Contra els incendis, més pagesia

CRISTINA SEGURA · Els incendis forestals d’aquest juliol que es van iniciar a Paüls (Baix Ebre), amb més de 3.000 hectàrees cremades, i a Torrefeta i Florejacs (Segarra), amb quasi 5.600 hectàrees cremades i dos ramaders morts a Coscó, Oliola (Noguera), han propiciat els debats sobre la dificultat de l’extinció i sobre la necessitat que els boscos siguin discontinus com a mesura de tallafoc.

La proposta de potenciar el mosaic agrari fa anys que Unió de Pagesos la posa sobre la taula de les administracions, tenint en compte que la superfície dels camps de conreu minva amb els anys i augmenten les masses forestals. La coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, insisteix en la defensa d’aquest model: “El mosaic agrari ajudaria molt a evitar els grans incendis, amb diferents cultius i pastures que fessin de barrera contra el foc. Ho reclamem cada any”. En aquest sentit, reivindica la feina constant de la pagesia, que alhora que treballa el camp o fa pastoreig té cura del territori, i per això forma “part de la solució” contra els incendis.

CONSERVACIÓ DEL PAISATGE • Segons Unió de Pagesos, el pla de xoc del Govern per a les zones forestals cremades no aborda de manera estructural les mancances que arrossega la gestió forestal sostenible a Catalunya des de fa dècades, ja que, en primer lloc, caldria prioritzar el pressupost a la prevenció, que, a més, repercutiria en la conservació del paisatge i la biodiversitat.

El responsable del sector Forestal d’Unió de Pagesos, David Coll, més enllà de la reivindicació d’un augment de pressupost per a la gestió forestal sostenible en boscos privats, destaca que el sector pateix altres problemes importants: hi ha normatives municipals que prohibeixen moltes actuacions de la pagesia a favor de la gestió i traves burocràtiques que desincentiven encara més. “Als anys 90 es van fer unes normatives i uns Plans d’Ordenació Urbanística Municipal que sobreprotegien els boscos i, ara, els ajuntaments no ho volen modificar perquè tindria un cost molt elevat”, explica. “Caldrien uns tràmits àgils que modifiquessin aquestes proteccions de sòl forestal perquè es pogués transformar en paisatge mosaic”.

La sobrecàrrega burocràtica és l’altre factor que el sindicat veu com un entrebanc: “Cada vegada que volem fer una rompuda amb més d’una hectàrea amb un pla tècnic de gestió també hem de demanar una avaluació d’impacte ambiental”, apunta. “A més, fora de les zones de protecció, per poder fer una rompuda s’ha de pagar una taxa d’aproximadament 2.000 euros”.

PASTURES I CULTIUS • Unió de Pagesos veu en la manca de polítiques de gestió forestal un dels factors principals que dificulten l’extinció d’incendis tan virulents com els últims, i insisteix en la recuperació de les zones de pastures i cultius que ara s’han convertit en matolls. Però, com explica el responsable del sector Forestal del sindicat, la pagesia que vol contribuir a aquesta recuperació també troba impediments a causa de les normes urbanístiques de molts ajuntaments, que prohibeixen el canvi d’ús forestal a conreus, fins i tot en terrenys que havien estat anteriorment camps agrícoles.

REVISIÓ DE PROTOCOLS • Acabar amb les normatives restrictives és també una demanda del document que el sindicat va lliurar al Govern després de recollir el testimoni de la pagesia afectada pels incendis, així com la necessitat de netejar les zones forestals cremades i deixar-hi pasturar, a més d’alertar del gran combustible que representen les ZEPA i Natura 2000, protegides i sense gestió.

També va reclamar al Departament de Territori la revisió urgent dels protocols d’actuació i coordinació entre els diferents agents i cossos, inclosa la pagesia, amb qui s’hi ha de treballar conjuntament; l’establiment de sistemes d’alertes, protegir legalment la pagesia des que comença a actuar quan es declara el foc fins que arriba l’ordre d’actuar dels bombers, i establir franges perimetrals de seguretat per part dels ajuntaments a urbanitzacions, granges, masos, etcètera.

Pel que fa als ajuts pels incendis, el sindicat va demanar una ajuda per a l’afectació forestal i agrària i va proposar a Agricultura que fes ús de la línia de suplement de crèdit del pressupost de la Generalitat de 30 milions que, previsiblement, no s’esgotarà, a més d’una línia d’ajuts per part del Govern estatal, i que facilités les tasques de neteja de marges i de la ramaderia extensiva.

Unió de Pagesos també va traslladar als departaments d’Agricultura, Interior i Territori la necessitat de mantenir reunions trimestrals amb les orgaitzacions agràries representatives i amb els consells comarcals per valorar la situació en qüestions preventives de focs.

D’altra banda, el Consell de ministres va aprovar el 25 d’agost la declaració de zones afectades per una emergència de protecció civil (abans, zones catastròfiques) als territoris afectats per incendis aquest estiu, inclosos l’àmbit del de Torrefeta i Florejacs i el de Paüls, els més importants de l’estiu a Catalunya. En total, a l’Estat, entre el 23 de juny i el 25 d’agost, hi va haver 113 incendis.