30.09.21
Jaume Pedrós, Joan Caball, Josep Sellart i Jordi Armengol, a la roda de premsa, avui a Lleida
El sindicat reclama un canvi de la proposta estatal de la PAC perquè beneficiï la pagesia professional i denuncia l’oportunitat perduda del rebuig del Congrés a la prohibició de la revenda a pèrdues i la fixació de la quota de posició de domini
En un any encara marcat pels efectes de la pandèmia al sector agrari i per la permanència d’uns preus baixos en molts sectors, Unió de Pagesos ha treballat per reclamar, entre altres qüestions, un canvi en la proposta estatal de la nova PAC [Política Agrària Comuna], que comportarà a Catalunya una reducció d’almenys 139 milions anuals d’ajuts a la renda i un augment substancial de costos de producció. Pot suposar una reducció dels ajuts a la renda entre un 20% i un 80% respecte als del 2020, amb afectació important als sectors de boví de llet, boví de carn, oví, arròs, oli i avellana. La retallada dels ajuts bàsics pot ser d’un 29,22%. I cal afegir la disminució del límit màxim dels ajuts directes a l’Estat per la contribució a la convergència dels ajuts en els estats membres (d’1,60% el 2023 a 1,16% el 2027), els ajuts per al suport de joves (0,72% menys), el no retorn de la reserva de la PAC per a situacions de crisi que no s’utilitzi (1,17% de reducció), la reducció dels nous ecoesquemes (23%) i la retallada per dotar de més recursos als ajuts associats a la producció (2,87%). El sindicat defensa la definició d’agricultor actiu basada en l’obtenció del 25% d’ingressos totals de les activitats agràries i una franquícia exempta del seu compliment de 1.250 euros i no de 5.000, com proposa el Ministeri. També demana a la consellera determinació per reclamar un augment del pressupost coherent amb el nombre de pagesos catalans. Amb l’objectiu d’exigir una PAC per a la pagesia professional, un centenar de persones convocades pel sindicat van participar el 15 de setembre en una concentració a Madrid davant del Ministeri.
LLEI DE LA CADENA ALIMENTÀRIA. A la mateixa protesta de Madrid també es va reivindicar una Llei de la cadena alimentària justa. Unió de Pagesos valora com una oportunitat perduda per a la pagesia el fet que el Congrés dels Diputats, a través de la Comissió d’Agricultura, no hagués aprovat ahir, 29 de setembre, com reclama el sindicat, ni la prohibició de la revenda a pèrdues per limitar els abusos i competències deslleials a la cadena alimentària ni la fixació de la quota de posició de domini en la votació del Projecte de revisió de la Llei de la cadena alimentària. El sindicat, que seguirà treballant perquè les seves propostes d’esmenes siguin recollides ara al Senat, ha traslladat a tots els partits catalans amb representació al Congrés la necessitat que la modificació d’aquesta llei contraresti els desequilibris que hi ha a la cadena de valor i que persegueixi els abusos i les pràctiques deslleials que pateixen els productors. Unió de Pagesos també havia demanat la transposició correcta de la Directiva europea sobre pràctiques deslleials en les relacions entre empreses en la cadena de subministrament. El sindicat havia denunciat que la modificació del Reial decret llei 5/2020 que transposava parcialment la Directiva (UE) 2019/633 modificant la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària, i que va adoptar el Govern estatal el febrer del 2020, era insuficient i creava inseguretat jurídica.
MÉS RECURSOS. Unió de Pagesos reclama al Govern, en el marc de la tramitació per als nous Pressupostos catalans, que aporti més recursos al sector agrari tenint en compte la situació de crisi de diversos sectors, els efectes de la pandèmia i el fet que la Unió Europea destina cada vegada menys suport a la renda i incrementa les exigència per als productors. Cal que el Govern augmenti les polítiques estructurals per al foment de la competitivitat i la sostenibilitat del sector.
