novembre 2019
El president de CECOT, Antoni Abad, en un moment de l'entrevista. // UNIÓ DE PAGESOS
Antoni Abad (Barcelona, 1956) és des del 2005 president de CECOT, organització empresarial multisectorial (aplega 6.000 empreses i 38 gremis) d’àmbit de país. També és vicepresident de Foment del Treball des que el març passat CECOT s’hi va reincorporar
Quins criteris segueix en la tasca de representació de l’empresariat?
Aportar propostes per facilitar la competitivitat al país i el progrés de les persones i, sobretot, perquè la relació entre el món empresarial i la política s’ha de normalitzar. Hem d’apropar-nos a altres països de la Unió Europea, on amb normalitat hi ha diàleg permanent. També ens acostem a Brussel·les per denunciar certs funcionaments aquí que no són homologables a allà. Per exemple, en el tema elèctric.
Han presentat al·legacions al projecte de circular de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, que ha de regular els peatges elèctrics, oi?
Hi ha una distribució elèctrica discriminatòria. Necessitem una regulació que no doni avantatges competitius a certs territoris. Hem d’incorporar costos, com el transport, a la tarifa. I que hi hagi la possibilitat d’autogeneració i xarxes d’autogeneració; té sentit en polígons i poblacions. La tecnologia avui permet crear energia amb l’eòlica i la fotovoltaica i a més és una qüestió de sostenibilitat.
En quins altres temes treballen?
La formació. Aconseguir els perfils adequats que necessita cada sector. Fa temps que arrosseguem una baixa comprensió lectora i un abandonament de la formació. Les persones són les que marquen les diferències en les organitzacions, en les empreses, en els territoris. Des del món econòmic —segur que per Unió de Pagesos també és transcendent— ho hem de traslladar al polític i ens hem d’implicar en la solució amb propostes.
Parlem del servei de Reempresa amb la qual Unió de Pagesos ha signat un acord de col·laboració.
Cada dia canvien de mans entre dues i tres empreses gràcies a Reempresa. És un programa d’èxit, clarament multisectorial, que facilita el relleu empresarial d’empreses
i negocis petits. Els esforços per crear una empresa sempre són importants i, un cop una empresa està en funcionament, col·lectivament ens interessa que, quan no hi ha relleu, algú pugui fer l’adquisició de l’empresa preexistent. En aquest sentit vam crear un mercat, mirant com ho fan els països del nostre entorn, però adaptant-ho a la
nostra cultura.
Com funciona?
Tenim tècnics entrenats per explicar com cal treballar per la banda de l’adquirent i del venedor i per ajudar-los en la decisió. Ajudem a aconseguir que se centrin uns preus i que les parts puguin negociar. El venedor és el primer interessat que les coses li vagin bé al comprador, sovint hi ha un retorn emocional.
Aquest sector té particularitats: l’empresa va lligada a la terra.
És clar, el repte és gran. Si hem d’impulsar relleu generacional, hauríem de facilitar que no es produís en edats tan avançades. La transmissió tardana no és bona. Perquè el jove li voldrà donar nou impuls, nova tecnologia, maneres de treballar. Col·lectivament ens interessa que es produeixi com més aviat possible. El gran repte serà trobar més demandants que oferents, seguint la regla en la resta de sectors. I, potser, no només haurem de vincular l’explotació, sinó el comerç lligat a un poble, perquè aquell poble continuï essent poble. Sovint és un cop molt fort per a un poble que tanqui la botiga de
queviures.
Com pot ajudar Reempresa un pagès que es jubila, no té relleu familiar, i vol fer el traspàs a un treballador?
Formació per a les dues parts. Si hi ha la consciència que no hi ha relleu dins la família, no treguis el peu de l’accelerador, continua treballant amb la mateixa intensitat però començarem a preparar l’empresa per ser explicada a l’adquirent. Si, a més, el venedor ja té la persona del seu entorn que té l’esperit per lluitar per aquella empresa, doncs, amb aquesta persona farem el mateix: comencem a parlar de formació, de Reempresa
o si l’hem d’anar a buscar en una altre tipus d’educació, reglada o no reglada, fem-ho amb temps. Tot això farà el bon relleu. El logotip de Reempresa és una “e” que se solapa, que vol dir que entre el que entra i el que surt hi ha d’haver un temps de convivència i aquest temps pot començar abans de la transacció i pot continuar després.
La pagesia pateix de manca de poder de negociació dins de la cadena alimentària. Massa sovint cau el preu en origen dels productes agraris. Com veu aquest conflicte?
A CECOT assumim, com a prescriptors, els 17 objectius de desenvolupament sostenible
de les Nacions Unides. Això lliga amb equitat i amb treball digne. I amb preus dignes, també. Som una organització empresarial que des de fa bastant temps hem treballat el concepte de renda bàsica universal. Hi ha d’haver més equitat i menys desigualtat com un dels grans reptes col·lectius.
El sector de la vinya i el vi s’ha mobilitzat perquè proposaven preus del raïm del 1998.
Llevar-nos amb aquesta informació i prendre consciència i que ha arribat a coneixement de tota la societat, poca broma. Les empreses del sector han de saber interpretar la traducció en consum d’aquestes informacions.
Diuen que ve una nova crisi econòmica. L’empresariat està preparat?
Mirem endavant, veiem núvols grisos, però actualment aquí fa sol i no plou, això
vol dir que convido a tots a continuar-nos comportant en la nostra dimensió empresarial i personal amb la màxima normalitat, perquè el gruix dels diners que mou l’economia a casa nostra depèn dels nostres comportaments. Hem de ser conscients que les economies dels països es poden cuidar. D’altra banda, cal refundar bases de competitivitat que estan pendents: legislació, educació, infraestructures; política al cap i a la fi. Cal prendre decisions per tenir un país millor, perquè el que tenim no és el que necessitem.
La crisi del 2007 va ser causada per l’economia financera i no pas per la productiva
Aquí, en aquests moments no tenim bombolles, ni financera ni immobiliària. I aquests anys les empreses hem fet esforços de diversificar productes, mercats i innovació i, si a final del 2019 creixem al voltant d’un 2 %, una xifra acumulativa respecte els anys anteriors, vol dir que continuarem anant endavant.
Quina es la resposta de CECOT a la sentència condemnatòria als líders socials i polítics empresonats pel referèndum de l’1 d’Octubre?
Una resposta conjunta a una sentència que considerem injusta. La llibertat hauria de ser el punt de trobada de tot el teixit social del país. Dit això, no és incompatible atendre les obligacions professionals amb donar resposta, el dia té 24 hores per defensar l’interès professional i defensar una societat i una política que entengui que el que ens convé és el respecte i el diàleg i assumir la diversitat. Tot el que sigui autoritarisme i no buscar solucions a través de la negociació ens allunya del que col·lectivament necessitem.
