Assemblees Nacionals | 5 febrer 2019
El 25 i 26 d’octubre del 2016 Unió de Pagesos va celebrar l’11a Assemblea per actualitzar i definir la seva posició i les línies principals de treball per als propers anys. Els 58 delegats acreditats (50 amb dret a vot) provinents de 23 comarques diferents van votar per unanimitat a favor de les dues ponències que es van debatre el dissabte 25 a la Casa de l’Agricultura de Barcelona: la primera, ‘Organització sectorial per afrontar els reptes de mercat’, pensada per millorar la posició del sector agrari català i dels seus professionals; i, la segona, ‘El sector, la política i l’Administració agrària en un nou Estat’, per debatre sobre el paper del sector agrari en la construcció d’un nou Estat, així com el seu paper respecte de les condicions de vida i de treball de la pagesia.
La inauguració va comptar amb el conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Ramon Sarroca, i la majoria dels portaveus de la Comissió d’Agricultura del Parlament. Les declaracions més transcendents les va fer el conseller, que va demanar disculpes per no pagar a temps: “No podem fer-hi front. I sé que això pot perjudicar la viabilitat de les seves explotacions”. També va dir que està treballant per complir la demanda del sindicat per garantir la renda agrària: “Estem estudiant d’articular-ho en una assegurança perquè si no garantim la renda, el sector està tocat de mort”. Per acabar, també es va posar deures: “Hem de fer un gran esforç de simplificació administrativa, i la nova PAC no ha ajudat”, va reconèixer.
El diumenge, l’Assemblea es va traslladar a Martorell (Baix Llobregat), per fer-hi la cloenda.
Sectors i mercat • De la ponència sobre sectors destaca que Unió de Pagesos aposta per restablir la regulació dels mercats i protegir els productes alimentaris de l’especulació. En aquest sentit, el coordinador nacional del sindicat, Joan Caball, va dir: “Defensem l’exclusió de l’alimentació de les regles neoliberals que ha imposat l’Organització Mundial del Comerç [OCM] i que han marcat les reformes de la Política Agrícola Comuna des de fa més de 20 anys, i que han comportat greus problemes en les rendes de la pagesia professional”.
El sindicat aposta per treballar per la sobirania alimentària mitjançant la priorització de la producció local, i la garantia de preus justos i estables. També continuarà treballant per fomentar els circuits curts de comercialització
La ponència també posa en relleu la possibilitat de vehicular les denúncies de conductes comercials il·lícites a través de la nova Llei de la cadena alimentària, la necessitat d’un marc legal que permeti actuar contra els abusos de la gran distribució, i la necessitat d’establir sinergies amb les organitzacions de consumidors.
El sector en un nou Estat • Aquesta ponència analitza les balances fiscals entre la Unió Europea i un hipotètic nou Estat català i conclou, com va exposar Caball, el següent: “Amb una aportació de més de 2.000 milions d’euros, Catalunya aporta al voltant de quatre vegades més del que rep. Amb un Estat propi, la Unió Europea hauria de corregir aquest desequilibri augmentant fins a tres vegades els recursos destinats al Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya”. Amb aquest argument la ponència fa constar que en una Catalunya independent augmentaria la capacitat de modernització, d’innovació, de relleu generacional, de formació i sosteniment de les zones de muntanya. A més, també observa que es podria replantejar l’aplicació discriminatòria que fa l’Estat espanyol dels ajuts de la PAC, i que disposaria d’un sistema de pensions millor, ja que Catalunya avui en dia té una major proporció de treballadors per cada pensionista respecte de l’Estat espanyol. També recull que seria necessari articular una banca pública que hauria de possibilitar l’accés a les opcions financeres necessàries per desenvolupar l’activitat agrària del segle XXI.
La ponència reclama que es limiti la concentració de poder i la posició de domini de la gran distribució, demana una nova llei de caça i un sistema eficient de regulació de les llotges.