CRISI DE LA LLET. La greu crisi del sector de la llet ha portat a Unió de Pagesos a no baixar la guàrdia en la demanda d’uns preus justos. El sindicat es va mobilitzar davant del Mercadona de Vic el 27 de juliol i el 20 d’agost, i davant de Làctia el 2 d’agost. S’ha reunit amb el Departament i amb agents del sector, inclosa la gran distribució (Bon Preu, Carrefour i Mercadona). Les concentracions de Vic tenien com a objectiu donar suport als ramaders de Vaquers d’Osona i a la cooperativa Plana de Vic, que a principi d’agost es van veure obligats per necessitat a acceptar el preu marcat per Làctia (principal proveïdora de Mercadona) tot i que no cobrien costos de producció, i també eren una protesta per la condició de Mercadona com a líder de vendes de llet de marca blanca. El sindicat va instar aquesta cadena a modificar la seva política comercial i espera que la resta s’hi sumin i deixin d’utilitzar la llet com a producte reclam. També demana al Govern estatal que no empari determinats agents econòmics de la cadena alimentària que abusen del seu poder. Els darrers 20 anys han plegat 1.194 granges de llet a Catalunya. A l’agost en quedaven 431. Entre el 2006 i el 2018 els ramaders només van tenir beneficis el 2007, el 2014 i el 2017. El preu mitjà percebut en origen és de 33,28 cèntims d’euro per litre, mentre que el llindar mitjà de rendibilitat és de 0,40 cèntims.
DECRET DE FERTILITZACIÓ. En les al·legacions a la revisió del Decret de fertilització i dejeccions ramaderes el sindicat ha reclamat que la seva aplicació no dificulti el compliment (cas de notificacions provisionals). El retard en la notificació de dades impedeix presentar els plans de gestió de les dejeccions i, d’aquesta manera, qualsevol modificació de la llicència de la granja queda aturada. El sindicat també ha demanat la modificació del criteri d’assignació del nitrogen de referència, ja que amb aquesta assignació moltes explotacions es queden sense la possibilitat de fertilitzar les terres. El nitrogen de referència, juntament amb la declaració anual de nitrogen, són dos dels pilars del decret. Cal millorar la traçabilitat de les dejeccions, sobretot les que van a més de 10 km de l’explotació, i que estan obligades a fer la traçabilitat GPS. El sindicat també ha demanat la reducció de les distàncies previstes en la construcció de femers respecte a nuclis habitats i en l’aplicació de fertilitzants nitrogenats orgànics respecte a nuclis de població en zones de muntanya, ja que exclouen camps de conreu situats a prop dels pobles. A principi de juny, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya [TSJC] va estimar parcialment el recurs presentat pel sindicat contra el Decret de fertilització en el sentit que la no revisió del pla d’actuació de les zones vulnerables en un any no permeti augmentar les limitacions a les granges.
PORCÍ. La reactivació del sector a la Xina, més de dos anys després de detectar-se pesta porcina africana [PPA], ha dut al fre de les exportacions cap a aquest país, la qual cosa ha provocat una tendència continuada dels preus a la baixa a Catalunya. Segons Mercolleida, el preu de venda net els primers sis mesos del 2021 va ser d’1,327 euros/quilo (semblant al preu mitjà del 2020 i el 2019). L’última cotització, el 23 de setembre, va ser d’1,147 euros/quilo (amb costos de producció aproximats d’1,20 euros/quilo). La davallada de les exportacions no s’ha compensat amb el consum intern europeu per les restriccions de la covid i perquè els casos de PPA a Alemanya han dut a aquest país a comercialitzar més dins de la mateixa Unió Europea.
ÀMBIT RURAL. Unió de Pagesos ha demanat aquest any, en què s’han intensificat les entrades il·legals a les granges (entre altres, al març a les Garrigues; a l’abril, a la Segarra; al setembre, a la Noguera), i en diverses reunions amb els Mossos i amb l’Administració, un enduriment de les sancions per acabar amb aquestes accions. També ha demanat reiteradament mesures contundents per acabar amb l’incivisme (des d’aixafament de conreus a gentrificació en camins per on passen tractors). El sindicat també reclama a les administracions una normativa adequada a l’àmbit rural i una aplicació amb sentit comú arran de la sanció de quasi 6.000 euros a un ramader de Ripoll per la mort accidental de 25 gripaus que van quedar atrapats en un tancat elèctric.
