setembre 2020
Ens volen fer combregar amb rodes de molí i volen utilitzar la important i necessària transició energètica per fer negoci especulatiu i afavorir el domini de les grans empreses de l’oligopoli energètic i fons d’inversió voltor. Per aquí nosaltres no hi passem, perquè la pagesia en serà la primera víctima, per la depredació de l’espai agrari, i al darrere es carregaran l’equilibri territorial i un model agrari que faci possible un país sostenible. Es vol imposar el model de trepitjar camps de conreu i col·lapsar determinats territoris amb parcs solars i aerogeneradors. Estem en contra de com es planteja aquesta implantació, però que ningú ens acusi d’estar en contra de les energies renovables. Qui ens n’acusa barroerament, ho fa per desqualificar-nos i amagar que tan sols li interessa el negoci, no pas la sostenibilitat. Nosaltres diem que es pot fer d’una altra manera.
Proposem un model de renovables planificat amb visió de conjunt i que eviti la concentració d’infraestructures en un espai limitat. Un model basat en generació distributiva: petites fonts d’energia com més properes millor a llocs de consum i amb inversió local. Catalunya hauria de promoure la figura de comunitats d’energies renovables i ordenar-ne la implantació.
Només amb una mica d’esforç podem trobar superfície sense haver de consumir espai agrari. Proposem que es donin facilitats i suport per posar plaques solars sobre teulades i, no cal trinxar camps fèrtils, el Govern també en pot facilitar la instal·lació en hectàrees sense vegetació, on hi ha matollar; la mateixa Administració estima que n’hi ha més de 112.000 hectàrees, d’aquestes, de les quals n’hi haurà força de practicables. També proposem que el Govern deixi posar plaques solars i aerogeneradors en zones urbanitzables de sòl industrial i urbà on no s’hi ha fet res.
El model de concentració de parcs solars i eòlics en sòl no urbanitzable promogut per les grans empreses energètiques o fons d’inversió compromet la seguretat alimentària i l’agricultura sostenible amb impactes per al medi ambient i el paisatge. Cal saber que Catalunya disposa d’una taxa d’autoproveïment d’aliments baixa (40 %), a més, dedica menys de la meitat d’hectàrees de conreu per habitant (0,15) que la mitjana espanyola (0,50) i la meitat que la Unió Europea (0,33). ¿Volem un desenvolupament sostenible en paraules majors o ens carreguem el territori i el model agrari català amb les renovables de les grans elèctriques? Cal una reflexió de país, no pot ser que es facin les coses sense un pla estratègic. Cal un canvi de criteri del Govern, una regulació que posi un sostre d’implantació per zones i, sobretot, que es preservin els sòls d’interès agrari amb anàlisis d’afectacions agràries als projectes.
Joan Caball i Subirana
