Benvolguda afiliada,

Benvolgut afiliat,

El 2 de febrer del 2011 el Govern de l’Estat signava un acord, per una banda, amb la CEOE (a la qual pertanyen ASAJA i IACSI), la CEPYME, ASAJA, FEPEX i el Comitè de Gestió dels Cítrics i, per una altra banda, CC.OO. i UGT, per integrar d’una forma determinada els treballadors per compte aliena del Règim Especial Agrari de la Seguretat Social (REASS) al Règim General de la Seguretat Social, el qual fou plasmat en la Llei 28/2011, de 22 de setembre, per la qual es procedeix a la integració del Règim Especial Agrari de la Seguretat Social al Règim General de la Seguretat Social. Tampoc JARC-COAG no hi varen presentar cap objecció, ni quan va passar pel Consejo Económico y Social, ni en la tramitació a les Corts Generals espanyoles, per tant, l’encariment d’un 106% els següents anys de les cotitzacions pels treballadors eventuals del camp i d’un 35,5% pels treballadors fixes, més els increments salarials que estableixin els futurs convenis col·lectius del camp, són únicament atribuïble a aquestes organitzacions.

Només la Unió de Pagesos de Catalunya i la nostra confederació estatal (Unión de Uniones), ens hi vàrem oposar en la tramitació i aprovació de la Llei 28/2011 i després hem aprofitat, des del 2011, les tramitacions i debats dels projectes de llei de pressupostos generals de l’Estat per defensar la modificació de la barbaritat de no haver tingut en compte les especialitats de cotització dels petits i mitjans autònoms agrícoles, ramaders i silvicultors quan contracten treballadors assalariats.

L’impacte combinat de l’increment del tipus real de cotització a càrrec dels ocupadors pels treballadors assalariats resultat de l’acord i del previst a la Llei 28/2011 i dels salaris ha comportat a Catalunya, respecte a l’increment que han tingut les bases mínimes de cotització a la Seguretat Social, el següent sobrecost en euros en les cotitzacions a la Seguretat Social fins al 2018:

El 18 de juliol del 2018, es publicava la Resolució de 17 de juliol del 2018, de la Direcció General de Treball, per la qual es registra i publica el IV Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva, acord signat, per una part, per la CEOE, a la qual pertanyen ASAJA i IACSI, i la CEPYME i, per una altra part, CC.OO. i UGT, que acorden assolir els 14.000 euros anuals de salari mínim de conveni, entre el 2018 i el 2020. Sota l’empara social de l’esmentat IV Acord, el Govern de l’Estat va adoptar i publicar el Real Decret 1462/2018 que fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per a l’any 2019 per a qualsevol activitat, amb les equivalències de 12.600 euros anuals. La PIMEC, a la qual pertany JARC, va avalar la pujada del SMI a 12.600 euros anuals per a l’any 2019.

L’impacte combinat de l’increment del tipus real de cotització a càrrec dels ocupadors pels treballadors assalariats (mitjana de treballadors assalariats 2016 a 2018) resultat de l’acord i del previst a la Llei 28/2011 i del nou acord i aval sobre el Salari Mínim Interprofessional comportarà a Catalunya el següent sobrecost en euros el 2019:

L’impacte d’aquets sobrecostos el 2020 (mitjana de treballadors assalariats 2016 a 2018) poden assolir a Catalunya en euros:

Enguany, de cara a la tramitació del projecte de llei dels pressupostos generals de l’Estat per al 2019, insistirem en assolir les especialitats de cotització dels petits i mitjans autònoms agrícoles, ramaders i silvicultors quan contracten treballadors assalariats com reconeix el Pacte de Toledo, així com, altres mesures imprescindibles per disminuir l’impacte dels sobrecostos de la mà d’obra assalariada en les explotacions. També s’incorporaran aquestes reivindicacions en la campanya de mobilitzacions que s’endegarà les properes setmanes, per part de la Unió de Pagesos de Catalunya, per assolir un conjunt de mesures urgents per fer front a la situació que pateix la pagesia.