07.07.21
El responsable del sector Porcí d'Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri, i el responsable sindical de Sectors Ramaders, Jordi Armengol, durant la roda de premsa
Avui, en roda de premsa a la seu d’Unió de Pagesos de Lleida, el responsable nacional del Porcí del sindicat, Rossend Saltiveri, ha valorat que després de dos anys amb preus molt favorables —sobretot degut a l’augment d’exportacions derivades de l’afectació de la pesta porcina africana [PPA] a la Xina—, sembla que des de mitjan juny s’ha iniciat un tendència incerta degut sobretot a la frenada de la Xina de les importacions, país que durant el primer trimestre del 2021 va copar un 55,6 % del total d’exportacions espanyoles, segons InterPorc, i aquesta davallada de les exportacions no s’ha compensat amb el consum intern europeu com a conseqüència de les restriccions de la covid-19.
Segons la llotja Mercolleida, el 2021 va començar amb un preu de mercat del porc viu d’1,08 €/kg —proper al preu de cost d’1,13 €/kg—, però al juny es va arribar a situar a 1,553 €/kg (amb un preu de cost d’1,21 €/kg). Tot i així, a partir de mitjan juny, el preu ha començat ha disminuir com a conseqüència de l’alentiment de la Xina en la comprar de carn. En resum, de mitjana, el preu de venda net durant els primers sis mesos d’aquest 2021 és d’1,327 €/kg, molt a prop del preu mig del 2019 i el 2020, d’1,33 €/kg per porc viu (vegeu el gràfic).
Pel que fa als costos de producció, el sindicat observa que aquests augmenten per la necessària adaptació dels ramaders a les noves exigències normatives en termes de seguretat alimentària, medi ambient, sanitat i benestar animal, recollides, especialment, en el Decret de fertilització del Govern català, i el Decret d’Ordenació Ramadera d’àmbit estatal; unes noves exigències que es tradueixen, a la vegada, en una producció de carn d’alta qualitat i seguretat alimentària. En aquest sentit, el sindicat observa el greuge que suposa l’estricta normativa europea respecte dels productes de països tercers i, per minimitzar-ne els efectes, apel·la els consumidors a valorar la producció càrnia d’aquí, ja que és la que compta amb els barems més alts d’exigències de tot el món.
Pel que fa a la pesta porcina africana [PPA], en continua sent preocupant l’evolució a l’Europa de l’Est i a l’Àsia, en concret, la situació de Polònia amb brots en porcs senglars a prop de la frontera amb Alemanya i a Alemanya mateix (més de 1.000 brots en porc senglar). La noticia positiva és la declaració de la Comissió Europea de Bèlgica com a país lliure de la pesta porcina africana, el novembre passat.
L’expansió de la PPA d’aquests últims anys, sumada a les tensions internacionals, també ha portat implícites d’altres conseqüències: per exemple, ha accelerat que l’estructura del sector porcí tendeixi a centrar-se en unes poques empreses integradores i a l’especialització. Segons el Departament d’Agricultura, a Catalunya, els darrers cinc anys el nombre de granges de mares s’ha reduït un 12,8%, mentre que el de granges d’engreix es manté estable; així mateix, el 75% de les granges porcines treballa sota el règim d’integració i, segons orientació productiva, un 85% de les d’engreix estan integrades mentre que en les granges de mares el 40% treballa integrat. Això també explica l’augment de les importacions d’animals vius origen intracomunitari a Catalunya pels interessos de les empreses integradores i els grans escorxadors: mentre els anys 2016-2017 el nombre d’animals importats rondava els 800.000, el 2020 va superar els 2.800.000.
Per millorar l’establiment dels preus de referència del porc i poder definir amb més exactitud els costos de producció per al granger, Unió de Pagesos assenyala que cal conèixer en detall les dades econòmiques que influeixen en l’àmbit de la granja (aplicació de nova normativa, costos fixos i variables de la granja: llum, aigua, assegurances…). Aquesta informació seria especialment d’utilitat per al sector integrat. A més de conèixer els costos, el Departament d’Agricultura hauria de fer un seguiment dels contractes d’integració per verificar si compleixen la Llei d’integració vigent.
Per acabar, el sindicat vol posar en relleu el pes social i econòmic del sector porcí, especialment al món rural. De les 5.566 granges porcines que té Catalunya, per un 65% d’aquestes, els ingressos de l’activitat porcina suposen més del 50% de total dels ingressos de la finca. A més, l’activitat ramadera crea diversitat de feines i dóna vitalitat econòmica a les empreses i als serveis auxiliars del territori. Segons dades d’InterPorc, en l’àmbit estatal, el sector porcí convencional ofereix més del 40% dels treballadors en el medi rural. En definitiva, és evident que les granges afavoreixen el manteniment de la població al món rural i, en el cas del sector porcí, cal sumar-hi la importància de la indústria alimentària que s’ha desplegat al seu voltant.
