octubre 2023
Per un cantó, sembla que avancem, per l’altre, fem dos passos enrere. Aquesta és la impressió amb la lluita perquè els polítics reconeguin el valor estratègic de la pagesia i l’activitat agrària per al país. I, és clar, la terra és el nostre principal factor de producció i la lluita per defensar-la no s’acaba i és constant. Com deia, primer avancem: el desenvolupament de la Llei d’espais agraris. Celebrem que, malgrat hagin passat 13 anys des de l’aprovació al Parlament d’una resolució a proposta del sindicat, el 16 d’octubre es posi en marxa, parcialment (només parcel·les en desús), el fons de terres a Catalunya.
Celebrem que, si no es tira endavant, com tocaria, la redacció del pla territorial sectorial agrari de Catalunya, almenys se’n desenvolupin alguns d’específics —se’ns diu que aviat licitaran el del Priorat i el de l’Alt Penedès, i ara hi ha el compromís de tirar endavant el del Baix Llobregat [vegeu obertura de la secció de Política Agrària]. Són figures jurídiques necessàries que, quan les tinguem, voldrà dir que el país es pren seriosament comptar amb un model agrari que asseguri la sobirania alimentària per a una societat catalana moderna i sostenible.
Segon: passos enrere. El 5 d’octubre, el Parlament va aprovar una moció del grup socialista per modificar el Pla especial del Parc Agrari del Baix Llobregat. Sabem que això obre la porta a especular en terrenys d’alt valor agrari. És un indici de les pressions del sector del totxo; aquest és el sector que mana. Modificar normes que ja existeixen, com la del Pla especial al Parc Agrari del Baix Llobregat, fruit d’un acord en el seu temps, sense protegir el sòl agrari, té un perill: tothom tindrà idees a veure qui en treu més profit econòmic. “És l’economia, idiotes”, en diuen alguns.
Ha tornat la voracitat depredadora de la terra, en forma de desfer la poca protecció que tenim dels espais agraris a veure si ens ho empassem, en forma de noves infraestructures [vegeu el tema de les Vies Blaves, que els polítics defensen, encara que ens trepitgin, això sí, en bé del turisme], en forma de les necessitats energètiques sostenbibles allà on sigui i sobre el sòl agrari que sigui. És a dir, no es planifica i ens anem menjant un tros de terra per aquí i un de per allà.
Els polítics d’avui no ens els creurem quan advoquin per la defensa de l’agricultura i el desenvolupament rural si no acompanyen les seves paraules amb accions. Els plans sectorials agraris parcials i específics estan sortint en comptagotes. Per què no es desenvolupa el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya? Que qualifiqui els sòls agraris, en faci categories i vetlli per mantenir la terra com un bé i un llegat. Es tractaria de tenir un mapa defintiu que posés els límits bàsics davant els nous usos de la terra. Catalunya necessita amb celeritat una planificació global, per respecte al territori, per respecte a la pagesia, per establir un model de país.
La Terra, núm. 497, octubre del 2023, Joan Caball i Subirana
