setembre 2015
ALBERT GARCIA – Vila-sana (Pla d’Urgell) – Entrevistem el responsable sindical del sector, Xavier Gorgues, a peu d’explotació. Té 36 anys, amb el seu pare mena una explotació de 17 hectàrees de fruiters i 4 de panís. Produeix albercoc, nectarina, poma gala, pera conference, poma golden i poma roja.
Els temporals de vent i pedra del 22 i el 31 de juliol, com han afectat la campanya?
A Vila-sana, la primera ventada va fer caure pera conference i el 31 de juliol, al Segrià i les Garrigues, on va caure pedra, va fer molt mal, les ferides que va fer no van tenir temps de cicatritzar i ha anat a destrucció o a aprofitament per suc. El vent també va arrencar alguna plantació i teulades i magatzems.
Quina repercussió ha tingut al mercat aquesta minva en la collita?
Se n’han retirat uns 130 milions de quilos i no veiem que, a causa d’això, el preu hagi repuntat. L’oferta ha baixat clarament però els operadors no ho han tingut en compte.
Aquesta campanya, què ha fet caure el preu del préssec i la nectarina?
La gran distribució. Argumenten que han de comprar la fruita el més barata possible per donar una oferta al client. Augmenten exponencialment el benefici. Sabem que algunes cadenes de supermercat a Alemanya gràcies a la caiguda de preus van doblar els beneficis. Ells venen al mateix preu sigui un any bo o dolent de collita. Pressionen quan han de pressionar i fan desplomar el preu.
Això és el que va portar-vos a fer una acció de protesta el 7 d’agost davant Lidl de Lleida?
Va ser una de les raons. La gran distribució fa ofertes amb els calibres petits i amb això arrossega el preu del calibre gran. Sempre hem demanat que Europa hauria d’establir una mesura que prohibís el calibres petits. Aquestes ofertes que arrosseguen el preu del calibre gran i del gènere bo a la baixa no hi serien i ens podríem guanyar tots la vida.
La comercialització fa el joc a la gran distribució?
Per evitar que algun magatzem o cooperativa que tingui una gran quantitat d’estoc que supera la capacitat de les seves cambres hagi de vendre molt al dia i a un preu que no voldria, hauria de funcionar més bé la retirada per a industrialització per fer sucs. Seria una sortida per posar uns límts a la baixa del preu: el comercialitzador podria aguantar fins 26,9 cèntims el quilo, i dir, si li volen comprar per davall, poso l’estoc a industrialització. Així, tens un coixí per davall del qual no vens i els teus pagesos no hi perdran.
El 16 i 17 de juny el sindicat viatja a Brussel·les i el 25, davant el fet que Rússia manifesta que prorroga el veto, reclama a la Comissió que activi les mesures previstes per l’Organització Comuna de Mercats de fruites i hortalisses en situacions greus de pertorbació de mercat.
Vam preparar el terreny perquè aquesta campanya no tornés a ser com la de l’any passat. No hem aconseguit —no hem de perdre l’esperança— que Brussel·les activi mesures que no necessiten pressupost, com la prohibició de calibres baixos. Saben que hi ha comerciants que fan diners amb els calibres petits, fan rodar el magatzem, amortitzen les instal·lacions i no tenen pas en compte que el pagès perd molts diners.
Quines mesures més fan falta?
Una altra mesura sense efecte en el pressupost de la UE: aixecar temporalment les normes de la competència, que fan que no puguem acordar un preu raonable dins les organitzacions de productors. Podríem decidir més i organitzar-nos: en dates més complicades que el mercat va més pesat, podríem decidir d’estocar més i vendre més endavant, quan el mercat ja no va tan pesat i el consum es manté, com aquest any, que hi havia unes tempertures molt altes i el consum havia augmentat entre un
5 % i un 20 %.
La Llei catalana d’interprofessionals aprovada al juliol posa les bases per organitzar la cadena i el sector productor.
Les organitzacions de produtors representen només la meitat del sector productor fruiter català. Si mirem la resta d’Europa, els productors s’agrupen molt més, fan més pinya. Si el sector productor estigués ben organitzat, quan la gran distribució ofereix preus tan baixos, podríem fer una reunió i ens podríem plantar quan ens ofereix preus tan baixos.
Afrucat podria fer aquest paper de reunir el sector?
Podríem dir que sí, és com una interprofessional. Molts magatzems i cooperatives hi estan associats, senyal que fa coses bé. Nosaltres som crítics amb alguna actuació, però veiem correcte com funciona, el sector hi hauria de ser tot, de tal manera que quan hi hagués una extensió de norma es pogués gestionar una crisi com la d’aquest any i no caure en la desfeta que la gent vagi per lliure .
Què proposa el sindicat com a política més estructural per al sector?
Les produccions van augmentant, si algú ha plegat, aquella plantació ha estat absorbida per algú altre; poques vegades s’arrenca. Per tant, si hi ha algú que plega, són les empreses petites, i els grans cada cop són més grans. Aquests volen controlar el mercat a base d’aquestes crisis de preus, perquè el petit no té capacitat de finançament o de refinançament i acaba anant a treballar per a aquesta altra gent.
Ha estat l’any que el departament ha abandonat Lleida com zona protegida del foc bacterià. El sindicat va demanar un any de marge, però no ha estat escoltat?
No hi vam estar d’acord, calia lluitar contra el foc bacterià com fins ara. Si s’havia d’arrencar, s’havia d’indemnitzar, i vam dir que, si el pagès no havia fet bé les coses, doncs que no se l’indemnitzés. Aquí, a JARC no li va convenir oposar-s’hi per raons espúries. La Federació de Cooperatives també va voler acceptar sortir de zona protegida, els viveristes no hi estaven d’acord, com nosaltres, i Afrucat tampoc, perquè va rectificar la seva posició inicial per no estar ben informat. El Departament va tirar pel dret i va escoltar a qui li va convenir i no qui té veu i vot a la Taula Sectorial.
Quines polítiques agràries demanaries per al sector?
El Pla de Desenvolupament Rural ha de ser agrarista, per als pagesos professionals, que som els que vertebrem el territori. I hi ha una línia vermella que no es pot creuar: retallar les incorporacions de joves, plans de millora, producció integrada i ecològica i el suport a la transformació de productes a petita escala i la venda directa.
