“Cal involucrar tota la ciutadania en els conflictes que planteja el camp”

Col·loqui 50 anys • Aprofitant l’exposició “Visca la terra! 50 anys d’Unió de Pagesos”, el sindicat va organitzar l’11 de març al Palau Robert de Barcelona el col·loqui “Pagesia, ruralitat i país” amb Joan Girona, investigador de l’IRTA, Vanesa Freixa, activista a muntanya, i Roser Vernet, activista al Priorat; i moderat per la responsable de Medi Rural d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat. De primera actualitat • Els tres conversadors van coincidir a significar la gran mobilització de la pagesia dels darrers mesos com un clam d’urgència social que interpel·la tot el país.

RAQUEL SERRAT: La pagesia té molt interioritzat el problema de la sequera perquè en patim els efectes directament. Joan, creus que hi ha el mateix nivell de consciència ciutadana?

JOAN GIRONA: La sequera ha esdevingut un problema nacional el dia que ha faltat aigua a la ciutat. Però fa tres anys que la sequera és al món rural i ha estat un problema quan ha arribat a la ciutat. Posa de manifest la desconnexió del món rural i la poca consciència que els aliments venen d’una persona que es dedica a produir-los.

ROSER VERNET: Vinc d’una terra on la sequera fa tres anys que dura, però a més a més és una terra d’on se’ns enduen el riu. La sequera hauria d’engegar un debat que vagi més enllà, la sequera hi és i no està previst que les coses millorin. La sequera hauria de provocar un debat sobre la gestió dels recursos hídrics. Segons com els gestionem, condicionem un model agrari. El problema és que el debat s’hauria d’haver fet abans i ara la urgència fa que el debat quedi per fer.

VANESA FREIXA: Si volem ser realistes, el que se’ns està plantejant és un canvi de sistema econòmic. Catalunya és un model superintensificat on sobreproduïm aliments, molts d’ells destinats a l’exportació, pels quals utilitzem molta aigua i moltes altres coses. La política ha d’ajudar a fer un canvi de model i ajudar a fer un canvi en la utilització dels recursos. Ha d’acompanyar la pagesia, ha de desintensificar. Tenim un 68 % dels aqüífers de la zona del Ter-Llobregat contaminats i un 40 % de la mitjana dels de tot Catalunya. Hem d’intentar invertir la situació i generar els cicles curts de l’aigua i això passa per un altre tipus d’agricultura, que sigui regenerativa de la terra perquè torni a ser esponja i creï el cicle d’humitat per crear núvol.

JG:Tenim el repte de produir més, perquè cada cop som més gent, però hem de gestionar millor, per exemple els fertilitzants. Una poma la podem produir amb 70 litres, però també la pots produir amb 28. Hem d’aprendre a produir-la amb 28, encara que requereix més esforç i tecnologia.

Quins valors ens hem deixat perdre al món rural, Vanesa?

VF: L’autoestima és un d’ells. I això ve perquè, ja als anys seixanta, la política va deixar els territoris a la seva sort, i la gent emigrava a ciutat. Després hi ha hagut una colonització del món rural. Ens han dit el que hem de ser. La muntanya és una colònia vacacional perquè què hem de fer si no és això? Quan t’han creat un imaginari que no és un altre sinó el que volen els de fora, passa això. A l’àmbit català, ha passat el mateix: tenim tota la Catalunya interior intensificada amb agricultura o ramaderia. I sembla que si no fem això no hi ha res més. Però és deliberat: pensa que no hi ha alternativa. S’ha tret el poder de decisió als territoris. No s’ha deixat viure dignament amb el que cada territori té com a potencial. Ens podem dedicar a moltes altres coses i a un altre tipus de pagesia. En comptes d’això tenim una actitud servilista. Cal treure l’amor propi i generar un discurs propi.

RV: Fa falta un coneixement aprofundit del teu espai i aquest coneixement fa que te l’estimis i llavors el fas reconèixer, i aquesta és l’autèntica autoestima, la que permet bastir projectes.

JG: A Catalunya ens passa que el 90 % de la població viu en nuclis urbans, i només un 10 % viu al món rural i ha de produir aliments per a la resta. I a més, hi ha el fenomen que la mateixa gent que s’ha allunyat del camp ha menyspreat la gent que s’ha quedat. Cal un canvi de mentalitat i ha de ser la gent del món rural la que s’ha de saber explicar. Primer produïm aliments, gestionem el territori i un patrimoni.

RV: Les polítiques dels governs nostrats no van encaminades a conèixer la diversitat del territori. Tenim un país d’una diversitat brutal en poc espai, 135 unitats de paisatge. Un Govern, el que hauria de fer és que cada zona conegués els seus propis valors per bastir el projecte. Els valors és l’únic que no es deslocalitza. Aquest desconeixement té responsables.

Què s’ha fet malament perquè hi hagi territoris invisibilitzats, Roser?

RV: Hi ha territoris que no existeixen. Llavors, quan no existeixes, compres qualsevol invent que et ve de fora: abocadors, parcs eòlics, fotovoltaics, el que sigui. Com que allò no existeix i són quatre gats, no passa res. Llavors, compte amb la visibilitat, perquè podem ser pessebres des de la mirada de fora. Al Priorat ens ha passat que hem caigut al parany de ser visibles només amb la façana que fa que sigui bonica i això ha fet que el mosaic agrari estigui disminuint a marxes forçades i avanci el monocultiu de la vinya. Les petites peces de terra s’estan perdent perquè no hi ha relleu generacional i els grans es queden les terres, que fan una agricultura extractiva.

Què enteneu per desacceleració?

VF: L’Administració té els diners per acompanyar un procés de desacceleració amb finançament. I s’ha de protegir la terra. Les millors hectàrees s’estan venent. A França, es posa un límit al preu de la terra, a l’aigua, perquè puguin estar a l’abast de la pagesia.

JG: Per a mi, desaccelerar és produir el mateix, però amb menys factors de producció, gràcies a un coneixement tecnològic que ens ajudi. Sí, és veritat que un dels perills que tenim és que Catalunya fos portada per tres o quatre monopolis de grandíssimes explotacions agrícoles. I no ens hem assegut a planificar un model. A França, el pagès té una consideració que no té aquí. Cada quatre anys tenen un discurs de l’estat de la nació centrat només en l’agricultura.

Com valoreu les mobilitzacions de la pagesia del darrer mes?

VF: S’ha abandonat la gent, abans hi havia un acompanyament amb el servei d’extensió agrària. Després va venir la burocratització, l’Administració ha estat molt allunyada i molt poc empàtica. La pagesia és molt captiva dels bancs, mouen diners, però passen pel davant i a sobre els paguen malament. Ha estat molt positiu veure’s capaços de mobilitzar tanta gent.

RV: En aquest país hi ha mil maneres de cultivar la terra i és una riquesa conflictiva però riquesa al cap i a la fi, i en aquest debat de diversitat de models, cal implicar-hi la gent de fora del món rural i del món pagès. Perquè el conflicte afecta tothom.

JG: Hem d’involucrar tota la ciutadania en el debat del camp. Ha de veure el valor que té per a tota la societat, si no, és una batalla perduda.

Vegeu sessió completa enregistrada: