gener 2020
El ramader Josep Maria Saurí a les instal·lacions de la finca Can Terrades, a Sant Celoni (Vallès Oriental).
La fórmula és tan antiga que, a dia d’avui, en alguns mercats fins i tot pot sonar revolucionària: utilitzar els ramats d’oví i cabrum per netejar el sotabosc. Fer servir l’alimentació d’ovelles i cabres per mantenir en bones condicions boscos i prats és l’aposta del ramader Josep Maria Saurí, responsable de l’empresa de ramaderia i silvicultura Can Terrades, amb seu a Sant Celoni, al Vallès Oriental.
El plantejament de la proposta és d’allò més natural. A la manera tradicional, les prop de 500 ovelles i la setantena de cabres que formen el ramat recorren boscos de la zona per alimentar-se, en el cas de les ovelles, amb les herbes d’arran de terra i, en el de les cabres, amb les branques més baixes d’arbres i matolls.
El benefici, explica Saurí, és per partida doble, ja que d’una banda serveix per eliminar l’acumulació de brossa vegetal, molt perillosa en cas d’incendi. Un problema que, com diu el ramader, ve derivat de la poca presència de bestiar a les muntanyes: “Com que en els últims anys els ramats van de baixa, aquesta vegetació s’acumula. O es neteja mecànicament, o els boscos estan bruts, acumulen combustible i hi poden haver grans incendis”.
És per això, afegeix, que en la feina de pastura del bestiar de Can Terrades no es deixa cap element a l’atzar, sinó que la presència dels animals s’hi incorpora tenint en compte diversos factors. “Fem pasturar el ramat segons les necessitats de cada unitat forestal concreta. Per exemple, el primer any que hi anem, no hi treballem tant; en el segon, controlem més el sotabosc: tenim en compte zones de prioritat de baixa vegetació on passem més el ramat perquè estigui més net, etc.”, il·lustra Saurí.
Aposta per la qualitat • D’altra banda, el fet de sortir a recórrer boscos i alimentar-se amb la vegetació que allà hi creix també té un impacte directe en les condicions en què es troben ovelles i cabres i, a la llarga, en el producte final que arriba als consumidors.
En aquest sentit, el responsable de Can Terrades identifica un factor clau a l’hora de diferenciar el seu producte, aconseguit seguint les pautes de la ramaderia ecològica, del que s’obté amb mètodes de ramaderia industrial: l’estrès. Per a Saurí, la tranquil·litat i les condicions en què es troben els caps de bestiar de la seva finca són la clau de les qualitats organolèptiques de la carn que serveix a les carnisseries. “L’estrès afecta, principalment, el gust i la textura de la carn, que es torna més dura i fa més olor”, exposa el ramader.
La reducció de la tensió que viuen cabres i ovelles, apunta el responsable de la finca, arriba també fins al moment del sacrifici de l’animal, procediment adoptat també seguint la metodologia necessària per respectar les condicions de la ramaderia ecològica: en un escorxador situat a escassos quilòmetres, reduint el temps entre que surten de la granja i la matança i assegurant el mínim patiment a l’animal.
Venda pròpia, l’única via • Fer quadrar els números d’una explotació petita com Can Terrades és una tasca sovint força complicada. Per aquest motiu, Josep Maria Saurí veu molt clar que una de les claus per poder tirar endavant és assumir tants rols com sigui possible. Així, Saurí explica que ell, com molts ramaders, s’ha vist forçat a prescindir de la figura dels intermediaris i a dedicar-se a repartir personalment la carn dels seus xais i cabrits.
D’aquesta manera, exposa, és habitual veure el ramader al volant de la seva furgoneta isotèrmica fent rondes de repartiment entre les carnisseries i supermercats que venen els seus productes, principalment repartits per l’àrea de Barcelona i dedicats a la venda de carn ecològica. Uns locals, aquests, fàcilment identificables ja que llueixen un cartell amb el logotip de la finca i els segells que acrediten que es tracta de productes ecològics. “És una estratègia comercial per la qual hem optat i que fa que la gent pugui identificar més fàcilment els nostres productes i els valori”, diu Saurí.
Lluita per subsistir • Amb la feina del dia a dia reclamant l’atenció, Saurí no deixa, però, de mirar cap al futur més immediat. Un futur que, per al ramader, sembla una mica més definit del que ho era fa tan sols uns anys, quan semblava que “tot s’havia d’acabar”.
En l’actualitat, en canvi, diu Saurí, les coses pinten, almenys aparentment, una mica millor per a l’ofici. “Hi ha futur i, de fet, fins i tot s’ha creat una escola de pastors. La necessitat de netejar els boscos s’està tenint cada cop més en compte i la nostra feina es valora més”, explica el responsable de Can Terrades que, malgrat tot, no amaga cert temor a que la valoració d’aquest treball i les mesures per donar-hi suport no arribin a temps per a molts professionals, tot subratllant: “Potser, abans que tot això s’apliqui, molta gent haurà hagut de plegar pel camí. Les necessitats que es veuen, no se saben transportar a la realitat”.
De totes maneres, Saurí prefereix ser optimista i centrar-se en els aspectes que conviden a uns auguris més amables. Així, un dels punts que el ramader valora especialment és una clientela, apunta, cada cop més conscienciada en la importància de consum de proximitat. Així, diu: “La gent cada cop més veu que no hi ha tanta diferència de preu entre els productes de proximitat i de qualitat i els que no ho són” i, en productes com la carn, “els consumidors veuen que potser no cal menjar-ne a diari i que és millor comprar-ne de qualitat i, alhora, donar negoci al territori”. // P.C.
