octubre 2020
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
El febrer del 2017, Ada Colau (Barcelona, 1974) es va solidaritzar amb la Marxa Pagesa d’Unió de Pagesos i, en l’acte de cloenda, es va comprometre a una aliança amb la pagesia. Ara, la ciutat es presenta com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021. Una de les peces de la sostenibilitat que promou és un centre de distribució de productes agraris amb el sindicat
Què fa Barcelona per acostar els productes de la pagesia del país a la ciutat, sovint distanciats per un model de mercat globalitzat?
Venim de dècades d’un model neoliberal de producció industrial extractivista i monocultivista que té gran part de responsabilitat en l’emergència climàtica. Conscients d’això, la població i les ciutats arribem a la conclusió que hem de refer la relació entre ciutats i món rural. Cal un pacte social entre tots dos i la pandèmia n’ha aguditzat la necessitat, ha fet agafar consciència de la vulnerabilitat extrema: resulta que el que mengem, sovint, ve de lluny, no és de qualitat, està produït en condicions d’injustícia i amb un gran impacte ambiental. En la ciutadania ha crescut la consciència que no és sostenible aquest model, que hem de refer una relació amb el món rural i que cal obtenir aliments com més de proximitat millor per ser sostenibles.
Com es pot concretar a Barcelona l’opció per una alimentació sostenible?
Venim d’una arrogància urbana de pensar que podem ser autosuficients partint d’un model insostenible d’aliments que arriben d’arreu del món pagant una misèria als productors. És injust i insostenible, i també és necessari un canvi de paradigma des del punt de vista de la supervivència, perquè és evident que no és un model de futur. Les institucions hem d’acompanyar aquest canvi. I quan parlem d’alimentació sostenible parlem d’una alimentació de temporada, de proximitat, que paga de manera justa els productors, peça essencial que proveeix el gruix de la població que es troba en gran part a les àrees metropolitanes. Barcelona i Catalunya té molts avantatges per donar la volta al sistema del qual venim. Tenim a prop un parc agrari i una pagesia forta a tot Catalunya.
Unió de Pagesos treballa amb l’Ajuntament per crear aviat un centre d’intercanvi alimentari de proximitat. Què els diries, als pagesos?
Ens necessitem mútuament i és el moment més oportú, perquè passem per una crisi on moltes coses s’estan revisant. Nosaltres en realitat no tenim competències, estrictament parlant en polítiques alimentàries, és cosa de la Generalitat i l’Estat, però, en canvi, és de la nostra incumbència més absoluta i a la ciutat és on es produeix el gran consum. No tenim competències però hem revisat quin potencial tenim: el sistema de mercats municipals, més de 40, tenim Mercabarna, on introduïm projectes com el Biomarket i volem anar més enllà i afavorir un espai directe de trobada amb la pagesia de Catalunya, per fer arribar els seus productes al petit comerç dels barris de Barcelona, també podem aprofitar la contractació municipal, com els menjadors escolars. Tot això és un gran potencial, i aquesta iniciativa no només pot ser un model d’èxit, sinó inspirar moltes altres ciutats.
I què pot suposar per als detallistes de la ciutat?
Hem preguntat als barcelonins, amb enquestes molt recents, i ha crescut la consciència respecte de saber què consumim. Més del 70 % dels barcelonins volen productes de proximitat, saludables i, en la mesura del possible, ecològics, però sovint no troben el lloc on adquirir-los, per tant, hi ha més demanda als barris de la que podem atendre.
Existeix un buit per cobrir, més enllà de les necessitats creades durant el confinament?
Totalment, està constatada la demanda i hem de respondre-hi no només com els casos puntuals i voluntaristes, que han existit, sinó que sigui sistèmic: aprofitem tota l’estructura de la ciutat perquè tothom pugui consumir de proximitat, a preus justos per als productors i amb qualitat i productes saludables. Tenim una demanda massiva i si som capaços d’estructurar-ho amb el centre d’intercanvi d’aliments de proximitat, els mercats municipals, i que arribi a tots els barris, això pot ser un cas d’èxit.
El 16 d’octubre fan la presentació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible el 2021.
El primer acte institucional amb el qual jo vaig participar va ser el del Pacte de Milà per l’Alimentació el 2015, va començar al mandat anterior, i ens creiem que és una qüestió estratègica per a nosaltres i per a l’àrea metropolitana. Des de llavors s’han establert moltes complicitats i aquesta capitalitat ha de servir per vertebrar un canvi en les polítiques d’alimentació a la ciutat. Podria ser sols una cimera d’alcaldes l’octubre del 2021 a Barcelona de compromís amb les polítiques alimentàries sostenibles i saludables. Però volem que des d’aquest octubre sigui una estratègia, no només de ciutat, sinó de regió metropolitana de Barcelona i de país. Hem impulsat una estratègia metropolitana amb la Carta Alimentària.
El sindicat s’hi adhereix.
Tindrà èxit si s’hi impliquen el màxim de municipis. Segurament hi haurà molts municipis amb ganes de fer-ho, però sols els costaria, en canvi, si la capital de Catalunya impulsa aquest canvi de paradigma, segurament serà més fàcil. Això vol dir amb totes les eines que tenim, des de la contractació pública, la xarxa de mercats, fins les escoles. D’altra banda, els menús de la capitalitat garantiran la dieta mediterrània i implicaran la restauració cada cop més sensibilitzada.
Quin pòsit estructural pot deixar?
S’ha de convertir en un abans i un després, que ens permeti tirar endavant polítiques estructurals i sistèmiques, sobretot, a l’àrea metropolitana, però més enllà, Lleida s’ha interessat a col·laborar amb nosaltres. Aprofitarem la capital de l’alimentació sostenible per teixir aliances i per promoure un canvi de paradigma que la ciutadania ens està demanant, amb el qual ens hi va la supervivència. El sistema alimentari actual és insostenible, és un dels grans responsables del canvi climàtic i per justícia social i justícia climàtica l’hem de canviar.
Darrerament, el sindicat ha de fer pedagogia perquè hi ha col·lectius que diuen de salvar el món a base de dietes restrictives.
La pagesia i la ramaderia són importants per mantenir el camp en condicions adequades. A l’Ajuntament impulsem que les escoles racionalitzin el consum de carn, racionalitzar no vol pas dir estar en contra de la carn, i sobretot defensem que la carn sigui de qualitat i de proximitat.
Per acabar, com a actor polític important, quins passos han fet per resoldre aquest conflicte polític entre Catalunya i l’Estat?
És una qüestió de democràcia i hem denunciat sempre l’empresonament dels líders polítics i socials i que la judicialització del conflicte ens allunya de les solucions. Ho hem manifestat com a Ajuntament i com a espai polític, i intentem incidir en l’actual Govern de l’Estat per desjudicialitzar el conflicte. Estem a punt de desfer aquest disbarat amb els indults i la reforma del codi penal sobre el delictes de sedició i rebel·lió, que són una barbaritat en si mateixos.
