27.11.25
Carol Aixut
responsable de Medi Ambient d’Unió de Pagesos
Fa uns dies vaig llegir aquestes declaracions de Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat: “Hem de seduir ambientalment els turistes que visiten els espais naturals; els parcs han de ser els aparadors de les polítiques ambientals dels governs”. I vaig pensar: ara sí que ho entenc tot. Sembla que la finalitat dels parcs naturals i, en especial, de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de les terres de Lleida és atreure turistes. Turistes que vindran amb bicicleta, amb campers o amb caravanes a visitar uns espais on, fa anys, el Govern va decidir, sense consens amb el territori, que serien zones protegides per als ocells estèpics.
Però, i la pagesia que hi viu i hi treballa? Amb el meu oncle Josep del Po, d’Aspa, ho comentem sovint: la pagesia no interessa, i la de secà, encara menys. El Departament de Territori, en lloc d’ajudar les zones rurals, ens ha portat al límit amb les seves actuacions, i ara, cada vegada més, tenim pobles despoblats, finques abandonades i la desaparició del relleu generacional d’agricultors i ramaders.
Els que treballem a la ZEPA de Mas de Melons —1.431 hectàrees que inclouen Artesa de Lleida, Castelldans, Puigverd de Lleida, Alfés i Aspa— hem viscut tota mena de situacions adverses. Europa i el Govern van decidir, per exemple, per on havia de passar el canal Segarra-Garrigues; van deixar finques partides per la meitat i amb l’oferta d’una aportació mísera d’aigua. Ens deien “ja en teniu prou”, però resulta que l’hem de pagar com tots els altres regants i amb menys proveïment. A més, hem de lluitar contra l’especulació dels arrendaments i, sovint, amb l’Administració en contra.
Després de vint anys de promeses sense complir i de deixadesa pel que fa a polítiques a favor de la pagesia, a Unió de Pagesos hem dit prou. És difícil d’entendre com, després de tant de temps, encara no s’ha constituït ni l’òrgan rector que hauria de gestionar aquestes zones.
La pagesia no volem ser un decorat per al turisme ambiental i les nostres terres no són un aparador. Les volem regar i volem viure de la terra. Volem que la gent jove pugui quedar-se al territori. I, sobretot, volem que ens deixin viure.
