Piñol, gerent del Celler Piñol de Batea (Terra Alta). I el productor, també bateà, de morenillo, Marc Paladella, que serveix el Celler Piñol, afegeix: “Per una banda, els pagesos podem aprofitar-nos colateralment dels efectes comercials i per l’altra, això pot suposar que els mateixos cellers facin noves plantacions de morenillo a les vinyes pròpies de què disposen i es treballi per garantir la pervivència d’aquesta varietat autòctona; els pagesos és més difícil que ho puguem fer, ja que quan el raïm és jove no te’l compren perquè fa poc grau”.
RECUPERAR L’AUTOESTIMA PER ALLÒ PROPI •El morenillo va estar a punt de desaparèixer pel menyspreu que rebia a causa del poc grau que oferia, i recentment, pel que ha costat rebre el reconeixement oficial de l’Administració. “Era una vinya molt habitual aquí però als anys 80-90 es van arrencar”, explica en Marc. I continua: “Sobretot es feia servir per donar color a la garnatxa, d’aquí vé el nom!”.
És a partir del 2008 quan els celleristes de la comarca comencen a intuir un canvi de paradigma en el mercat: seguir la moda de plantar varietats foranes d’èxit, com merlots o syrahs, tampoc havia acabat de funcionar. “Els cellers d’aquí s’adonen que calia apostar per les varietats autòctones com a tret diferencial perquè era el que apreciava el mercat i, a més, és evident que cada planta té les característiques òptimes quan és en el seu lloc d’origen”, diu en Marc.
És quan els celleristes de la Terra Alta comencen a treballar el morenillo: “Ara, pràcticament tots els cellers de gamma alta de la comarca, els que fan vins cars, estan fent monovarietals de morenillo; amb les tècniques de vinificació d’ara han aconseguit un vi molt espectacular”, observa el pagès.
El que passa ara és que totes les vinyes que queden de morenillo són velles i cada any se’n moren. Per això, algun celler, com el mateix Celler Piñol, n’ha començat a plantar de joves, tot i que un vi diferencial no s’aconsegueix fins a partir dels deu anys del cep. “Les meves vinyes de morenillo, per exemple, que són gairebé centenàries, pràcticament no arriben mai al quilo per cep”, explica en Marc. I afegeix: “Tinc llista d’espera per vendre el morenillo!”.
“Gairebé tots els cellers de gamma alta de la comarca elaboren monovarietals amb morenillo”
PREU JUST I BON TRACTE •De les 43 ha de vinya de diferents varietats que treballa en Marc, 1,2 ha són de morenillo. No són poques tenint en compte que “en tota la comarca no crec que n’hi hagi més de 20 o 25 ha, que treballen 10 o 12 productors”, apunta el viticultor.
“És un cultiu que no necessita gaire cura. De cendrosa, que és el fong que més maldecaps porta en aquesta zona, en pateix poc. També ha de ploure molt perquè l’afecti el podrit. És un raïm molt sofert”, explica el pagès.
És una varietat de cicle llarg, l’última que es verema a la comarca, a partir de mitjan d’octubre. La verema, al Marc, li fa el mateix Celler Piñol, que li compra el raïm: “És part del tracte, així ho fan quan volen i com volen”. I afegeix: “I d’inversió d’hores: llauro dues o tres vegades, faig dues ensofrades i faig tractament pel cuc… em porta la meitat de feina que la garnatxa”.
Pel que fa al preu, en Marc assegura que li surt rendible: “No m’hi faré ric, però és un preu just. Tot i que el celler el pot vendre molt car aquest vi!”. I continua: “Em paguen el morenillo a un tant fix la finca, en tregui la producció que en tregui, tot i que arribarà un moment que cada vegada hi haurà més faltes i hauré d’arrencar la vinya”.
Un cop veremat, el raïm se’n va al celler, on comença el procés de vinificació: “Fem servir barriques de roure francès, on s’hi està entre 12 i 14 mesos. Després, el filtrem, el clarifiquem, i l’embotellem i s’està, com a mínim, un any més al celler. Per tant, no surt a la venda fins, com a mínim, dos anys i mig després d’haver-lo veremat”, explica en Juanjo, gerent del Celler Piñol.
LA DIFERENCIACIÓ D’UN VI “ELEGANT” • “En comparació amb la garnatxa negra o la carinyena, és més fresc, més subtil, més fàcil de beure, no és tan tànic. Té més color i menys grau, és més elegant en boca”, explica en Juanjo. Qui vinifica morenillo són cellers privats, les cooperatives no s’hi han posat “per falta de producció”, comenta en Marc. I en Juanjo puntualitza: “Al Celler Piñol sempre l’hem treballat per obtenir-ne el vi top del celler; no en fem més de 3.500 ampolles i el venem com a producte exclusiu, com a reclam per als altres. Vam ser els primers a recuperar-lo i a treure, el 2009, el primer morenillo monovarietal: el Finca Morenillo”.
Pel que fa al consum i al grau de coneixement del morenillo, en Juanjo assumeix que és poc conegut, tot i així, ratifica l’aposta del celler: “Has de vendre la teva especificitat. Si vaig als Estats Units amb un cabernet o un chardonnay em diran que em posi a la cua, si hi vaig amb un morenillo, els agradarà o no, però és únic i em dona més garanties perquè m’escoltin”.
