desembre 2021
Marc Vives, Francesc Molins i Sergi Solà, ramaders amb segell ramats de pastura
PEP CORRAL (Moià, Moianès)/ Animals de pastura, ramats petits, usar només llet d’un tipus i provinent de la explotació pròpia i que la mateixa firma s’encarregui d’elaborar els formatges. Aquests són els elements que han de complir els productes que duen el segell “Formatge de pastor” -o de pastora, segons el cas-, un distintiu encunyat per un grup de ramaders d’arreu dels Països Catalans per tal de fer valorar la seva feina.
Un d’ells és en Francesc Molins, responsable de la granja lleteria Alpines Les Feixes de Moià (Moianès), un ramat d’un centenar de cabres d’aquesta raça, més grossa i productiva que altres variants amb què treballen altres ramaders, i que mena amb la seva parella, Núria Pallarès. A banda de dur el dia a dia de la finca, també són uns dels primers membres de l’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans, entitat constituïda formalment la primavera passada i que, de moment, aglutina una trentena de membres d’arreu de les zones de parla catalana que treballen ja sigui amb llet d’ovella, de cabra o de vaca. Un nombre d’afiliats que esperen ampliar ben aviat amb la incorporació de més explotacions d’arreu dels Països Catalans que aportin una major varietat i transversalitat a la iniciativa.
Després d’un llarg trajecte des de passar de ser un simple projecte fins a ser una realitat, l’associació es va presentar en societat els dies 18 i 19 de setembre d’enguany, amb presència a la Fira de Santa Tecla de Berga (Berguedà), on alguns dels pastors i pastores que formen part de l’entitat van dur a vendre i deixar tastar els seus formatges, degudament etiquetats i identificats.
VALOR PER AL TERRITORI • Per a Molins, el principal objectiu de posar el segell als seus formatges és proporcionar una informació addicional al comprador perquè pugui disposar de més arguments a l’hora de decantar-se per un o altre producte. “Volem fer-li veure al comprador la proximitat i el grau de sostenibilitat que aporten aquests formatges en concret. Són productes fets amb matèries primeres d’aquí i que repercuteixen directament en el territori”, explica el ramader. Efectes, diu, que passen per pràctiques com ara mantenir els boscos nets i endreçats gràcies a les pastures i donar feina a professionals de proximitat.
En la mateixa línia s’hi expressa també Marc Vives, elaborador de formatge de cabra a La Cabreria de Santa Maria d’Oló (Moianès) i membre de l’entitat, que destaca la voluntat de traslladar al comprador el volum i valor de la feina darrere cadascuna de les peces, “Busquem distingir-nos dels altres formatges que hi ha al darrere, tot i que sense treure valor a cap opció”, adverteix.
Una idea, aquesta darrera, en què també hi coincideix Sergi Solà de la finca el Serradet de Barneres de Sant Martí Sescorts (Osona), dedicat a l’obtenció de formatge d’ovella. En aquest sentit, Solà veu en la creació de l’entitat i l’aplicació de la marca una oportunitat per posar ordre en un sector on, diu, fins ara es venien com a productes de pastura formatges que no sempre provenien d’aquesta pràctica. Així ho explica l’osonenc, definint el formatger com “un sector molt atomitzat i molt ambigu” on l’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans neix amb l’objectiu de “posar una mica d’ordre en l’àmbit col·laboratiu i en forma d’associació”.
COOPERAR I NO COMPETIR • Els tres ramaders tenen molt clar, però, que un dels objectius principals de l’entitat de la qual formen part ha de ser servir com a punt de trobada per a empreses i professionals d’un mateix perfil, tot i que amb particularitats ben definides. “Cada formatge és diferent i té la seva pròpia identitat. No hem de competir entre nosaltres”, diu Francesc Molins.
Per això, expliquen els productors, de moment, no s’han plantejat que l’associació intervingui com a intermediària comercial entre productors i clients, sinó que cadascun dels seus membres mantingui els canals de distribució que usa habitualment, enfocats en la majoria dels casos en comerços de proximitat, cooperatives de consum i el sector de la restauració. Així, diuen, l’enfocament inicial de l’entitat se centrarà a promoure punts de trobada entre professionals, com ara fires i tastos, perquè aquests es puguin conèixer i intercanviar experiències, dubtes, consells i punts de vista. Una filosofia basada, subratlla Francesc Molins, en la cooperació en comptes de la competició.
UN PROJECTE TRANSVERSAL • Malgrat ser una idea que feia anys i panys que rondava pel cap de molts professionals del sector, el segell per identificar els formatges de pastura va aconseguir l’empenta que li faltava per posar-se en marxa la primavera passada. Una empenta, aquesta, que segons Sergi Solà és inseparable del canvi d’hàbtis que ha arrossegat la pandèmia.
En aquest sentit, per al pastor osonenc, el fet que la covid-19 hagi convertit en un fet quotidià asseure’s davant de l’ordinador per fer reunions per mitjà d’una pantalla ha contribuït a accelerar els ritmes de treball i de decisions entre els impulsors de l’entitat, acostumats fins fa uns mesos al ritme feixuc de treball que imposaven les reunions presencials.
Un altre dels puntals que identifiquen per a aquest impuls és una alta presència femenina i de professionals joves dins del sector ramader i formatger. Una particularitat, subratlla el responsable de Les Feixes de Moià, que contrasta amb la realitat que viuen d’altres sectors de producció i que, a més, dota aquest àmbit d’una activitat i iniciativa que s’han d’aprofitar.
https://alpineslesfeixes.wordpress.com
http://elserradetdebarneres.blogspot.com
