El passat 14 de maig va tenir lloc a l’Auditori de Vilafranca del Penedès la 6ª Conferència Internacional de Vitivinicultura Ecològica, Sostenible i Canvi Climàtic, EcoSostenibleWine 2019.
Creiem que us pot resultar d’interès conèixer les principals idees i conclusions de la Conferència, per aquells que no vau poder assistir. Tot seguit us en presentem un breu extracte:
Enguany la major part de ponències es van centrar en la problemàtica de l’ús del coure a la vinya, sobretot en el context de la viticultura ecològica, que no només ha d’afrontar el repte de la reducció d’emissions de CO2 sinó també les restriccions d’aplicació de coure i el canvi climàtic.
En Joao Onofre, de la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Vi, Licors i Horticultura de la Comissió europea, va destacar els dos reptes actuals de la viticultura: el canvi climàtic i la preocupació dels consumidors per la salut i medi ambient. La vinya suposa l’1,8% dels conreus de la Unió europea però aplica el 20% dels productes fitosanitaris. En general el comerç i exportacions comunitàries evolucionen bé. Volen obrir el debat sobre la introducció dels híbrids de vinya la UE. Obligatòriament caldrà dedicar pressupost del sector a mesures mediambientals. En general la Comissió europea vol oferir eines addicionals per lluitar contra el canvi climàtic i per la sostenibilitat, vol respectar les necessitats dels consumidors (sobretot en etiquetatge) i contribuir a incrementar el valor afegit dels vins europeus.
En Luca Montanarella, del Centre de Recerca de la Comissió europea, va explicar el programa LUCAS comunitari, que analitza el sòl de 270.000 punts de la Unió europea cada 3 anys, tant paràmetres químics com físics i microbiològics per disposar de dades de qualitat dels sòls, sobretot per contaminants. Un d’ells és el coure. És una base de dades pública. Tot s’analitza al mateix laboratori. L’origen del coure pot ser antropogènic o natural. Han obtingut mapes de contaminació. En general coincideixen les zones vitícoles amb les que els sòls contenen més coure. Tot i que l’origen de coure no només és l’agricultura.
En David Fernández, del departament de Biologia de la Universitat de Vigo va exposar els efectes de la presència de coure sobre els microorganismes del sòl. Va deixar clar que els efectes depenen molt de l’acidesa del sòl, i que l’efecte tòxic del coure sobre els bacteris és elevat en el moment de l’aplicació, però els microorganismes es recuperen ràpidament. Els fongs contràriament als bacteris fins i tot són estimulats pel coure. Creu que cal demanar que les restriccions d’aplicació de coure en vinya han d’estar relacionades amb la situació real del sòl.
Emilio Gil de la UPC i Director de la Unitat de Mecanització Agrària va posar de manifest la gran variabilitat de l’aplicació de coure segons producte comercial, dosis i maquinària d’aplicació, entre molts altres factors. Volums de caldo inferiors als indicats pels productors de fitosanitaris poden ser igualment eficients. L’aplicació DOSAVIÑA, gratuïta, ajuda a determinar els paràmetres d’aplicació correcte segons sòl, tipus de vinya, etc. En Carles M. Gasol de l’ICTA/UAB va exposar els resultats d’estudis que demostren que la producció ecològica de vinya produeix més emissions de CO2 que la producció convencional, sobretot pel major nombre de tractaments.
En Jose Vouillamoz, biòleg i genetista especialista en parentiu de les varietats de raïm va destacar la importància d’aprofitar totes les varietats de raïm existents (més de 1.500 i ara 33 varietats cobreixen el 50% de la superfície de vinya). I aprofitar les mutacions naturals que es generen en l’obtenció de clons. També és important la selecció del portaempelts. Amb això podem tenir eines per adaptar-nos al canvi climàtic. Ana Salamero en representació de la Task Force EUCuTF va explicar els errors de la Unió europea i del Ministeri d’Agricultura en les metodologies per determinar les restriccions de coure, i el fet que es resisteixen a corregir. Va apel·lar al treball conjunt de tot el sector per revertir la situació. Esperem que EFSA emeti noves guies i que es puguin recuperar els 6Kg/ha de coure.
En Lluís Giralt de l’INCAVI i en Jaques Rosseau van explicar estudis realitzats per trobar alternatives biològiques. De l’INCAVI van exposar quins són els productes biològics que comencen a assajar i un estudi sobre presència de coure als sòls de es DO catalanes, i el Sr. Rosseau va explicar que de moment els únics productes que ells troben efectius són els fosfonats, però ni estan i sembla ser ni estaran autoritzats per la UE.
La Taula Rodona amb els ponents més en Miguel A.Torres, Josep M Albet i Josep Olivella, es va centrar en la conveniència d’utilitzar híbrids de vinya en el futur per l’adaptació al canvi climàtic.
Podeu trobar les conclusions d’aquesta jornada a l’enllaç.
