01.06.20
Josep Carles Vicente, responsable d'Organització d'Unió de Pagesos
per Carles Vicente, responsable d’Organització, Medi Ambient i Medi Natural d’Unió de Pagesos /
Entorn al debat sobre la futura Agència Catalana de la Natura, a Unió de Pagesos pensem que el nom no fa la cosa, ni tant sols la forma en què l’administració proposa organitzar la gestió de la natura i el medi ambient. Allò que comptarà, a partir d’ara, és tenir administradors més empàtics i amb actitud d’escoltar. Ara us explicaré per què.
Unió de Pagesos sempre ha defensat que la pagesia, l’activitat agrària i forestal són claus en la gestió de la natura i el medi ambient. I, d’uns anys cap aquí, com a organització més representativa de la pagesia, ens hem trobat menystinguts per la conselleria de Territori i Sostenibilitat. No es pot entendre la sostenibilitat, a casa nostra, sense la pagesia. Però calen canvis en la gestió ambiental perquè el context ha canviat (despoblament i menys actius agraris, més espais naturals protegits, increment de la fauna salvatge, creixement de les infraestructures i més pressió exercida per l’accés de la població al medi natural i als espais agraris).
Nosaltres fa temps que exigim canvis en la gestió de la fauna salvatge per tal de no comprometre la viabilitat econòmica de la ramaderia de muntanya i l’agricultura. Defensem mesures que redueixin danys de la fauna protegida i mesures de compensació efectives i transparents. I hem manifestat al Govern que reconsideri el projecte dels ossos al Pirineu, que no n’alliberi més i n’estableixi una població màxima assumible. Pel que fa la gestió de la fauna cinegètica, en reclamem un control eficaç i, per això, entre altres, defensem que caldria elaborar i mantenir-ne un cens. Insistim que cal una llei de caça pròpia actualitzada als temps i a les noves realitats per assolir una gestió eficient i deixem enrere la llei preconstitucional que data del 1970, fa cinquanta anys!
Nosaltres fa temps que exigim que es compleixi el que està regulat per llei, o sigui, la participació de la pagesia als òrgans rectors dels espais naturals protegits. Volem que l’administració revisi la designació d’espais agraris com a zones ZEPA que, com sempre hem dit i explicat, el Govern va fer a corre cuita i amb poc rigor científic. També hem demanat als successius governs, que sempre han donat excuses de mal pagador, la revisió de la Declaració d’Impacte Ambiental de la zona de regadiu del Segarra-Garrigues, per acabar amb el greuge que s’està fent al territori. Exigim la participació de la pagesia en la comissió de seguiment ambiental del Segarra-Garrigues.
Els plans de gestió dels espais naturals s’han d’elaborar amb la participació del sector agrari i reclamem estudis seriosos abans de designar espais agraris com a zones ZEPA o espais naturals protegits. I, un cop preservat allò que cal preservar, si es produeix un impediment al desenvolupament de l’activitat agrària o ramadera, caldrà establir compensacions d’acord amb la normativa europea.
Reclamem que es consideri la pagesia, d’una vegada per totes, en les polítiques ambientals. Estem parlant d’aplicar el mateix model de governança, que s’aplica en gestió política a tants àmbits urbans, a les polítiques ambientals al territori. La protecció de la natura no ha de ser lesiva per la pagesia, ans al contrari, cal cercar l’aliança entre la pagesia i els governants i que l’adopció de decisions en la matèria sigui inclusiva i participativa. És més, l’activitat de la pagesia acompleix unes funcions ambientals, encara no prou valorades i, en la majoria de casos, no són contraprestades. L’equilibri territorial i el fre al despoblament no són assolibles sense l’activitat de la pagesia al territori. I el desenvolupament sostenible que permeti preservar la natura va lligat a la presència de la pagesia arreu de les nostres contrades, en la seva normal activitat productiva, la qual garanteix la seguretat alimentària que la ciutadania de Catalunya persegueix.
