juny 2023
L’experiència ens diu que, si no pressionem els polítics amb tots els instruments que tenim a l’abast, no s’atenen les necessitats de la pagesia, un segment de la població demogràficament petit. Conscients de la feina que ens costa dur les nostres reivindicacions a les esferes de màxima decisió política, ens quedem meravellats quan veiem que un altre sector econòmic només amb uns estossecs de seguida se l’ajuda. Ho hem vist amb la Seat, que aplega molts llocs de treball, i amb altres. Ens ve a la memòria el tempestuós 23 d’abril del 2022. Aquell Sant Jordi els ruixats van tirar per terra moltes parades i es van malmetre llibres, i sobretot, moltes vendes esperades. La reacció del Govern va ser immediata i aviat va posar mesures de suport sobre la taula. Bé, per les editorials i els llibreters, pel bé de la cultura, que ens fa millorar a tots com a societat. Sigui per empatia sigui per quedarse meravellat amb la reacció exemplar de l’Administració, ens queda a la memòria aquest episodi a aquells que hem lluitat per fer conscients els mateixos governants de les necessitats de la pagesia davant dels desastres causats per fenòmens meteorològics. Només cal recordar com hem hagut d’anar al darrere de l’Administració per unes compensacions que pal·liessin realment els desastres causats pel temporal Glòria.
Prenent aquest exemple, veiem l’experiència d’una perseverança en la lluita, perllongada en el temps, mesos i anys. A nosaltres, no se’ns és dat d’aconseguir les coses d’un dia per l’altre, es veu. Sigui com sigui, les lamentacions no serveixen. La pagesia ha de lluitar i lluitar. Qui no protesta no aconsegueix res. Si no ens mobilitzem i no pressionem, la societat i els governs no són per si mateixos conscients que sense pluja ni aigua enguany no collirem res. Cal posar en relleu la funció social que fem en la provisió d’aliments, entre altres. Cal reivindicar l’evidència. És així.
Aquesta sequera ha estat un cop molt fort, per l’amplitud sectorial i territorial dels seus efectes. Unió de Pagesos ha articulat un Decàleg de mesures necessàries per amortir l’impacte econòmic que tindrà sobre les explotacions agràries. Inclou ajuts directes, mesures fiscals i de finançament i també la consecució d’obres d’emergència per salvar arbres. I fa temps que demanem mesures de futur davant un canvi climàtic que ens obliga a emmagatzemar, regenerar i reutilitzar aigua.
Hem de continuar pressionant ara el Govern de l’Estat, que és qui hi fa menys del que caldria. La taula de la sequera del ministre Planas no ha donat cap resposta. Com més lluny, menys empatia. El Comissari Europeu sembla que només mira pel seu país, i el fons de la reserva de crisi s’han buidat per la crisi del gra als països limítrofs amb Ucraïna. Si hi ha problemes a dos llocs, s’han de cobrir tots dos. Sense pressió no hi ha resposta. Amb propostes i mobilització fins que calgui és possible. La constància és la virtut per aconseguir drets i millores. El 5 de juliol anirem a Madrid per reivindicar l’evidència: si no hi ha aigua, no collim, salvem la pagesia! • Joan Caball i Subirana
