setembre 2021
Prou. És el que la pagesia diu i ho entendreu si ens fixem en què està passant i el que veiem venir; i ara a les portes d’un nou curs és quan toca encarar aquests reptes. En primer lloc: estem a la recta final de les decisions sobre com s’aplicarà aquí la nova Política Agrària Comuna [PAC]. Des d’Unió de Pagesos reiterem a la consellera Jordà i al ministre Planas que les propostes que hi ha sobre la taula, si no canvien de rumb, posaran en risc la continuïtat de la pagesia profesional. A la vegada, tot apunta que la nova PAC continuarà distorsionant el mercat de la terra i ho posarà molt difícil als joves, que són l’element essencial tant per al relleu generacional al camp com per garantir uns pobles vius i amb futur.
En segon lloc: veiem que uns privilegiats —la gran distribució— remenen les cireres amb total impunitat, i que, sense necessitat d’armes de foc, es comporten com a autèntics “senyors de la guerra” sense que ni governants ni ningú de la classe política diguin ni faci res per aturar l’abús que fan del seu poder per alterar el mercat en benefici propi. Un exemple claríssim el tenim al sector de la llet, on els ramaders s’estan arruïnant a costa de l’engreix dels beneficis del senyor Roig de Mercadona.
Aquest setembre es debatrà la modificació de la Llei de la cadena alimentària i la trasposició d’una directiva comunitària, la finalitat de les quals hauria de ser posar ordre i equitat. Des del sindicat, entre d’altres mesures, proposem que es prohibeixi la revenda a pèrdues a la cadena alimentària i que s’estableixi la quota de mercat específica de la posició de domini. En aquest debat, els polítics s’hauran de posicionar: o bé al costat del sector productor i la ciutadania, o a favor de Roig i els seus homòlegs.
En tercer lloc: veiem amb molta preocupació que un any més la fauna salvatge —cada cop més nombrosa i estesa— ens fa perdre collita. La problemàtica és creixent però, per contra, no tenim cap mesura efectiva per fer-hi front. Calen actuacions d’emergència, ràpides, contundents i efectives; i si el marc normatiu actual no és resoltiu, posem-nos ja a redactar una nova llei de caça! Al sindicat, ens hi trobeu. Fa temps que ho reclamem.
En quart lloc i per acabar: hem vist com es vol sancionar amb prop de 6.000 euros un company ramader per haver electrocutat 25 gripaus accidentalment amb uns filats que impedien que les seves vaques s’escapessin. Hagués pogut optar pel la clàssica tanca, però l’incivisme d’alguns —que l’obren però no la tanquen— no el feia un sistema segur. El que traspua d’això és el menyspreu cap a l’activitat agrària. Al camp, al tros, a la muntanya, no tot és de tots ni s’hi pot fer qualsevol cosa. Potser, com ja s’ha fet a França, caldrà començar a pensar a regular per llei les activitats a l’àmbit rural, on la pagesia és qui hi aporta vida.
