Altres | 5 febrer 2019
Les Jornades Pagesia i País arrenquen el febrer del 2018 a Barcelona, un any després de la Marxa Pagesa, per llançar el missatge que cal elevar el debat agrari a debat de país. Aquestes jornades obren un procés de reflexió del sindicat conjuntament amb experts de diferents àmbits per construir un discurs sobre el model agrari a la Catalunya del segle XXI.
Les jornades, organitzades per Unió de Pagesos el 16 i 17 de febrer a Barcelona, van cloure amb la demanda que Catalunya ha d’elaborar una estratègia per fer els productors agraris més competitius, per garantir una alimentació de qualitat i per assegurar la gestió del medi ambient.
Més de 120 sindicalistes amb la contribució d’experts van reflexionar sobre el rol clau de la pagesia en el projecte de país. El resultat va ser el 1r Manifest ‘Pagesia i país’ que remarca que l’agricultura familiar mena gairebé el 90 % de l’activitat agrària a Catalunya i que cal que la protegeixin per l’aportació de béns bàsics, les funcions ambientals que acompleix i el fet que és la base del sector agroalimentari, motor econòmic del país.
En aquest sentit, en l’àmbit econòmic, el sindicat proposa encetar un nou camí d’estratègies i aliances perquè els productors agraris siguin competitius als mercats. Per fer-ho, reclama polítiques que regulin adequadament les relacions en el si de la cadena alimentària i evitin els abusos i les competències deslleials. També demana que les polítiques estatals i autonòmiques apliquin el conjunt d’eines de la Política Agrària Comuna europea perquè la pagesia pugui mutualitzar els riscos davant el mercat, les adversitats climàtiques, les plagues i les malalties.
Daltra banda, Unió de Pagesos remarca que defensar la pagesia catalana és defensar el producte de proximitat i de temporada, productes de més qualitat, més sostenibles ambientalment i econòmica, perquè ajuden a reforçar l’economia de totes les comarques. Proposa que els coneixements sobre l’alimentació s’incorporin seriosament a l’escola dins de les assignatures corresponents, i reclama campanyes de divulgació públiques que clarifiquin l’origen i el sistema productiu dels aliments, amb l’objectiu de difondre els valors i la qualitat dels nostres productes alimentaris.
Per acabar, el sindicat constata que la pèrdua de pagesia i l’abandó del bosc han repercutit en pèrdua de biodiversitat a causa de la reducció del matollar i del sòl agrícola. Apunta que cal tenir en compte que l’activitat agrícola, ramadera i forestal repercuteix positivament en el medi natural. Conclou que la pagesia és garantia de gestió ambiental al territori i un actor principal en la lluita contra el canvi climàtic. Així, Unió de Pagesos proposa que les funcions ambientals que acompleix la pagesia siguin contraprestades amb l’objectiu de garantir, reforçar i ampliar la pervivència de les activitats agràries de cap a cap del país.
El debat dels experts
La sostenibilitat • Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals, actualment assessor de la UNESCO, conjuntament amb Roser Maneja, investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, van arrencar les ‘Jornades Pagesia i País’ divendres 16 de febrer. “La pagesia és clau en aquest context de crisi ambiental”, va apuntar Boada. La tesi de la seva intervenció és que cal traslladar a la societat que les activitats agrícoles, ramaderes i forestals mantenen el paisatge i que la reculada de les tasques de la pagesia ha afectat negativament el sistema ecològic català. “Més pagesos, més biodiversitat, menys pagesos, menys biodiversitat”, va remarcar. L’ambientòleg posa d’exemple que l’abandó de conreus ha repercutit en una pèrdua important de biodiversitat a Osona i al Montseny, on ocells com la guatlla, l’alosa i el cruixidell s’han deixat de veure.
Com a conclusió, per a Boada, cal fer entendre que l’avançada del bosc al llarg del darrer segle no és una bona notícia per a Catalunya i que cal desmuntar el malentès que va en sentit contrari: “Catalunya ha passat en pocs anys de 1.500 arbres per hectàrea de mitjana a 15.000. No és cert que més arbres és més aigua. Al contrari. L’activitat forestal és indispensable”. El paisatge sostenible és aquell on hi ha pagesia amb les tasques que li són pròpies, també per l’aportació d’aliments.
La bioeconomia • Francesc Reguant, economista, director de l’Observatori de l’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, va situar l’agricultura al centre dels reptes globals del segle XXI per aportar solucions de desenvolupament sostenible: esgotament de combustibles fòssils i minerals, tensions pel proveïment alimentari, desigualtat econòmica i canvi climàtic. “L’agricultura és la gran fàbrica de productes renovables, és a dir, sostenibles, i això és el futur. Per tant, la pagesia és el futur”, va puntar Reguant, qui va denominar bioeconomia el conjunt d’activitas amb recursos naturals renovables, que van de les energies hidràulica, eòlica i solar a la producció d’aliments, biomassa, fusta, materials tèxtils, agrocarburants, biogàs i bioplàstics.
Reguant va alertar, però, que es desfigura el mercat lliure a causa dels oligopolis i en va aportar dades: 10 companyies de distribució tenen el 40 % del comerç mundial, set corporacions, gairebé el 100 % dels fertilitzants, cinc companyies, entre el 75 % i el 90 % del comerç del gra, cinc més, el control del 68 % dels agroquímics i tres companyies controlen el 50 % del mercat de les llavors.
L’economista, finalment, va remarcar la importància de la pagesia a Catalunya perquè l’agroalimentació, amb un 3,8 % del valor afegit brut amb dades del 2014, és el sector que n’aporta més de tots els sectors manufacturers: “El valor afegit més important l’aporta el conjunt de la cadena alimentària”.
L’alimentació • Josep Sucarrats, director de la revista Cuina, va abordar els valors que influeixen en l’alimentació: “El 80 per cent dels consumidors tenen en compte el producte de temporada”. El periodista va subratllar que és important que la pagesia es faci sentir: “Hi ha molta veritat en l’ofici de pagès”. Va afirmar que la pagesia és garantia de diversitat alimentària i que la societat la necesssita. “Comprar aliments és un acte polític i hem d’evitar que l’agroindústria se n’aprofiti”, va reblar.
