Preus justos | 27 juliol 2021
Una trentena de tractors i prop de 300 persones convocats per Unió de Pagesos de Catalunya s’han concentrat avui, 27 de juliol, davant del centre comercial de Mercadona situat al nord de Vic (Osona) per reclamar uns preus justos per als productors de llet tenint en compte la situació límit que fa anys que pateixen.
L’emplaçament de la protesta respon a dos motius: per una banda, per donar un especial suport als ramaders associats a Vaquers d’Osona i a la cooperativa Plana de Vic —els quals a principi de mes van rebre l’anunci de la seva distribuïdora, Làctia —principal subministradora de Mercadona a Catalunya—, de no renovar-los el contracte—, i, en segon lloc, perquè el sindicat assenyala que una de les causes de l’ofegament econòmic del sector productor són les males pràctiques comercials per part de les grans marques de distribució, que fan servir la llet com a producte reclam.
Les granges catalanes produeixen una llet de gran qualitat higiènica i nutritiva. Ara bé, els preus que es paguen al productor per aquest aliment de màxima qualitat, no cobreixen els costos de produir-lo: el llindar de rendibilitat (és a dir, el preu mitjà a partir del qual un ramader començaria a tenir benefici) és de 37,31 cèntims d’euro/litre (ct€/l) de mitjana, tot i que ascendeix a 39,5 ct€/l per al 85 % de les granges de llet catalanes, mentre que el preu mitjà que percep a dia d’avui el vaquer català és de 33,28 ct€/l (Dades de l’estudi del sector boví de llet, document tècnic de juliol 2021. Observatori del boví de llet de Catalunya).
Per tant, la majoria de granges lleteres catalanes no cobreixen els costos de produir llet; en alguns casos sí que es cobreixen les despeses, però no sense obtenir beneficis, i, són una minoria les que sí que s’hi guanyen la vida. El resultat d’aquesta realitat és un sector productor empobrit i endeutat.
Les dades que ofereix l’Observatori del boví de llet de Catalunya en donen fe: de les 1.633 explotacions lleteres catalanes de l’any 2000, el desembre del 2020 només en quedaven 439, és a dir, en dues dècades s’han perdut 1.194 explotacions a Catalunya, un 73,1%. Per si fos poc, si prenem com a referència la sèrie històrica des de l’any 2006 fins al 2018, d’aquests 13 anys, només en tres anys (2007, 2014 i 2017) els ramaders de la llet van tenir un benefici empresarial positiu.
Més enllà del sector, aquesta situació té greus afectacions en l’economia i l’ocupació rural, a la vegada que posa en perill la sobirania alimentària del país per l’abandonament a què es veuen forçats els productors de llet de casa nostra, i compromet la decisió dels consumidors a l’horad’accedir a un producte de proximitat d’un altíssim valor alimentari i de qualitat.
MALES PRAXIS COMERCIALS • Unió de Pagesos assenyala com a una de les causes d’aquesta situació l’agressiva política comercial del sector de la distribució: l’ús de la llet com a producte reclam per atraure més consumidors als seus establiments, mitjançant l’oferta d’aquest producte a un preu molt baix. Aquest preus extremadament baixos, es traslladen cap enrere a les diferents baules de la cadena dels làctics, fins a la producció, amb uns valors del tot insuficients.
La banalització de la llet com a producte reclam per part de les cadenes de distribució amb major quota de mercat, arrosseguen la resta de cadenes també cap a preus baixos, els quals s’imposen com a majoritaris.
PROPOSTA DE SOLUCIONS • Per acabar amb aquest greuge continuat al productor de llet, Unió de Pagesos considera que cal acabar amb aquesta política comercial perversa: el consumidor ha de reconèixer la llet com a aliment de primera necessitat i d’alt valor alimentari i qualitatiu, amb uns costos de producció que no poden ser uns altres; el sector distribuïdor ha d’acabar amb l’ús de la llet com a producte reclam, i la indústria ha de complir amb les normes de contractació, oferir uns marges justos, i tenir un comportament legal i lleial amb la producció.
Si bé la Llei estatal 12/2013, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària, aborda el problema de pagar per sota preu de cost, la realitat és que aquest supòsit no és efectiu. En aquest sentit, Unió de Pagesos, de cara al debat de la modificació de la Llei prevista pel proper setembre, insisteix als grups parlamentaris que considera imprescindible que la Llei també reculli la definició específica de la quota de mercat a partir de la qual es considera que hi ha posició de domini a la cadena alimentària.
El sindicat emmarca la protesta d’avui del sector lleter en el marc de la campanya #preusjustosalcampialaciutat per garantir la viabilitat del sector agrari a casa nostra i una retribució justa que en garanteixi tan la seva continuïtat i innovació com el relleu generacional al camp.
Parlaments a càrrec de Marc Xifra (Unió de Pagesos), Vicenç Fabré (Cooperativa Plana de Vic), Sebastià Juanola (Vaquers d’Osona) i Imma Puigcorbé (va_cat):
