març 2016
ALBERT GARCIA – La Fundació Roca i Galès, que celebra enguany el quarantè aniversari, treballa en la recuperació de la memòria històrica del cooperativisme a Catalunya i elabora discurs sobre el cooperativisme avui per divulgar-lo. Parlem amb el seu president, Xavier Palos (1962, Albalate del Arzobispo, Terol), sobre els valors del cooperativisme i d’una experiència: Quèviure, una distribuidora alimentària diferent.
Un dels objectius de la Fundació és l’estudi i la promoció del cooperativisme a Catalunya i dels seus principis i valors. Quins són aquests?
Els valors cooperatius serien, per a nosaltres, valors en comú, que promocionen un arrelament al territori. Formalment són els valors dels Pioners de Rochdale, la primera cooperativa del 1844 a Anglaterra: una persona, un vot i, per tant, un poder de decisió el més horitzontal possible, equitat de gènere, arrelament al territori, que els excedents repercuteixin en la comunitat més propera. Se n’han afegit de nous, com la sostenibilitat ambiental. Bàsicament, el fet de voler tenir una economia al servei de les persones i no que l’eix central en sigui el capital, sinó crear una riquesa social per al territori i la comunitat en general.
Quins reptes té el cooperativisme al segle XXI?
No han canviat gaire. Buscar una alternativa al sistema capitalista, a la recerca d’una societat postcapitalista. Ara bé, els Pioners de Rochdale estaven més a la defensiva i nosaltres encarem una ofensiva, en el sentit de dir: no ens queda cap més remei que agrupar-nos per aconseguir un preu millor per necessitat. I en un sentit més ampli, l’economia social i solidària pretén transformar la societat. La gent ha de veure que hi ha unes altres maneres de treballar, de gestionar, de distribuir, etcètera. La crisi ha afectat molt el moviment cooperatiu, però, per altra banda, se l’ha vist com una oportunitat. L’empresa tradicional d’abans —hi entraves de jovenet i després els teus fills— s’ha trencat. Molta gent, doncs, ha fet el pas per ser més emprenedor o buscar iniciatives col·lectives.
Recolliu els debats que generen l’experiència cooperativa. Teniu les claus pel seu bon funcionament?
Les claus teòriques les tenim des de fa molt temps i hi ha experiències molt bones. Durant un temps, la Corporació Mondragón era un model d’èxit, però ara s’està veient que més que models més verticals, el que funciona és el treball en xarxa i la millora en la gestió del coneixement. De fet, les empreses convencionals estan agafant formats més participatius o assemblearis.
Què és la intercooperació?
Hauria d’estar present en el codi genètic de tota cooperativa. És cooperar amb altres cooperatives o entitats de l’economia social en coses que no arribes a fer per tu mateix. No només és un valor sinó que en aquests moments és necessari treballar juntament amb experiències similars.
Ens en poses un exemple?
Quèviure, una distribuïdora de productes ecològics especialitzada en producte alimentari no fresc que té per objectiu fer el paper de central de compres. És a dir, ajuntar consumidors, productors i agents logístics per mirar d’arribar al màxim de gent i en les millors condicions. Si no fem intercooperació entre associacions de consumidors i cooperatives de productors, obrim el camí a grans empreses. Tothom parla del creixement dels cultius ecològics però si no creem una xarxa aquí, veiem que el que creix és l’exportació. L’arròs del Delta se’n va a Alemanya, mentre que si el comercialitzéssim bé aquí podríem abaixar preus al consumidor, no pas al productor, per al qual defensem un comerç just i unes condicions dignes, sinó obtenir un preu de venda més alt gràcies a la millora de la gestió i la logística. Què millor que els productors estiguin implicats en aquesta xarxa per participar en la millora dels processos?
He sentit que basa la seva feina en la transparència en els marges comercials.
Quèviure explica en què gasta el magatzem, en l’acció comercial, etcètera, i això no és fruit d’un pacte amb el productor, sinó que el productor forma part de la cooperativa. Pensem que el productor obté més avantatges que desavantatges del fet d’implicar-se en tot el procés.
Quins instruments creus que tenim a l’abast per presentar batalla davant la manca de transparència de la gran distribució?
Hem de teixir complicitat entre el productor i el consumidor. En el món més petit que jo conec, del món agroecològic, passa que, a vegades, no mirem a llarg termini i el productor mira l’immediat: l’exportació, amb la qual farà un marge més petit però té la venda assegurada; en lloc de mirar un desenvolupament més comunitari, territori i país. L’aposta és sumar. A Catalunya tenim 170 grups i cooperatives de consum amb una mitjana de 40 famílies per cadascuna. I no hi ha cap tipus d’interconnexió. Aquí hi ha un potencial d’un consumidor conscient i de la producció ecològica. A més, hi hauria una franja de gent que diu que menjaria ecològic si hi hagués més punts de distribució i fos més barat. Aquí tenim futur, però mentre ens ho pensem, empreses grans han vist el nínxol de mercat, acaben ocupant aquest espai i s’emporten un marge més gran.
Com s’arriba a sectors amplis de la societat i, especialment, a sectors amb problemes econòmics que tenen el súper o l’híper de grans distribuïdores al costat de casa, però?
Cal eixamplar la base social i augmentar volum, si augmentes volum, pots abaixar preus. Analitzem per què tenim un cost més elevat: menys volum, formes de gestió, que cada productor fa el mateix que el del costat, etcètera. Cal ajuntar-se més i guanyar volum.
Hi ha el discurs que diu que el món cooperatiu agrari està massa atomitzat i que cal concentrar-se i créixer. Què en pensa?
És una fórmula que pot quedar tan bonica com si jo dic que cal descentralitzar, enxarxar i créixer en horitzontal. Penso que hi haurà casos en què fer-ho serà necessari pel tipus de producte o servei i altres que no. La gran oportunitat que tenim gràcies a la xarxes socials és que podem treballar d’una manera horitzontal i en xarxa. Quan jo dic que cal créixer i que cal guanyar en volum, no parlo de guanyar en una estructura més jeràrquica, més centralitzada o piramidal. Es pot créixer fent xarxa —les mancances que té un, les supleix un altre i tot d’una manera transparent— i no pas d’una manera centralitzada. L’exemple per a un pagès és clara, podríem dir que el més eficient per viure és la ciutat, però no ens sortiria a compte despoblar el camp. Cert que el món cooperatiu agrari està molt atomitzat però també es una oportunitat perquè la gent s’especialitzi i perquè diversifiqui la producció.
Quina valoració feu de la Llei de cooperatives aprovada el 9 de juliol del 2015?
La Fundació ha decidit fer-ne un estudi. Hem creat uns indicadors comparatius entre la llei antiga i la nova i d’aquí un any prendrem un posicionament.
