16.04.26
Néstor Serra
coordinador de la Plana de Lleida d’Unió de Pagesos
Si coneixeu la pel·lícula El dia de la marmota, entendreu que podria existir el “dia del conill” i l’argument seria exactament el mateix, però molt més dramàtic. No cal gaire context perquè tothom és coneixedor dels estralls que aquests animals provoquen als conreus llenyosos i herbacis de la plana de Lleida.
La meva primera lluita sindical va ser per la plaga de conills. El 2020 vaig rebre la trucada d’un company de la comarca de la Selva que coneixia bé el problema i els danys que causaven. Em va agafar per sorpresa. Sabia que els conills podien fer mal als conreus, però no m’imaginava fins a quin punt.
Aquella conversa em va portar a contactar amb en Ramon, un sindicalista actiu d’Unió de Pagesos. Em va explicar la situació que vivien els agricultors de la Vall del Corb, una realitat que s’ha estès per tota la plana de Lleida. Cansats de l’immobilisme del Departament d’Agricultura i de les restriccions del Departament de Medi Ambient, la situació havia esdevingut insostenible. D’aquí va néixer el grup Pagesos i Conills.
També vaig parlar amb el nostre representant de fauna cinegètica en aquell moment, en Ramon Comes, que em va explicar la feina d’Unió de Pagesos des de fa més de vint anys en aquest àmbit, especialment en relació amb la plaga de conills. I és aquí on neix la gran pregunta: com pot ser que, després de dues dècades advertint l’Administració, el problema no només continuï, sinó que empitjori?
Per això vam decidir fer un front comú amb totes les organitzacions agràries. El 3 de març de 2023 vam omplir els carrers de Lleida amb 1.500 tractors i més de 2.000 pagesos. Però, tres anys després, estem igual o pitjor.
Estem cansats de reunions mentre el problema persisteix en el temps, com si realment visquéssim en un bucle infinit, com a la pel·lícula. Però això no és ficció, és la nostra realitat i té conseqüències molt greus per a la pagesia. Si això continua així, la gent acabarà abandonant la terra, deixant de sembrar o de protegir els arbres.
Totes les mesures que s’han aplicat poden semblar bones sobre el paper, però són insuficients. No tinc la solució, però sí una idea clara: cal facilitar la feina a la pagesia i no complicar més els tràmits burocràtics, també pel que fa a la declaració de danys. Avui, fer-la no serveix de res perquè els grups encarregats d’actuar, com el GECA (Grup especial de Gestió Cinegètica i Captura d’Animals), no tenen prou recursos.
Després de gairebé un any des de la presentació del Pla de sobrepoblació del conill a la plana de Lleida, encara estem esperant resultats reals. Sincerament, costa d’entendre.
Estic cansat de dir les coses amb bones paraules. Portem dos anys amb un nou govern. Quan eren a l’oposició, tot eren promeses; ara, fan el mateix que els anteriors. I hi ha una cosa especialment greu: que el responsable de la fauna cinegètica del Departament d’Agricultura no agafi el telèfon als representants sindicals. Potser es pensa que truquem per caprici. Però no, truquem perquè aquesta situació ens està traient el menjar de casa.
Per tot això: pagesia o foc!
