04.02.21
L'abella de la mel, o negra, és forta i s'adapta bé al clima mediterrani
Unió de Pagesos, juntament amb Apicultors Lleidatans, l’Associació d’Apicultors de Barcelona, Apicultors Gironins, l’Associació Catalana d’Apicultors i la Cooperativa Apícola Tarragonina, demanen a l’Administració que protegeixi el patrimoni genètic de l’abella de la mel, espècie autòctona de la fauna catalana coneguda també com abella negra (Apis mellifera), vinculant els ajuts de pol·linització, agroambiental i d’incorporació de joves a la utilització d’aquesta abella. Cal recordar que el Decret 110/2003 va declarar l’abella de la mel d’interès especial al valorar la seva adaptació a les característiques dels ecosistemes catalans.
En els últims anys, Unió de Pagesos i les organitzacions catalanes han detectat la introducció de nous tipus o espècies d’abelles que, moltes vegades a través d’apicultors que comencen en l’activitat i amb la intenció d’obtenir més productivitat o cries ràpidament, importen abelles d’altres zones, com la caucàsica, la càrnica o la Buckfast, sense ser conscients del problema que representa per a la resta d’apicultors i sense tenir en compte que la hibridació també els afectarà a ells mateixos. Com a conseqüència d’aquest fet, estan obligats a comprar cada any reines al·lòctones per mantenir la puresa de la seva explotació, i això comporta perjudicis per a l’abella de la mel autòctona.
L’abella negra és forta i ben adaptada als contrastos del clima mediterrani. Pot passar d’un nucli relativament petit a l’hivern a una cria ràpida a principi de primavera per aprofitar les primeres floracions com la del romaní. Al mateix temps, reacciona ràpidament davant de canvis sobtats de temperatura reduint la seva cria. A tota la península hi ha criadors especialitzats en aquesta abella que l’exporten a la resta d’Europa, on la seva puresa és pràcticament inexistent.
