setembre 2019
El ramader Jordi Segura a la seva granja al Soleràs (les Garrigues) / PEP CORRAL
Criar vedells de carn sense fer servir cap tipus de medicament per tenir-ne cura és una missió pràcticament impossible. Sobretot si es tenen en compte diversos factors com ara les diverses malalties a què poden estar exposats durant la seva vida, comptant des dels trasllats fins la convivència amb altres animals.
Ara bé, el que sí que és una opció viable és optar per reduir al màxim l’ús de productes químics que ingereix la bèstia durant el seu pas per la granja. D’aquesta manera, el que persegueixen els productors és que el producte final estigui tan net i amb tan pocs agents químics innecessaris com sigui possible.
Aquesta és l’opció que han adoptat ramaders com Jordi Segura, propietari d’una explotació de boví de carn al Soleràs (les Garrigues), que alimenta els seus vedells amb el pinso sense fàrmacs que elabora i distribueix la Cooperativa d’Ivars d’Urgell, de la qual és membre.
Segura va entrar en el negoci de la ramaderia ara fa 31 anys sense cap tradició familiar al darrere, recorda, i, en l’actualitat, té uns 700 caps de bestiar repartits en diverses granges. Una activitat que complementa amb el cultiu d’oliveres en finques als termes, a banda de al Soleràs, de la Granadella i Granyena de les Garrigues, tots a la comarca de les Garrigues.
Les més de tres dècades d’experiència en el món ramader donen a Segura una mirada d’allò més àmplia d’un sector que, lamenta no sense un punt d’ironia, “no està de moda”. “En els últims anys, el negoci i la imatge que en té la gent han canviat molt”, opina alhora que es mostra incapaç de preveure com pot seguir endavant aquesta evolució: “No sé gens cap on pot anar el mercat”, es resigna el ramader.
Una de les vies d’evolució que semblen clares, com a mínim, és la tendència de part de l’opinió pública a virar cap a una major preocupació tant pel benestar dels animals durant el procés com per la qualitat dels productes finals. Unes preocupacions que agafen forma, també, en un posicionament creixent en contra de l’ús intensiu de medicaments durant l’etapa d’engreix del bestiar i les conseqüències que això pot comportar per al consumidor.
Segell de qualitat • Aquesta preocupació en augment dels consumidors referent a l’ús d’antibiòtics en l’alimentació dels animals de carn va dur la cooperativa urgellenca a treballar per obtenir el segell de qualitat GlobalG.A.P.; un reconeixement que Segura espera rebre ben aviat, quan es reobri la convocatòria per concedir aquesta distinció.
Aquest reconeixement, d’àmbit i validesa mundial, busca certificar i reconèixer aquelles bones pràctiques que es duen a terme en el camp de la producció agrícola per tal d’assegurar la qualitat dels productes, així com les condicions laborals per als elaboradors i les de salubritat en què s’ha obtingut cadascun dels productes.
L’objectiu final, aplicat al cas d’explotacions ramaderes com la de Jordi Segura, és aconseguir una completa traçabilitat del recorregut que ha seguit l’animal des del seu naixement fins al moment del seu sacrifici i posterior consum. D’aquesta manera es vol mantenir un control rigorós de cada fase del procés a fi que, si hi hagués qualsevol incidència, es pogués detectar l’origen de l’errada i esmenar-la ant aviat com fos possible, evitant el màxim de molèsties al consumidor.
De moment, però, explica Segura, l’aplicació d’aquesta xarxa de seguretat alimentària és invisible de cara al client, ja que no es tradueix en cap indicatiu a l’hora de comprar els productes. Malgrat tot, el ramader augura que, ben aviat, els responsables del segell optaran per crear algun tipus de distintiu que identifiqui i destaqui aquests productes, més afins amb les tendències actuals d’un mercat on el fet d’intentar fer qualsevol previsió de futur a mig o llarg termini és d’allò més arriscat.
Medecines, les justes • Precisament el fet de respectar la traçabilitat i poder resseguir fil per randa les passes d’un exemplar fa, segons detalla Jordi Segura, que la seva estada per granja hagi d’estar documentada i detallada fins al més mínim detall.
Aquesta cura i dedicació es fa especialment important quan està relacionada amb la salut dels animals. I és que encara que el pinso que mengin no inclogui de base cap medicació preventiva, això no vol dir que els animals no ingereixin cap tipus de fàrmac durant la seva vida. Així, puntualitza Segura, sovint cal recórrer a la medicació dels animals per fer front a circumstàncies i a malalties puntuals que puguin agafar. “Si algun animal té algun problema de salut, se l’ha de medicar, però sempre es fa sota la supervisió d’un veterinari i portant un registre molt estricte de cada tractament”, relata el ramader del Soleràs. De fet, afegeix, el control dels tractaments arriba fins a l’extrem que, per normativa, les receptes de cada tractament aplicat als animals s’han d’arxivar i conservar durant un període de fins a cinc anys des-prés del seu sacrifici.
Unes mesures de seguretat que comporten, això sí, una càrrega de feina més important per als grangers, ja que, a les tasques del dia a dia, se’ls afegeix una nova dimensió de treball burocràtic no sempre fàcil de gestionar. “El tema dels papers, a dia d’avui, és molt complicat. Actualment no hi ha cap setmana en què no hagis de dedicar com a mínim un matí a anar a fer gestions”, apunta Jordi Segura, comparant la feina que fa en l’actualitat amb la que feia en els seus inicis en la ramaderia. Una mostra més, afegeix, de com han canviat les dinàmiques de treball en un sector en evolució permament.// Pep Corral
