novembre 2020
La responsable del sector d'Oví i Cabrum d'Unió de Pagesos, Brigitte Garolera.
Nascuda a Perpinyà ara fa 51 anys, actualment Brigitte Garolera està al capdavant d’una explotació familiar d’oví establerta a Serinyà (Pla de l’Estany), on té cura de prop de 500 ovelles i de les seves cries. A més, és la responsable nacional del sector d’Oví i Cabrum d’Unió de Pagesos
Quina és la situació actual del sector d’oví i cabrum a casa nostra?
La situació no és bona, bàsicament perquè els preus són els mateixos que fa 20 anys i els costos de producció cada vegada augmenten més, sobretot a causa de les noves normatives de seguretat i de benestar animal. Tot plegat fa que cada vegada hi hagi menys marge per al ramader. A més a més, fins fa uns anys, com a mínim, sabíem que per les campanyes de Setmana Santa i de Nadal hi havia un lleu marge de millora i d’augment de preus de venda, però ara fa uns anys que ja no tenim ni tan sols aquests pics. Això passa, en part, perquè els ramaders d’aquí no podem produir tot el que demana el mercat local i per això han d’entrar caps de bestiar de fora, sobretot de llocs on predomina la cria intensiva i on els costos de producció no són tan elevats i poden oferir carn a uns preus més baixos.
Encara que la qualitat d’una i altra carn no tingui res a veure, sobretot en un tipus com la de xai.
No. De fet, conec molta gent que no menja carn de xai perquè diuen que els molesta l’olor que fa i que han tingut alguna mala experiència. El problema és que si vas a un supermercat i compres una carn de xai que no saps ben bé d’on és ni com s’ha criat, pots trobar-te amb una carn que no és bona, que fa pudor i que, a més a més, és més cara que el porc o el pollastre. I si tens algunes males experiències, acabes deixant de comprar-ne.
De quina manera ha afectat la crisi provocada per la pandèmia de covid-19 el sector?
La darrera campanya de Setmana Santa va ser molt complicada, perquè hi va haver un tap d’animals als escorxadors, amb molts caps pendents i molt poca compra. Però no només això, els productors de llet per fer formatge també van rebre un cop molt fort, sobretot els que venien a artesans que feien productes per al sector de la restauració. Com que van tancar els bars i restaurants, als elaboradors de mató i formatge fresc els van cancel·lar moltes comandes i van haver de llançar bona part de la producció. Per intentar desencallar el problema, des del sindicat vam buscar ramaders que estiguessin en aquesta situació per activar el web pagesiaacasa.cat per poder fer la venda en línia.
Què ha après el sector de la campanya de Setmana Santa per fer front a la d’aquest Nadal que ve?
Vam aprendre a espavilar-nos i a buscar canals de venda directa al consumidor final. Crec que, això, molts ramaders ho han après i és una opció que no s’ha d’aturar quan acabi el confinament, sinó que ha de perdurar en el temps. Alguns productors que conec i que ho han provat, han vist que funciona i ho han anat incorporant a la seva zona. El problema, però, és que, per exemple, en zones de muntanya és molt més complicat de tirar endavant per manca d’infraestructures.
Una de les demandes recurrents del sindicat era que s’etiquetés correctament la carn d’oví i cabrum, especificant-ne l’origen. Què representa la implantació d’aquesta normativa i les inspeccions per assegurar-ne el compliment?
És un bon pas endavant, sempre que puguem assegurar que l’animal que arriba al taulell es correspon amb l’etiqueta que l’acompanya. Que s’hagi aprovat la llei és un fet que, com a sector, hem de celebrar, però hem de vetllar perquè es facin les inspeccions i s’apliqui correctament la normativa.
La població en general reconeix prou la tasca del sector oví?
No sempre. Sempre hem defensat que, a escala territorial, els ramats d’ovelles i de cabres fan una funció vital per mantenir els boscos nets i en condicions i per reduir el risc d’incendis. Crec que s’hauria de potenciar la presència dels ramats als boscos de casa nostra, tant per precaució com per tal d’afavorir una major biodiversitat.
Parlant de biodiversitat, com és la relació de les ovelles i cabres de pastura amb la fauna salvatge?
És molt difícil de gestionar, perquè no deixen de ser animals. És un problema que sovint sembla que es limita només a l’os i al llop, ja sigui quan ataquen i maten caps de bestiar o bé quan dispersen els ramats. Ara bé, cal tenir en compte que els senglars i cabirols també fan molt mal, sobretot fent malbé el menjar destinat al bestiar.
A banda, els animals salvatges també transmeten malalties, com la sarna.
Aquest és un tema que estem treballant. Fa uns anys, quan encara no hi havia problemes i es volia preservar la cabra salvatge, el Parc Natural dels Ports va donar als ramaders els medicaments per tractar preventivament els ramats i evitar que contagiessin els salvatges. Poc després van començar a sorgir els primers casos en fauna salvatge i es va acabar la campanya. La malaltia es va anar escampant i ara ja hem detectat casos a l’Alt Empordà i a la Cerdanya. Això és un problema greu de sanitat animal, i si no s’hi fa res, pot afectar les persones.
Entre les peticions del sindicat hi ha el fet que les ajudes de la PAC als ramaders passin a estar vinculades a una producció de 0,4 cabrits/mare per any, en comptes de 0,6 actual. Per què és important aquesta demanda?
Aconseguir una productivitat de 0,6 en ramaderia de muntanya és molt més complicat que no pas aconseguir-la en prats a menys alçada o en ramaderia intensiva. El fet que arribar a aquestes xifres ens és més complicat a muntanya, molts professionals no poden complir els requisits per accedir a aquests ajuts. La productivitat depèn de molts factors, com per exemple, la raça; però sempre s’ha de tenir en compte que en els prats elevats sempre es perden molts més caps de bestiar. Per això demanem reduir aquest índex.
Un altre tema que treballa el sindicat: demanar una regulació de l’accés dels ramaders a terrenys de pastura.
Sí. Aquest darrer any, el lloguer d’algunes pastures ha arribat fins als 10.000 euros i el problema és que, si surten a subhasta, tothom hi pot fer la seva oferta. Això fa que, per exemple, els ramaders de boví i equí puguin apostar més fort perquè solen tenir més poder adquisitiu. Tot i així, hi ha zones concedides que són massa abruptes i on les vaques no hi poden pasturar, però les cabres sí que podrien fer-ho. Hem d’aconseguir que a les pastures hi puguin conviure diferents espècies, ja que cada animal menja herbes diferents a alçades diferents i podrien ser complementàries. O bé fer-hi rotacions d’espècies, així aconseguiríem un millor manteniment de les pastures, ja que hi ha plantes que un tipus de bestiar no toca i un altre sí.
