gener 2015
ALBERT GARCIA – Unió de Pagesos va celebrar el 20 de desembre a la casa de colònies Penyafort, a Pontons (Alt Penedès), lloc de la fundació del sindicat el 3 de novembre del 1974, el Consell Nacional extraordinari que tancava l’any del 40è aniversari. En el mateix escenari on s’havia redactat el manifest fundacional, membres fundadors i els actuals sindicalistes van reflexionar sobre el model de sindicalisme d’Unió de Pagesos. El coordinador nacional, Joan Caball, va resumir el plantejament de la jornada com: “Un acte amb els que hi eren fa 40 anys, però pensant en els propers 40”. Com a ponents que havien estat en aquell mateix indret el dia 3 de novembre del 74, hi havia el tècnic agrícola, sociòleg i exgerent del sindicat, Andreu Peix, el tècnic agrícola i també exgerent, Salvador Puig, i l’excap de Àrea d’assessorament vitícola de l’INCAVI, Agusti Villarroya. També hi van assistir el sindicalista del Baix Llobregat, Francesc Ribas i el polític del Penedès, Fèlix Sogas.
A més de l’actual coordinador nacional, la taula comptava amb el coordinador nacional del sindicat del 1978 al 2000, Pep Riera, i el debat era obert als assistents. Va obrir foc Andreu Peix en un parlament introductori, on va explicar el context històric en el qual es va fundar Unió de Pagesos. Peix va remarcar que no hi va haver Transició democràtica per a la representativitat de la pagesia, atès que el Govern democtàtic va mantenir les Cambres Agràries del sindicat vertical franquista: “Els Pactes de la Moncloa van anar molt bé per al país, però no per a nosaltres. La democràcia va arribar el 1977, però a Catalunya no va arribar fins al 1994, quan vam aconseguir la primera Llei d’eleccions a càmbres agràries. I Unió de Pagesos ho va fer per aconseguir-ho a tot Espanya també”.
SINDICAT UNITARI • El debat va tocar un punt clau: el naixement d’Unió de Pagesos va ser fruit de voluntats diverses i això va configurar-ne el tret distintiu com a model de sindicat unitari. “De procedència de molts partits diversos, vam ser capaços de posar-nos d’acord per construir una eina per als pagesos”, va explicar Puig. Villarroya hi va coincidir: “Van confluir diverses ideologies i molts sectors socials del camp, molta gent va col·laborar, fins i tot pairalistes. Hi havia un esperit de defensar la dignitat del camp”. En aquest sentit, per a Riera, el sindicat va saber inserir la pagesia en la societat democràtica que naixia: “L’encert dels fundadors va ser ingressar a l’Assemblea de Catalunya. No estaven pensant en fer un sindicat corporatiu, sinó pensat per al país. Aquell diumenge de fa 40 anys van dibuixar un model sindical que cap altra organització agrària ha igualat”.
MODEL D’ORGANITZACIÓ AMB FUTUR • Al debat va destacar el sistema organitzatiu d’Unió de Pagesos com un altre tret distintiu. Riera en va defensar la vigència: “És un model que facilita la democràcia participativa, de baix a dalt”. Caball treia punta al fet que la solidaritat és un tret del sindicat que cohesiona la pagesia: “El pagès de més amunt diu: defensem els petits pagesos perquè, si no ho fem, tard o d’hora, per al mercat ho serem nosaltres de petits”.
Va quedar clar que el fonament històric que té el sindicat no és un fardell, —“no som la crosta”, va dir Caball—, és un fons que ha de servir l’organització actual per projectar-se al futur. “Som l’únic punt de referència vàlid de la pagesia malgrat la reducció d’actius”, va afirmar Pep Riera. “Som menys però de nosaltres depenen molts altres sectors que treballen a l’entorn de l’explotació agrària. Hem de ser capaços d’involucrar la societat”, va reblar Caball.
