gener 2020
Amb el lema ‘Fem pinya, per una pagesia forta’, Unió de Pagesos aprofitarà la celebració del XIII Congrés, a Falset (Priorat) els dies 7, 8 i 9 de febrer, per llançar una proposta d’estratègia d’organització del sector agrari. Tant la ponència de propostes agràries com la ponència d’organització coincideixen que cal organitzar la pagesia per fer front al mercat mitjançant una actualització de les estructures existents i l’impuls de les que estan pendents d’un desplegament.
En segon lloc, ambdues ponències coincideixen en que cal fer valer la importància de la pagesia per al país. El sindicat té per objectiu, si el mandat del Congrés ho aprova, que el Govern adquireixi un compromís ferm per preservar la pagesia i donar-li el protagonisme que li pertoca en les polítiques d’alimentació i medi ambient, perquè la defensa d’un sector agrari viu i amb futur té directament efectes positius en el desenvolupament del país i en la qualitat de la vida de la seva gent. És en aquest sentit que la ponència d’organització proposa que s’iniciïn els treballs per impulsar un nou debat monogràfic del món agrari al Parlament, ja que han passat cinc anys des del darrer, celebrat el juliol del 2014.
Sector productor agrari organitzat • La ponència d’organització remarca que cal traçar un seguit d’aliances perquè els productors agraris siguin competitius als mercats. Per això, dedica bona part del text a analitzar les realitats contractuals i organitzatives i dona resposta a la reiterada assignatura pendent d’assolir una bona organització general del sector agrari. Això passa per implicar més la pagesia en les agrupacions de productors, com, entre altres, les cooperatives. “Unió de Pagesos ha de crear o ajudar a crear agrupacions de productors amb fins d’accés als mercats, tant als de proximitat com al comerç en línia, i també a l’exportació”, diu el text. Però no només això, en aquesta línia, remarca que cal promoure la implantació de noves Organitzacions de Productors [OP], sobretot en aquells sectors que no en tenen.
El sindicat també proposa fomentar la constitució d’Organitzacions Interprofessionals Agràries d’àmbit nacional, quan ho consideri útil, per a un sector de producció determinat, i que els ens de qualitat i certificació, com les DOP i les IGP, adoptin aquest figura. Això seria a través de reclamar el desplegament de la Llei catalana de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries del 2015.
Pagesia i model agrari de país • La ponència agrària concreta el seguit de demandes del sindicat per mantenir un model d’explotació d’economia familiar agrària que permeti un desenvolupament social, econòmic i territorial sostenible a Catalunya. Per això, cal una equiparació de les condicions de vida i de treball de la pagesia amb les de la resta de sectors, ja que la renda agrària a Catalunya ha disminuït en termes constants més d’un 34 % entre el 2001 i el 2018. Per fer-hi front, el sindicat proposa mesures per al relleu generacional, per fer els costos de producció assumibles, per una Política Agrícola Comuna que sigui per a la pagesia, mesures de millora de l’eficàcia de les explotacions, així com la protecció dels espais agraris i aconseguir la paritat de serveis entre els del món rural i els de la resta de la societat.
D’altra banda, davant la crisi climàtica, la ponència demana polítiques que facin valer que el sector agrari i forestal pot incrementar la captura i el reciclatge del carboni, la ramaderia extensiva en el manteniment de les pastures i l’agricultura per la generació de conreus mosaic com a prevenció d’incendis i millora de la biodiversitat.
Proposta de canvis organitzatius • Pel que fa a organització interna d’Unió de Pagesos i, per tant, com a proposta de canvi d’estatuts, la ponència constata que l’estructura interna de doble vessant, territorial i sectorial, amb representants d’àmbit local, comarcal i nacional, requereix un nombre massa elevat de persones afiliades que assumeixin responsabilitats per la realitat sindical d’avui. Així doncs, la ponència proposa canvis en l’estructura organitzativa del sindicat amb l’objectiu de fomentar la participació. L’àmbit local passaria a ser opcional i les persones afiliades en assemblea formarien el Consell Comarcal. Es crearien executives intercomarcals formades per una persona coordinadora territorial, escollida pel Congrés, i les quatre responsabilitats executives de sectors vegetals, ramaders, complementaris i socials i serveis. Així, l’estructura sectorial tindria un àmbit territorial intercomarcal.
Cal remarcar que la ponència proposa que la Comissió Permanent Nacional passi de 13 persones a set, més un representant de joves i un de dones. I defensa que, a més del Consell Nacional, òrgan de decisió entre congressos, se celebri una assemblea nacional anual de caràcter decisori. Per acabar, planteja que el Congrés Nacional del sindicat tingui una temporalitat de cinc anys, en lloc de quatre, d’acord amb el fet que les eleccions sindicals al camp se celebren cada cinc anys des de les darreres eleccions del 2016.
