juliol 2014
ALBERT GARCIA –
El Congrés dels Diputats va aprovar el 26 de juny la Llei de representativitat agrària, la primera llei que obliga a celebrar eleccions regulars al camp —cada cinc anys— a tot l’Estat. Aquesta llei deroga la del 2009 sobre els òrgans consultius en l’àmbit agroalimentari i substitueix el procediment de mesura de la representativitat de les organitzacions professionals agràries basat en cambres agràries per una representativitat proporcional als resultats electorals d’àmbit estatal.
La nova llei suposa un èxit per a Unió de Pagesos i Unió d’Unions, organitzacions que van oposar-se a la llei del 2009 perquè no unificava criteris de ponderació a totes les autonomies per ser representatius al Comitè Assessor Agrari. A més, establia uns criteris generals, obtenir un 15 % de la representativitat en 9 autonomies i ser representatius en 12 comunitats, que tenien per objectiu silenciar la nova organtizació estatal que el sindicat havia contribuït a fundar. Així es deixava l’organització agrària catalana més representativa fora dels òrgans consultius de l’Estat i es posava en qüestió la independència sindical mantenint una foto fixa de representativitat. De fet, només a Catalunya, Castella i Lleó i Madrid s’han fet regularment eleccions al camp, la majoria d’autonomies no n’han fet i en d’altres fa més de deu anys que no se’n fan.
La Llei de representativitat agrària aprovada el 26 de juny crea el Consell Assessor Agrari, que substitueix el Comitè, i la representativitat serà proporcional als resultats obtinguts a les eleccions estatals. Les organitzacions professionals agràries que obtinguin un 15 % dels vots i un mínim del 5 % en almenys sis comunitats obtindran la representativitat al nou Consell Assessor Agrari.
Unió de Pagesos i Unió d’Unions van oposar-se a aquests criteris, proposaven que es pogués obtenir la representativitat amb un 10 % dels vots a tot l’Estat i sense la necessitat de tenir mínima implantació de vot autonòmica. També van reclamar que no es mantingués en funcions el Comitè Assessor de l’antiga llei mentre no se celebressin eleccions, perquè no es perllongués en el temps l’actual representativitat arbitrària.
Per això, el sindicat defensa que cal convocar eleccions dins de l’actual legislatura. En aquest sentit, Unió d’Unions va obtenir el 18 de juny, en una reunió a Madrid, el compromís de la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, de desenvolupar amb celeritat el reglament de la Llei de representativitat per celebrar eleccions en el termini de 18 mesos.
ELECCIONS CATALANES AL CAMP A PRINCIPI DEL 2015 • La Llei de representativitat agrària estatal preveu que es podran celebrar simultàniament les eleccions al camp estatals i autonòmiques. Tot i amb la nova llei, l’Estat no garanteix que les primeres eleccions estatals es facin abans que acabi la legislatura i el sindicat vol que les sisenes eleccions catalanes al camp es facin quan tocarien, a principi del 2015.
Per això, al pròxim debat sobre el sector agrari, que es farà els dies 9 i 11 de juliol al Parlament, el sindicat ha proposat una resolució que insti el Govern a actualitzar la Llei catalana de representativitat. La proposta reclama la derogació de la Llei de cambres agràries del 1993 i que s’estableixi un nou sistema electoral català per mesurar la representativitat sense l’elecció de vocals a les cambres però que reculli l’actual representativitat nacional que hi ha, de fet, als òrgans consultius. La proposta estableix un llindar de representativitat amb el 15 % dels vots emesos, un mandat de 5 anys i, si s’escau, que les eleccions catalanes al camp siguin simultànies amb les estatals.
