abril 2024
El coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball
El dia que el president de Mercadona, Juan Roig, anunciava els guanys milionaris (1.009 milions) del 2023, un 40 % més que l’any anterior, Unió de Pagesos bloquejava el centre logístic que té a Sant Sadurní d’Anoia. Aquesta marca té la quota més alta del mercat de la distribució (26 %), creix any rere any, gràcies a acaparar compra de productes alimentaris bàsics per vendre’ls a través de la seva marca blanca. Volem subratllar que Mercadona representa el model oligopolístic, només quatre marques de la distribució sumen més de la meitat de la quota de mercat a l’Estat. Aquí, a diferència de França, la gran distribució se la campa sense brida. Nosaltres denunciem que això perjudica la pagesia i el model agrari, perquè aquests monstres que dominen compra i venda de productes bàsics pressionen els preus dels productes agraris a la baixa.
Per què demanem que la Llei de la cadena alimentària defineixi la posició de domini? Perquè si tenim un percentatge definit d’aquest poder econòmic, com ara passa al mercat elèctric, podem denunciar l’abús de posició de domini que fa que obstrueixi el lliure joc de competència al mercat dels productes agraris. És a dir, tenir-ho definit serviria per dir que no es compleix la Llei de defensa de la competència.
Per què demanem que la Llei de la cadena alimentària contempli la revenda a pèrdues? És clar que la distribució, en molts casos, pot vendre sota el preu que ha comprat als intermediaris. Ara bé, cal fer transparent la compra i els costos directes i indirectes que té cada graó de la cadena. A França, es fa establint la prohibició de revendre a pèrdues, que fa visible quin cost té el producte en cada graó de la cadena alimentària. Obliga que cada baula incorpori els seus costos al preu que ha pagat, i allí on el sector no els defineix, l’Administració en fa l’aproximació. Les mobilitzacions de la pagesia a França volen afinar aquest procediment perquè la gran distribució encara troba maneres d’escapar a la transparència. Aquí encara estem en un estadi més endarrerit, oi?
La Llei espanyola de la cadena alimentària diu que el pagès hauria de cobrar, dins del lliure mercat, els costos de producció, però no diu quins són els paràmetres per calcular-los. Per complir-la, per exemple, hi ha agroindústria lletera que obliga els ramaders a posar al contracte que té uns costos més baixos que els que té, per pactar un preu. Aquetes empreses dominen zones productores, monopolis i oligopolis per zones, no hi ha competència i això vol dir que, a la pràctica, el mercat no és lliure.
És clar que un mercat dels productes agraris transparent i realment lliure per si sol no soluciona la problemàtica dels preus. Hi ha la competència deslleial, la manca de reciprocitat de condicions de producció dels productes de països tercers. D’aquí la demanda de l’aplicació de clàusules mirall. Les polítiques comercials han de ser globals.
Ara bé, no hem de deixar de denunciar que en aquest país arrosseguem molta agroindústria i distribució que viu de la inèrcia d’una altra època, la del monopoli estatal. No volen perdre’l i algunes corporacions s’han creat amb aquests tics monopolístics. Hi ha multinacionals, com Carrefour, que el que no poden fer a França ho fan a Espanya, on es permeten les disfuncions a la cadena alimentària. • Joan Caball i Subirana
