30.07.15
Unió de Pagesos alerta que la sequera ha fet caure un 42% el rendiment de la producció dels principals conreus de cereal d’hivern a Catalunya (blat ordi, civada i sègol) i més d’un 30% de la colza. A les terres de secà, les pèrdues s’enfilen al 48% i 24% respectivament, mentre que en regadiu les pèrdues de rendiment oscil·len entre el 10% i el 15% de la producció de blat i ordi i colza a Catalunya. A més, el sindicat constata que a les zones de farratge de secà les pèrdues podrien arribar al 50%. Aquestes dades són lleugerament superiors a les estimacions realitzades pel sindicat el mes de maig d’enguany.
Unió de Pagesos valora els efectes de la sequera sobre el cereal d’hivern en més de 102 milions d’euros, essent les pèrdues econòmiques en les terres de secà, de 264.240 hectàrees, 97 milions d’euros. Les pèrdues econòmiques en conreus industrials d’hivern, com la colza, afecten a 11.251 hectàrees a tot Catalunya i arriben a 1,9 milions d’euros.
Aquestes pèrdues es deuen a que la manca de pluges que hi ha hagut durant la primavera i a començaments d’estiu, més l’onada de calor que hem vingut patint des d’inicis d’estiu, han avançat la collita del cereal d’hivern, entre set i quinze dies en moltes zones de Catalunya.
Les pèrdues patides es podrien haver pal·liat si el Ministeri d’Agricultura, ENESA i Agroseguro no haguessin ignorat algunes de les propostes plantejades pel sindicat. La manca de coneixement del sector per part dels representants de l’administració i Agroseguro està fent perdre al sector agrari prop de 47 milions d’euros, corresponents de les 142.500 hectàrees que encara no s’asseguren per la gran diferència existent entre el rendiment assegurable de les explotacions de conreus herbacis extensius (cereal, colza, pèsol, alfals, etc.) i el rendiment real d’aquests conreus. Actualment, per cada 1000 kg que es produeixin, només es poden assegurar entre 500 i 600 kg, i d’aquests, l’assegurança no en cobreix 180 kg perquè són la franquícia del 30% que va a càrrec del pagès. Per tant, només és paga a la pagesia per valor de 420 kg, un 40% de les pèrdues de rendiment. També cal considerar les diferències entre el preu emprat pel càlcul de la indemnització i el preu real de mercat de la campanya.
Fins el moment, el Ministeri ha rebutjat les propostes d’increment del preu assegurat (el que serveix pel càlcul de la indemnització) plantejades pel sindicat. No obstant, hi ha una lleu millora del preu assegurat, que no inclou pèsol, la colza i el gira-sol, una exclusió que, segons el sindicat, no té cap justificació tècnica. El Ministeri podria haver aprofitat la revisió que es plantejava enguany dels rendiments assegurables de les explotacions de conreus herbacis extensius, per tal que l’assegurança esdevingués una eina útil per pal·liar els danys per sequera que pateixen els productors de conreus herbacis extensius a Catalunya. Per tant, Unió de Pagesos considera que el Ministeri podria haver resolt la situació aquesta campanya i continuarà exigint que es resolgui per la propera.
D’altra banda, Unió de Pagesos demana a les oficines comarcals del departament d’Agricultura que facin una valoració acurada de les pèrdues a nivell municipal per tal de garantir que als afectats se’ls apliqui una adequació dels mòduls per al càlcul de la declaració de la renda de l’any vinent i evitar que la pagesia tributi per sobre dels seus ingressos. El sindicat també demana al departament i al ministeri d’Agricultura que articulin mecanismes per pal·liar els efectes d’aquesta sequera per al sector i que habilitin crèdits de campanya amb el 100% dels interessos bonificats, per tal que els productors amb problemes de tresoreria puguin fer front als costos de producció de la propera campanya. Unió de Pagesos també demana al Ministeri que bonifiqui el 50% de les quotes de Seguretat Social dels mesos de juny 2015 a maig 2016, així com una moratòria d’un any sense interessos del pagament de quotes de Seguretat Social dels mesos de juny de 2015 a maig de 2016.
Finalment, Unió de Pagesos reclama l’administració que atengui més les propostes del sector agrari per fer més atractiva l’assegurança, per tal que tothom acabi assegurant, ja la considera una eina útil per cobrir les pèrdues que ocasionen els danys climàtics.
