juny 2023
A dalt, roda de premsa a la Seu d'Urgell (Alt Urgell) en defensa dels sectors de muntanya i concentració al pantà de Riudecanyes el 13 de maig. A baix, marxa a Barcelona el 24 de maig i Taula Agrària el 26 de maig
CRISTINA SEGURA / Les pluges de maig i principi de juny han fet canviar lleugerament el color dels camps, i fins i tot el de les pastures de secà del Pallars Jussà, molt malmeses per la sequera, tot i que han reverdit amb una mida molt minsa per l’època. Però l’aigua caiguda és insuficient per revertir la gravetat de la situació. El 8 de juny, les reserves de les conques internes eren del 27 %, quan al febrer eren del 28,5 %. I al Pantà de Rialb, que abasteix el Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues, gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre [CHE], el mateix 8 de juny era del 9,27 % davant del 10,52 % del febrer.
A més dels greus efectes per als herbacis i les pastures, que en moltes zones es perdran totalment, l’episodi de sequera ja es va fer palès al juny en fruiters (els de secà, molt malmesos, i en general, amb fruits més petits), i en vinya, ja que els ceps haurien de fer un metre de mitjana i amb prou feina arriben als 50 centímetres.
Exempció de tributs per gestió d’aigua • La gravetat de la situació ja va dur Unió de Pagesos els últims mesos a mobilitzar-se i a presentar mesures a administracions i a partits polítics, i demanar a la CHE explicacions per la gestió de l’aigua. Però davant de les propostes insuficents del Ministeri d’Agricultura per pal·liar els greuges de la sequera, el sindicat ha convocat una mobilització a Madrid el 5 de juliol, amb les altres Unions. Paral·lelament, ha organitzat una desena de xerrades a tot el territori per informar sobre la situació de la sequera i les propostes del sindicat.
Unió de Pagesos ha donat forma a les demandes imprescindibles per a la pagesia mitjançant un decàleg fet públic al maig, el primer punt del qual és la necessitat urgent d’ajuts directes per pal·liar pèrdues i sobrecostos, amb les mesures extraordinàries de crisi de l’Organització Comuna de Mercats, l’ús dels fons disponibles del Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural dels programes aprovats, compensació dels lucres cessants (pèrdues) de la producció i dels mitjans de producció (arbres, etc.), així com l’ús dels ajuts d’Estat per la guerra a Ucraïna. També cal una flexibilització de la Política Agrària Comuna per aquest any, amb una declaració de força major, que permeti canvis en els condicionants i la subvencionalitat; en els ecorègims de pastura extensiva, sega sostenible i rotació de conreus, i en els ajuts directes associats al pla proteic a l’oví i cabrum, a més de mesures agroambientals. El sindicat reclama un avançament de la PAC com més aviat millor.
Pel que fa a les mesures fiscals, el decàleg destaca l’adequació de mòduls de l’IRPF, l’exempció de l’IBI de rústica i compensació als ajutaments per part de l’Estat, exempció de tributs lligats a la gestió de l’aigua, estatals i catalans, entre els quals els de les quotes de reg. També contempla mesures socials com l’exempció de les quotes del RETA agrari per un any i la sequera com a causa de força major en els ERTO. Quant a la ramaderia, insta a resoldre el subministrament d’alimentació i aigua per als animals.
Costos dels quaderns digitals • Pel que fa a les obres d’emergència, són imprescindibles per salvar els llenyosos i per tramitar amb urgència pous per a nous recursos. I per a l’accés al finançament, cal més carència per als préstecs d’agroliquiditat de l’Institut Català de Finances i agilitzar els pendents. Altres mesures són les actuacions cinegètiques per al control de la fauna, l’acció de la qual ha agreujat la sequera; compensar i cobrir els costos addicionals dels quaderns digitals i fer efectius els pagaments d’ajuts pendents.
Respecte a les propostes de futur, insisteix a exigir la modernització dels regadius, la regeneració de les aigües depurades per al reg de conreus, i incloure al pla d’assegurances la cobertura de la sequera hidrològica. Per donar sortida a collites afectades, demana derivar produccions de baixa aptitud comercial a menjadors socials i bancs d’aliments
D’altra banda, Unió de Pagesos va aconseguir, en el marc de la Taula de la sequera convocada pel Departament el 26 de maig, que s’incorporessin els sectors d’equí de carn, apicultura i conills als primers ajuts a la ramaderia afectada per les mancances derivades de la sequera extrema.
L’afectació a muntanya • En roda de premsa a la Seu d’Urgell (Alt Urgell), el sindicat va defensar la solidaritat entre sectors i territoris en la gestió de l’aigua perquè les comarques de muntanya no en surtin més perjudicades. Així, va recordar que la pagesia d’aquestes zones no disposa d’embassaments i que l’afectació per la sequera és igualment molt important, per la manca de pastures i els efectes als conreus. També va remarcar que l’aigua amb la qual es rega a muntanya torna en gran part al riu, i va rebatre els arguments d’entitats com Afrucat, que havia proposat que no es regués aigües amunt del pantà del Rialb i d’Oliana (Alt Urgell), i que s’indemnitzés els afectats, a favor d’un major cabal per al Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues. El sindicat va recordar que en aquestes zones les hectàrees de regadiu són unes 4.800, segons el Departament.
Unió de Pagesos també va participar el 24 de maig en la marxa a Barcelona organitzada pel Manifest Gran Urgell per reclamar mesures contra la sequera a les administracions.
El pantà de Riudecanyes, a meitat de maig, amb un cabal d’aigua molt baix
Unió de Pagesos va aconseguir, en la Taula de la sequera del 3 de juny, que el Departament d’Acció Climàtica es plantegés dur a terme les obres d’emergència necessàries i resoldre el proveïment d’aigua a la comunitat de regants del pantà de Riudecanyes, al Baix Camp, almenys per salvar els conreus llenyosos, que no compten amb cap dotació per a la campanya actual de reg.
El sindicat també va instar el Departament perquè concretés els mecanismes de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i les comunitats de regants del Molinet de Reus i del pantà de Riudecanyes. Unió de Pagesos va intensificar els treballs i les accions reivindicatives, entre les quals, una concentració el 13 de maig, per tal que els recursos hídrics de l’embassament garantissin la pervivència dels arbres.
La pagesia del Camp de Tarragona ha estat pionera en l’optimització dels recursos hídrics, amb l’ús del reg de suport per a l’avellaner, l’olivera i l’ametller. En aquesta línia, el sindicat ha endegat una campanya per a la reutilització de les aigües de la depuradora de l’Ajuntament de Reus, amb la signatura d’un manifest, el 30 de març, per part de tots els grups municipals, a través del qual es comprometien a impulsar la construcció d’infraestructures per a la reutilització de les aigües de la depuradora. També va tenir el suport dels consells comarcals del Tarragonès i del Baix Camp, així com de la Cambra de Comerç de Reus.
El Pla de gestió de l’aigua de les conques internes aprovat el 16 de maig preveu destinar 8 milions per a l’impuls a la regeneració a l’Estació de Regeneració d’aigua de Reus per a usos agrícoles, municipals, industrials i recreatius, i xarxa de distribució, i 1,4 milions en millores per a l’Estació de Depuració d’Aigües Residuals [EDAR] de Reus. • C. S.