DANYS DE FAUNA SALVATGE/LLEI DE CAÇA. El sindicat treballa en la proposta de redacció d’una nova llei de caça que ofereixi resposta als greus danys de fauna cinegètica. Ha instat el Departament a trobar una solució; ha fet arribar propostes per trobar un equilibri (creació dins del cos d’agents rurals del Grup Especial de Captura d’Animals [GECA], declaració d’emergència cinegètica quan se superin els llindars establerts, entre altres. Ha organitzat accions de denúncia (campanya #proudanysdefauna a les xarxes). Segons la Memòria d’activitats cinegètiques d’Agricultura 2020, els danys de fauna a l’agricultura representen el 83% dels procediments presentats: cereals (34%), fruita dolça (18%), horta (15%). El porc senglar ocasiona el 45% dels danys, i el conill, el 18% dels danys.
SECTORS AGRÍCOLES. La campanya de cereals ha estat desigual. A la Plana de Lleida, dins de la mitjana dels últims anys, amb una producció de cereal d’hivern d’unes 900.000 tones (10% més que l’any passat). Les Garrigues, el Pla d’Urgell i la Noguera han millorat els rendiments però a la Segarra i a l’Urgell han estat inferiors a la mitjana. Pel que fa a l’olivera, el temporal Filomena va posar sobre la taula les greus mancances de l’assegurança. El sindicat va demanar que la condició de contractar-la per als afectats pel temporal no fos efectiva fins que no hi hagués una millora real. En ametlla, les gelades de març a la Plana de Lleida poden comportar una davallada del 70%. El preu ha millorat les últimes setmanes per la revisió a la baixa de producció als Estats Units. En vinya, el sindicat segueix demanant la verema en verd com a mesura més efectiva per eliminar excedents.
CAMPANYA AGRÀRIA/VACUNACIÓ. El sindicat va aconseguir la vacunació contra la covid dels treballadors de la campanya i va demanar a l’Administració control de desplaçaments de persones sense contracte. Aquesta campanya ha tingut menys mà d’obra per la baixada de la producció de fruita de pinyol a causa de les gelades.
ENERGIES RENOVABLES/MAT. Unió de Pagesos ha presentat al·legacions contra els projectes del traçat de molt alta tensió [MAT]. Va demanar fer front comú a ajuntaments i agents del territori afectats, ja que el desplegament del traçat que va de l’Aragó al Baix Llobregat implicaria una pèrdua important d’espai agrari. També demana al Govern que es posicioni en relació al projecte i ha organitzat xerrades al setembre per informar dels efectes que comportaria. També ha presentat al·legacions pels projectes de parcs solars i fotovoltaics i manté la seva aposta per un model d’energies renovables respectuós amb el territori i consensuat amb la pagesia. Proposa l’ús de teulades i espais ja urbanitzats per a les instal·lacions o soterrament de les línies elèctriques seguint el traçat de camins ja existents, i centrals de generació tan a prop com sigui possible dels nuclis de consum per evitar allargar el curs de les línies elèctriques. Ha apressat Agricultura perquè redacti el pla territorial per protegir els sòls d’alt valor agrari. Al maig va organitzar mobilitzacions en diverses poblacions i xerrades informatives. També s’ha reunit per aquesta qüestió amb els grups parlamentaris. Pel mateix motiu, el sindicat va sortir al carrer el 8 i el 9 de maig: a Lleida, amb 200 persones, i al Pallars, amb 200 persones i 60 vehicles, i el 2 de juny va consensuar un document amb els municipis i representants de grans empreses de renovables amb mesures per a la participació de la ciutadania en la transició energètica i per protegir els espais d’alt valor agrari.
ELECCIONS AGRÀRIES. Unió de Pagesos va obtenir un 55,82 % dels vots i una representativitat del 65,69% a les eleccions agràries catalanes del 25 i el 26 de març, les primeres telemàtiques de l’Estat.
A la roda de premsa d’avui a Lleida, en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel, han assistit Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos; Josep Sellart, coordinador territorial de la Plana de Lleida; Jordi Armengol, responsable de Sectors Ramaders, i Jaume Pedrós, responsable de Temporers i d’Energies Renovables.
